Anar al contingut

Farancia abacura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
serp del fanc (Farancia abacura)


La serp del fanc (Farancia abacura) és una espècie de reptil inofensiu i semiaquàtic de la família Colubridae i subfamília Dipsadinae. Habita en el surest d'Estats Units.

Descripció

[editar | editar còdic]

La serp del fanc sol créixer fins a una llongitut total (inclosa la coa) d'1 a 1,4 m (40 a 54 polzades),[1] encara que pot alcançar una llongitut récort d'una miqueta més de 2 m.[2]

L'esquena de la serp del fanc és de color negre lluent. La part ventral és roja i negra, i el roig s'estén pels costats per a formar barres de color rosa rojós.

La forma en la que es disponen les escamas del cap és distintiva en el sentit de que només hi ha una escama internasal, no hi ha escama preocular, i una escama temporal anterior. Les escamas dorsals són planes, i estan dispostes en 19 files en el mig del cos. Hi ha 168-208 escamas ventrales i 31-55 escales subcaudales. La placa anal està dividida.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

F. abacura habita en les vores de rieres i pantans, entre la vegetació densa o baix rebujos del sol. És casi totalment aquàtica i rara volta ix de l'aigua, llevat per a posar ous, hibernar o durant la sequia per a escapar de la sequia en el seu hàbitat.[3][4] La serp del fanc es troba en el surest dels Estats Units, en els estats d'Alabama, Arkansas, Florida, Geòrgia, Illinois, Kentucky, Luisiana, Mississipi, Misuri, Carolina del Nort, Oklahoma, Carolina del Sur, Tennessee, Texas i #Virginia.[5]

Ecologia

[editar | editar còdic]

La serp del fanc és majorment aquàtica i nocturna. S'alimenta principalment de salamandres aquàtiques jagantes dels gèneros Siren i Amphiuma, pero també menja atres amfibis.[6] Se sap que utilisen les seues coes esmolades i puntagudes per a punchar als seus assuts, lo que els ha valgut el renom de "serp en aguijón", encara que les seues coes no contenen cap aguijón.

L'época d'crío de F. abacura té lloc en primavera, principalment en els mesos d'abril i maig. Huit semanes despuix del apareamiento, la femella posa de 4 a 111[7] ous en un niu excavat en la terra humida, a voltes en nius de caimans.[8] La femella permaneixerà en els seus ous fins que eclosionen.[9] En autumne, normalment en setembre o octubre. Encara que no s'han trobat ous sense eclosionar en hivern o en primavera, moltes serps del fanc jóvens són vistes entrant en chapulls en primavera, molt provablement de posades depositades i eclosionadas al final de l'estiu o l'autumne anteriors. Es creu que les críes de serp del fanc entren en els hàbitats aquàtics en autumne o retarden la seua entrada fins a la primavera, pero no se sap si permaneixen en un niu terrestre o es dispersen en els hàbitats terrestres durant este temps.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Missouri Department of Conservation (2013). Western Mud Snake [1] archivat en Wayback Machine. MDC Online. Accessed May 18, 2013
  2. The University of Geòrgia (2008). Mud Snake [2] archivat en Wayback Machine. The University of Geòrgia: Museum of Natural History. Accessed April 23, 2011.
  3. Steen DONA, Stevenson DJ, Beane JC, Willson JD, Aresco MJ, Godwin JC, Graham SP, Smith LL, Howze JM, Rudolph DC, Pierce JB, Lee JR, Gregory BB, Jensen J, Stiles SH, Stiles JA, Nazdrowicz NH, Guyer C«Terrestrial movements of the Ret-bellied Mudsnake (Farancia abacura) and Rainbow Snake (F. erytrogramma.Herpetological Review.44
    208–213.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  4. Willson JD, Winne CT, Dorcas EM, Gibbons JW«Post-drought responses of semi-aquatic snakes inhabiting an isolated wetland: insights on different strategies for persistence in a dynamic habitat».Wetlands.26
    1071–1078.doi:10.1672/0277-5212(2006)26[1071:prossi]2.0.co;2.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  5. Willson JD (2006). Mud Snake (Farancia abacura) [3] archivat en Wayback Machine. Savannah River Ecology Laboratory. Accessed April 23, 2011.
  6. Durso AM, Willson JD, Winne CT«Habitat influences diet overlap in aquatic snake assemblages».Journal of Zoology (London).291
    185–193.doi:10.1111/jzo.12061.Consultat el 26 de febrer de 2020.
  7. Powell C, Stevenson DJ, Smith M, Jensen JB«A new clutch size record for the Mud Snake (Farancia abacura)».Southeastern Naturalist.9
    177–178.doi:10.1656/058.009.0114.
  8. Hall PM, Meier AJ«Reproduction and behavior of western mud snakes (Farancia abacura reinwardtii) in American alligator nests».Copeia.1993
    219–222.doi:10.2307/1446314.
  9. Goin CJ, Goin OB, Zug GR (1978). Introduction to Herpetology, Third Edition. Sant Francisco: W.H. Freeman. xi + 378 pp. ISBN 0-7167-0020-4. ("Parental Care", Farancia abacura, p. 121).
  10. Semlitsch RD, Pechmann JH, Gibbons JW«Annual emergence of juvenile mud snakes (Farancia abacura) at aquatic habitats».Copeia.1988
    243–245.doi:10.2307/1445944.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]