El fòrceps[1] (lat. forceps, tenaza[2]) (el plural és invariable[3]) és un instrument obstétrico en forma de tenazas, que servix per a ajudar a l'extracció fetal des de la part exterior simulant els mecanismes del part normal. Les seues indicacions són comunes a les d'atres parts instrumentals: patologia materna, risc de pèrdua de benestar fetal, consol del periodo expulsivo, etc.

Dibuix de William Smellie d'un part per mig de l'ús del fórceps

Consten de dos branques o pala metàliques que s'articulen entre sí en la seua part mija, i tenen en un extrem els mànecs i en l'atre les culleres o part de prensage, habilitades en una curvatura tal que s'adapten a la forma del cap fetal i a les curvatura de la pelvis òssea femenina o canal de part òsseu.

En odontologia, es referix a l'instrument utilisat per a l'exodoncia de peces dentarias. S'assembla a una pinça d'aproximadament 17 cm de llarc. Hi ha una gran varietat de formes, segons l'ús per al qual està indicat, ya siga exodoncia de peces posterosuperiores (forma de bayoneta i anglés o en S itálica), per a dents anteriors com el fórceps recte anterior o per a inferiors com el curve sobre la vora entre uns atres. Aixina mateix, hi ha de diferents tamanys de mossos o part activa (en la que es fa l'aprehensió de les dents): fi, mijà i gros.


Aspectes positius

Un fórceps deu aplicar-se quan es considera que la presentació fetal ha alcançat l'III pla de Hodge. Per a presentacions per damunt d'este pla, el fórceps sol estar proscrit, preferint-se la realisació d'una cesàrea. En ocasions, pot usar-se per a una extracció fetal immediata, evitant-se aixina una cesàrea urgent. Permet realisar la rotació adequada del feto quan este no la realisa per sí mateixa, aixina com corregir defectes d'asinclitisme.


Aspectes negatius

Per al beu: Corts i/o ferides que desapareixen en pocs dies sense deixar seqüeles. De forma ocasional (i temporal), dany als nervis facials (Nervi craneal VI, o nervi abducens, causant estrabisme). Rarament, fractura de clavícula. Rarament, hemorràgia intracraneal, que és causa de mort en 4/10,000 casos[4] Lesions del plexe braquial del recent naixcut, com per eixemple les paràlisis de Duchenne-Erb i de Déjerinne-Klumpke, que es corrigen be espontàneament, o be en eixercicis de rehabilitació.

Per a la mare: Aumenta el risc de laceracó perineal, prolapso d'òrguens pèlvics (particularment cérvix i esfínter anal) i incontinència. Aumenta el temps de recuperació posnatal, aixina com el dolor associat. Aumenta la dificultat per a fer les pròpies necessitats durant el temps de recuperació.


Història

El fórceps obstétrico va ser ideat pel cirugià francés Peter Chamberlen poc abans de la seua mort, en 1631. El seu invent consistia en dos fulls metàlics, ahuecadas i curvades que s'introduïen en la pelvis femenina i se situaven al voltant del cap del fill, unint-se en la posició adequada per a poder extraure al bebé en un part que es complicara. La tècnica es va convertir en un secret que la seua família, ya establida en Anglaterra, va mantindre durant cent anys. Per a evitar que es descobrira, el mege embenava els ulls de la parturienta i feya eixir del quarto a la partera i sirvientas. Va ser el doctor Hugh Chamberlen, fill de l'inventor, el que ho va aprofitar per a rentabilisar-ho econòmicament. La corporació que va formar va aplegar a ser tan influent que fins a 1732, any en que es va desvelar el misteri dels fórceps, ningú en Anglaterra podia llicenciar-se en Medicina sense adquirir-los, per supost, a un preu desmesurat.[5]


Referències

Enllaços externs