Farmleigh
Farmleigh és en l'actualitat, un casa-museu de la ciutat de Dublín. Està situada al noroest de Phoenix Park i va ser comprada pel Govern Irlandés a la Família Guinness en 1999 per 29.2 millons d'euros. La Casa va ser cuidadosadament renovada per l'Oficina d'Obres Púbiques (OPW) per a que fora l'estage de dignataris visitants i invitats de la nació, per a reunions del Govern i per a la diversió del públic.
Història
Originalment, era una chicoteta casa georgiana construïda a finals del XVIII. Farmleigh va ser adquirida per Edward Cecil Guinness (1847-1927) en el seu matrimoni en la seua prima Adelaide Guinness en 1873. Edward Cecil, bisnieto d'Arthur Guinness que va ser el fundador de la fàbrica de cervesa Guinness, es va convertir en el primer Comte d'Iveagh en 1919.
La primera remodelació de la casa es va realisar entre 1881 i 1884 i va ser dissenyada per l'arquitecte James Franklin Fuller (1832-1925), que va ampliar la casa cap a l'oest, va renovar la casa actual i va afegir una tercera planta. En 1896 es va afegir el saló de ball (Ballroom) que va ser dissenyat per l'arquitecte escocés William Young (1843-1900).
En 1901 es va afegir un nou Conservatori que lindaba en el saló de ball i varen plantar noves i exòtiques plantes en els seus jardins, aixina com noves quadres per als animals. A principis del XX, Farmleigh tenia tots els requisits d'una casa en estil i construïda per a l'oci. La decoració interior va des de de l'estil clàssic al Jacobino, Louis XV, Louis XVI i Georgiano. Va ser la residència dels comtes de Iveagh i els seus familiars durant 123 anys.
La casa
El Hall principal i l'escala
El Hall principal està compost per un conjunt de 6 columnes jòniques de marbre de Connemara. L'estil clàssic continua en les escales i el passadiç en el qual pengen uns soberps tapissos, del XVII, teixits en Brusseles que varen ser adquirits per Edward Guinness en 1884 en Londres.
Les llànties d'aranya de Cristal de Waterford són rèpliques de les aranyes que Lord i Lady Iveagh varen regalar a l'Abadia de Westminster en la seua 900º aniversari en 1960.
La Sala Oval
La Sala Oval va ser provablement la sala de benvinguda, pero en 1873 quan Edward Cecil Guinness va comprar la casa, l'entrada de la casa es va traslladar a la partix sur de la casa, per lo que esta sala es va convertir en el vestidor de la dòna d'Edward Cecil, Adelaide Guinness. El sostre data del XVII.
La Biblioteca
La Biblioteca va ser construïda per mig de l'unió de dos sales en el XVIII. Està feta de panels de roure australià i té un estil neo-jacobino. El tercer Comte de Iveagh, Benjamin Guinness (1937-1992) va adquirir una colecció única de llibres i manuscrits entre els que es troben la primera edició d'Els viages de Gulliver de Jonathan Swift. Molts d'estos llibres permaneixen en la biblioteca de la casa com un préstam de la família.
El Ballroom i el Conservatori
El saló de ball de Farmleigh és un bon eixemple del canvi de l'arquitectura social. Estos espais tan amplis permetien subrallar i establir la posició social de cada u. En el centre del saló hi ha una aranya de cristal tallat del XIX que va ser adquirida especialment per al saló de ball i és actualment, un préstam de la Família Guinness. Es conta la llegenda que diu que el sol de roure està fet de barrils de la fàbrica Guinness, pero és alguna cosa que mai s'ha confirmat.
Des del Ballroom s'accedix al Conservatori que es va usar com una extensió de l'espai d'entreteniment. Va ser construït entre 1901 i 1902. Ací creixien plantes i flors exòtiques i han segut reintroducidas per l'Oficina d'Obres Públiques. A lo llarc de tot el perímetro hi ha unes aixetes d'aigua calenta que han segut restaurats. El marbre del sol és l'original i seguix l'estampat tradicional del XVIII.
La restauració del Conservatori va ser un dels majors problemes en els que es va trobar la OPW (The Office of Public Works) en Farmleigh per l'estat tan deteriorat en el que es trobava quan el Govern Irlandés va adquirir la casa. Es acristaló sancer una atra volta i es varen introduir nous soports de metal. Com a resultat, s'estima que el Conservatori es mantinga per lo manco durant els pròxims 100 anys.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Farmleigh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.