Anar al contingut

Família de Astrea (astronomia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La família de Astrea és una família d'asteroides, del cinturó d'asteroides caracterisada per paràmetros orbitales similars, deu el seu nom a l'objecte que els lidera l'asteroide (5) Astraea.

Història

[editar | editar còdic]

En l'any 1917, l'astrònom japonés Kiyotsugu Hirayama es va dedicar a l'estudi del moviment dels asteroides i, comparant-los a través de tres paràmetros orbitales (media moviment, inclinament i excentricitat), identificant cinc grups, denominats en lo sucesivo com família d'asteroides o família Hirayama.[1]

En l'any 1951, Dirk Brouwer va assignar alguns asteroides, incloent (970) Primula (de 9204 km de diàmetro)[2]),[3] a la família Astrea (que va denominar com a Grup 23), el nom del qual prové del primer asteroide descobert del grup.[4] En l'any 1978, Andrea Carusi i Enrico Massaro varen portar a terme un estudi estadístic sobre paràmetros orbitales de 2764 asteroides coneguts, varen identificar 36 objectes que podrien ser atribuïts a una família d'asteroides que tenen a Astrea com a referència. Entre ells, varis asteroides grans com (53) Kalypso (de 90893 km de diàmetro[2]), (269) Justitia (de 50728 km[2]), (419) Aurelia (de 148701 km[2]) i (662) Newtonia (de 22127 km[2]).[3]

En la década de 1990, Vincenzo Zappalà, Philippe Bendjoya i atres colaboradors varen realisar un treball considerable en agrupar les famílies d'asteroides, introduint criteris objectius i fiables.[5] Durant el seu estudi, no obstant, no varen conseguir reagrupar asteroides que podrien atribuir-se a la família de Astrea,[6] pero, en l'any 2013 varen poder ser identificats[7] despuix d'analisar les senyes obtingudes en la missió NEOWISE i confirmat en l'any 2014.[8] Joseph R. Masiero i els seus colaboradors, de fet, no els varen catalogar com a pertanyents a la família de Astrea en cap dels seus treballs anteriors. Entre els membres identificats en número assignats es troben (5897) Novotna (de 5.419 km de diàmetro[2]) i (6699) Igaueno (de 5.944 km[2]) i atres sis asteroides solament (que només varen ser mencionats en el document) de diàmetro estimat superior a 5 km.[7]


Degut a que la família va tindre com a orige una colisió, els seus membres són fragments llançats a l'espai per un o més impactes que han afectat a la superfície de l'asteroide Astrea, es creu que els objectes d'un diàmetro major de 8 km -llevat el mateix Astrea- deurien considerar-se espuria.[9] acceptant este criteri, deurien abandonar la família (1044) Teutonia (de 17.511 km[2]) i (4700) Carusi (7.754 ± 0.228 quilómetros[2]),[9] pels paràmetros orbitales, fan que formen part de la família. En l'any 2014, la família Astrea està formada per 2120 asteroides coneguts,[10] el 77% dels quals posseïx un diàmetro menor de 2 km.[9]

Família

[editar | editar còdic]

Els membres pertanyents a la família tenen els seus paràmetros orbitales dins del següent ranc:[10]

ap ip ip
min 2,552 AU 0,146 3,09°
max 2,610 AU 0,236 5,45°

S'estima que la família es va formar fa aproximadament una miqueta més de 300 millons d'anys.[9]

Estos asteroides solen estar assignats al tipo espectral S de la classificació SMASSII i posseïxen un albedo que oscila entre 0,10 i 0,50, en un valor mig propenc a 0,269 ± 0,076.[9] A modo de comparació, l'albedo de l'asteroide Astrea és igual a 0,274 ± 0,033.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Yoshihide, K. (1993). «Kiyotsugu Hirayama and His Families of Asteroids (invited)», Astronomical Society of the Pacific (ed.). Proceedings of the International Conference (November 29-December 3, 1993. Sagamihara, Japan) (en anglés).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 I diametri degli asteroidi indicati sono stati dedotti dona osservazioni nell'infrarosso nell'ambito della missione NEOWISE del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE).
    J. R. Masiero et al.
    , 2011;
    J. R. Masiero et al.
    , 2012;
    J. R. Masiero et al.
    , 2014.
  3. 3,0 3,1
    A. Carusi ed E. Massaro
    pp. 87-88CarusiMassaro
    , 1978.
  4. D. Brouwer
    , 1951.
  5. Zoran Knežević(2015).10(S318)doi:10.1017/S1743921315008728.
  6. V. Zappalà et al., 1995.
    , 1995
  7. 7,0 7,1
    J. R. Masiero et al
    , 2013.
  8. A. Milani et al.
    , 2014.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4
    A. Milani et al.
    pp. 20-23Milani_2016
    , 2016.
  10. 10,0 10,1
    A. Milani et al.
    p. 22Milani_2014
    , 2014.
  11. J. R. Masiero et al.
    , 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dirk Brouwer(1951).56(1189)doi:10.1086/106480.
  • A. Carusi(1978).34Consultat el 12 d'agost de 2015.
  • (1995).116(2)doi:10.1006/icar.1995.1127.
  • Joseph R. Masiero et. al.(2011).741(2)doi:10.1088/0004-637X/741/2/68.
  • Joseph R. Masiero et. al.(2012).759(1)doi:10.1088/2041-8205/759/1/L8.
  • (2013).770(1)doi:10.1088/0004-637X/770/1/7.
  • Joseph R. Masiero et. al.(2014).791(2)doi:10.1088/0004-637X/791/2/121.
  • (2014).239doi:10.1016/j.icarus.2014.05.039.Consultat el 10 settembre 2016.
  • (2016).Consultat el 9 dicembre 2016.


Referències

[editar | editar còdic]