Anar al contingut

Física dels dibuixos animats

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cartoon physics WikiWorld.png
Caricatura creada pel dibuixant nortamericà Greg Williams, que mostra alguns eixemples de la física de les caricatures. El dibuix superior mostra a un castor que va córrer més allà de la vora d'un precipici, en l'instant en que es dona conte del precipici i per lo tant començarà a caure; el segon dibuix mostra al castor introduït en un forat en el pis (que va crear simplement pintant-ho en pintura negra).

La física de les caricatures o física dels dibuixos animats sugerix la modalitat en que l'animació pot doblar o contradir les lleis normals de la física per a fer que les situacions es tornen més divertides o dramàtiques. Per eixemple, quan un personage es passa de la vora d'un precipici, pot seguir caminant lliurement en llínea recta horisontal fins que es dona conte de la situació. Estes lleis varen ser més o menys conscientment codificades en els anys 1930 i 1940, quan es varen escomençar a comercialisar en regularitat les produccions animades de Warner Bros. i Metro-Goldwyn-Mayer.

L'animació seguix les lleis de la física (a menos que lo contrari siga més divertit).
Frase atribuïda a Art Babbitt (1907-1992)[1]

Des d'un recurs còmic a un estil

[editar | editar còdic]

Inicialment, ignorar i modificar les lleis de la física era una manera fàcil per a fer riure a la gent. En els anys, no obstant, es va convertir en una verdadera característica de l'animació occidental. En atres tradicions (en el vaig animar japonés, per eixemple), l'alteració de les lleis físiques no té per qué fer-se en efectes còmics.

Eixemples

[editar | editar còdic]

La referència específica a la «física de les historietes» es remonta a lo manco a juny de 1980, quan es va publicar l'artícul «Les lleis del moviment de l'historieta d'O’Donnell» en la revista Esquire.[2] En octubre de 1994, l'IEEE (Institut d'Ingeniers Elèctrics i Electrònics) d'Estats Units va publicar l'artícul en la seua revista per a ingeniers IEEE Institute (vol. 18, n.º 7, pág. 12), lo que va ajudar a córrer la veu entre els tècnics, que gradualment varen ampliar i varen perfeccionar l'idea.

Estes lleis es resumixen en dotzenes de llocs web. Eixemples d'O'Donnell inclouen:

  • Qualsevol cos suspés en l'espai permaneixerà en l'espai fins que es done conte de la seua situació. Llavors s'aplicaran les lleis normals de la gravetat. (El personage camina més allà de la vora d'un penya-segat, es manté suspés en l'aire, i no cau fins que mira cap a avall).[3]
  • Qualsevol cos que travessa matèria sòlida deixarà una perforació en el seu perímetro (la «silueta de pas»).
  • Alguns cossos poden passar a través de parets sòlides si pinten un túnel, mentres que uns atres no poden.
  • Tots els principis de gravetat són anulats per la por (és dir, esglayar a algú fa que eixecute bots impossibles en l'aire).
  • Qualsevol redistribució violenta de matèria felina és impermanente. En atres paraules, els gats sanen ràpit o tenen un infinit número de vides. Corolari: Els gats es poden adaptar a espais inusualment menuts.
  • Qualsevol objecte cau més ràpit que una enclusa. Una enclusa cau sempre directament sobre el cap del personage, aplanándolo (plegant-ho com un acordeón) o introduint-ho en la terra.
  • Un cos es contrau i adapta la forma de qualsevol forat o contenidor menor que ell. Si un gat entra en el forat d'una rata, eixirà com una salchicha (la secció de la qual serà igual a la forma de l'entrada del forat) o la persona que és introduïda en un estuche de guitarra eixirà en forma de guitarra.
  • Qualsevol vehícul en una carretera es troba en un estat de indeterminación fins que entra el personage. (Per eixemple, el llop chafa una carretera i és atropellat instantàneament per un autobús).
  • Quan un personage cau des d'alguna altura pot deixar de caure subjectant-se la roba o inclús realisant la pantomima de frenar.
  • Si un personage cau des de gran altura a bordo d'un vehícul (o dins d'una casa), li bastarà botar en l'últim moment per a posar-se suaument en terra, mentres l'objecte en el que caïa es farà añicos.
  • Es pot caminar en el fondo de la mar o d'un llac sense sofrir el fre de l'aigua.
  • Un globo inflado en la boca es comportarà com un inflado en heli.
  • Quan a un personage se li insufla heli o se li aplica una bomba d'aire, es inflará com un globo i podrà surar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Art Babbitt (1907-1992) va ser un animador nortamericà que va treballar para The Walt Disney Company. Entre les seues creacions es troba Goofy (o Tribilín).
  2. «O’Donnell's laws of cartoon motion»
  3. Este fenomen va ser batejat coyotus interruptus en un concurs de neologismes realisat per New Scientist un joc de paraules entre coitus interruptus i el personage Wile E. Coyote, qui freqüentment trobava la seua destrucció d'esta particular manera.