Extinció (òptica mineralógica)

Archiu:LvM caps block 0 Lvv.jpg

Un gra d'arena de vidre volcànic baix el microscopi petrográfico. La seua naturalea amorfa  provoca l'extinció en llum polarisada creuada (image inferior), per lo que no presenta un àngul d'extinció determinat. Escala del requadro en milímetros.

Archiu:Quartz-zhaseni.gif

Extinció ondulante en un  cuarzo.

Extinció és un terme utilisat en petrologia i mineralogia òptiques que descriu el pas a l'opacitat d'una secció prima d'un mineral en un microscopi petrográfico en ser girada quan és allumenada en llum polarisada creuada. Els minerals isótropo, opacs com els minerals metàlics, o translúcidos com els materials vítreos, no mostren este fenomen (són permanentment opacs o translúcidos). Els minerals anisótropos mostren una extinció cada 90 graus de rotació.

Àngul d'extinció

El àngul d'extinció és la divergència entre la direcció d'exfoliació d'un mineral i la posició a on es produïx l'extinció. Per a determinar-ho, n'hi ha prou en alinear un eix de la mostra en el punt de mira del microscopi, i girar-la fins que es produïx l'extinció. El número de graus rotado és l'àngul d'extinció quan està comprés entre 0 i 89 graus; 90 graus es consideren equivalents a zero graus, i es denominen extinció paralela. En conseqüència, es considera una extinció oblicua quan l'àngul medit està comprés entre 1 i 89 graus.

Minerals en dos direccions d'exfoliació poden tindre dos ànguls d'extinció, en extinció simètrica quan presenten ànguls múltiples iguals. Els minerals que carixen de plans d'exfoliació o de direccions d'elongació no presenten un àngul d'extinció.

Per un atre costat, els minerals en extinció ondulante, zonación de solucions sòlides, o atres factors (per eixemple, la extinció en ull de perdiu que presenta la mica), poden dificultar la determinació precisa de l'àngul d'extinció.