Fabrica vella de murs i valls
La Fabrica Vella de Murs i Valls era una institució del Regne de Valéncia.
Orige[editar | editar còdic]
La fabrica te el seu orige en el privilegi enumerat com trentahuit otorgat per Jaume I en l'any 1251[1].
En el mateix s'insta a tots els habitants de Valéncia, independentment de qual fora la seua dignitat o condició, a contribuir en la construcció, manteniment i reparació dels murs i valls de la ciutat.
En 1358 Pere II va dispondre que és creara una junta formada per un representant de cada braç, eclesiàstic, militar i real (també conegut com popular), adquirint ya una forma estructurada.
En l'any 1406 se varen integrar en la junta el Mestre Racional i els Jurats. I posteriorment atres càrrecs.
Funcionament[editar | editar còdic]
La junta se renovava cada any, sent el 7 de març el dia marcat per a prestar jurament.
Se reunia en l'archiu del Racional i s'organisava seguint un orde predeterminat. Presidia la junta el Jurat en Cap o primer del cavallers, a la seua dreta el Diputat (obrer eclesiàstic), el Jurat segon, l'obrer cridat de la Fabrica nova, el Jurat tercer, el Diputat popular, l'Advocat de la Junta, l'Escrivà i l'Ajudant del Racional; a l'esquerra el Diputat Militar, el Jurat segon dels cavallers, el Jurat quart, el Racional, el Síndic del Consell, el Síndic de la Junta i el escrivà de la Fabrica nova.
Les reunions eren conegudes com "sitadas" i es realisaven d'11'00 a 13'00 hores com a mínim, els dimarts i divendres de cada semana. Únicament se podien dispensar d'acodir els Jurats i el Síndic.
Per a poder integrar-se en la Junta era necessari tindre més de 25 anys i no estar incapacitat per a eixercir càrrecs municipals.
Responsabilitats i edificacions alçades[editar | editar còdic]
La fabrica de murs i valls ha segut responsable de les principals construccions defensives de la ciutat. Aixina mateix era responsable de la neteja de séquies i de les proteccions dels màrgens del Túria.
Algunes construccions:
- Vall i defenses del Palau del Real.
- Barana del riu Túria.
- Muralla cristiana de la ciutat.
- Portes de la mateixa, de les quals es mantenen la dels Serrans i la de Quart.
Finançació[editar | editar còdic]
La fàbrica es finançava per mig d'imposts que abonaven els veïns de la ciutat i els pobles pròxims segons cantitats assignades i abonades segons s'acordava.
Imposts:
- Tres diners per cahiz de blat.
- Imposts pel Braç Eclesiàstic.
- 11 imposts distints per transaccions que abonaven els compradors ( semblant a l'actual IVA) i que s'abonava en l'almodín.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Apunts històrics sobre el els furs de l'antic Regne de Valéncia. Vicent Boix. Valéncia. 1885
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Apuntes históricos sobre los fueros del antiguo Reino de Valéncia. Boix, Vicent. Valencia. 1855.
- De la institució govern politich; Y iuridich, costums, y observancies de la Fabrica Vella, dita de murs i valls i nova,dita del riu. Llop, Iusep. Ed cit. 2001. Ayuntamiento de Valéncia. ISBN: 84-95171-95-3