Eyjafjallajökull (glaciar)
Eyjafjallajökull (Archivo de audio "Is-Eyjafjallajökull (3).oga" no encontrado, AFI: ['ɛɪ.jaˌfjatl̥aˌjœkʰʏtl̥]) és el sext glaciar més gran[1] i un dels més antics d'Islàndia.[2] Cobrix un àrea de 78 km²[3] i està situat sobre el volcà Eyjafjallajökull, en la regió de La seuaðurland i a l'oest del glaciar Mýrdalsjökull, de major tamany.
Etimologia
[editar | editar còdic]Eyjafjallajökull és un terme islandés compost per tres paraules: Eyja-fjalla-jökull. Eyja- és el plural genitiu de la paraula ey, que significa «illa». De fet, es referix al veí archipèlec de les Illes Vestman. La part central -fjalla- és el plural genitivo de fjall, que significa «montanya». El terme Eyjafjöll s'usa habitualment per a designar a les montanyes i a la zona inhabitada del suroest del volcà. La part final -jökull significa «glaciar». Per lo tant la traducció és “el glaciar en les montanyes junt a les illes”.[4]
Història
[editar | editar còdic]Els primers mapes d'Islàndia marcaven Eyjafjallajökull com a punt de referència per als barcos que navegaven a l'illa. El bisbe d'Hólar, Guðbrandur Þorláksson, ho incloïa en 1570 en el seu mapa d'Islàndia (publicat en 1590).[5] Històricament el glaciar també havia segut nomenat com Austurjökull i com Hájökull.[6]
Sveinn Pálsson va ser la primera persona en ascendir el cim del volcà,[7] i en realisar un estudi científic del glaciar.[8]
.jpg){kind=link}
En el seu mapa de 1795, els glaciars de Eyjafjallajökull i Mýrdalsjökull estaven conectats per les neus perpètues de la cordillera Fimmvörðuháls, també cridada Lágjökull (glaciar baix), mentres que es denominava a lo que és actualment Eyjafjallajökull com Hájöjull (glaciar alt) o Guðnasteinn. Estenent-se pel nort, estaven els glaciars d'eixida sense nom (actualment cridats Gígjöjull i Steinsholtsjökull). Sveinn Pálsson ubicava el nom de Mýrdalsjökull en la zona més oriental. Eixe grup de glaciars al que Sveinn havia donat el nom Eyjafjallajökull, va ser dividit per Björn Gunnlaugsson en el seu mapa de 1849 en Eyjafjallajökull més a l'oest, com és actualment, i Mýrdalsjökull a l'est, dividit en tres parts.[5]
Un relat popular diu que els habitants locals havien amagat tots els seus ídols pagans en Goðasteinn (roca dels deus), el cim del glaciar, quan el cristianisme va ser establit com la religió llegal d'Islàndia. Es dia que Guðni era un jagant i héroe nacional en el mateix modo que Bárður de Snæfellsás, o be un esclau que, despuix d'haver intentat assessinar al seu amo, havia fugit al glaciar a on ho varen matar.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jean M. Grove, 2004, p. 13.
- ↑ Oddur Sigurðsson y Richard S. Williams, Jr., 2008, p. 73.
- ↑ «Eyjafjallajokull» (en en). Iceland On The Web. Consultat el 24 d'abril de 2017.
- ↑ Páll Einarsson. «Eyjafjallajökull is not a difficult word» (en en). Háskóli Íslands Institute of Earth Sciences. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2020. Consultat el 23 d'abril de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 Helgi Björnsson, 2016, pp. 227-228.
- ↑ Oddur Sigurðsson y Richard S. Williams, Jr., 2008, p. 10.
- ↑ Tobias Krüger, 2013, p. 56.
- ↑ Roger Barry y Thian Yew Gan, 2011, p. 85.
- ↑ Helgi Björnsson, 2016, p. 251.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eyjafjallajökull (glaciar)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.