Fals negatiu (medicina)
En Medicina és un error pel qual en realisar una exploració física o una prova complementària el seu resultat és normal o no detecta l'alteració, quan en realitat hi ha una malaltia en el pacient.
| Tipos de diagnòstic | Malaltia | ||
| absent | present | ||
|---|---|---|---|
| Prova diagnòstica |
negativa | Verdader negatiu | Fals negatiu |
| positiva | Fals positiu | Verdader positiu | |
Exploració física
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Exploració física.
La exploració física o examen físic és el conjunt de procediments o habilitats de la ciència de la Semiologia clínica, que realisa el mege al pacient, despuix d'una correcta anamnesis en l'entrevista clínica, per a obtindre un conjunt de senyes objectives o signes que estiguen relacionats en els síntomas que referix el pacient.
Una malaltia pot tindre un o varis signes clínics (eixemple: signes diagnòstics de apendicitis). Despendiendo del seu grau de sensibilitat i especificidad orientaran millor o pijor cap al diagnòstic d'un o varis problemes de salut. Quan el signe diagnòstic de l'exploració física realisada al pacient indica que és negatiu, pero en realitat sofrix la corresponent malaltia, es diu en Medicina que és un fals negatiu.
Proves complementàries
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Proves complementàries.
Un estudi complementari és una prova diagnòstica que solicita el mege i que es realisa al pacient despuix d'una anamnesis i exploració física, per a confirmar o descartar un diagnòstic clínic.
Proves complementàries són: anàlisis clínics, radiografies, electrocardiogramas, endoscopia, etc.
El número de falsos positius i falsos negatius poden determinar-se per mig del denominat "punt de tall". El punt de cort no ve predeterminat ni fixat, és una separació que pot canviar en funció del fabricant de la màquina que s'estiga utilisant per a una prova diagnòstica o del mege que interprete els resultats de dit anàlisis. Servix per a diferenciar sensibilitat i especificidad en cada cas i depenent d'a on es pose esta divisió obtindrem major o menor número de subjectes sans o malalts. En realisar estudis de ADN el punt de cort no és aplicable, ya que en dites proves, el resultat sempre serà positiu o negatiu. Pero per a estudis en els que poden donar-se unions inespecíficas i en els que sempre pot haver una senyal residual, el punt de tall nos ajuda a determinar un número de falsos positius (FP) o de falsos negatius (FN). Sempre assumint que depenent d'a on tallem, hi haurà major número de subjectes sàs o malalts que estem despreciant.
Vore també
[editar | editar còdic]- Diagnòstic
- Errors de tipo I i de tipo II
- Especificidad (epidemiologia)
- Fals negatiu
- Fals positiu (medicina)
- Resultat sanitari
- Sensibilitat (epidemiologia)
- Biaix estadístic
Referències
[editar | editar còdic]- Pita Fernández S, Pértegas Díaz S. Proves diagnòstiques: Sensibilitat i especificidad. Cad Nuguen Primària. 2003; 10:120-4. [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falso negativo (medicina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.