Explosions en el port de Beirut de 2020

Les explosions en el port de Beirut varen tindre lloc en la capital libanesa el dimarts 4 d'agost de 2020.[1][2][3] Varen afectar al port i els seus voltants i varen deixar 218 morts, 7500 ferits i nou desapareguts.[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18]

Explosions en el port de Beirut de 2020

El director general de Seguritat General del Líban, Abbas Ibrahim, va declarar que l'explosió principal estava relacionada en aproximadament 2750 tonellades de nitrat d'amoni, que havien segut confiscades per orde judicial a una embarcació en 2014 i que havien estat almagasenades en un almagasén del port sense les mides de seguritat adequades.[8] Es creu que l'explosió va tindre efectes equivalents a tres mil tonellades de TNT.[19][20] L'explosió va ser precedida per un incendi en eixe almagasén, pero la causa exacta de la detonació encara està baix investigació.

L'explosió també es va sentir en Turquia, Síria, Israel, Palestina, parts d'Europa, i es va escoltar en Chipre, a més de 240 km (150 milles) de distància. Va ser detectat pel Servici Geològic d'Estats Units com un event sísmic de magnitut 3.3, i es considera una de les explosions artificials no nuclears més poderoses de l'història.

El governe libanés va declarar un estat d'emergència de dos semanes en resposta al desastre. A raïl d'això, varen esclatar protestes en tot el Líban contra el govern per la seua incapacitat per a previndre el desastre, unint-se a una série més gran de protestes que han tingut lloc en tot el país des de 2019.

Context

L'economia del Líban es trobava en un estat de crisis abans de l'incident en el governe incomplint el pagament dels seus deutes, la lliura libanesa en un estat d'hiperinflación i un índex de pobrea de més del 50 %.[21] Adicionalment, la pandèmia de COVID-19 va dur als hospitals al llímit de la seua ocupació; alguns dels quals tenien ya escassos suplements mèdics per la crisis financera.

El port de Beirut és el principal port en el Líban. Es troba en la part oriental de la baïa de Sant Jorge, en la costa mediterrànea, i a l'oest del riu Beirut. És un dels ports més grans i concorreguts del Mediterràneu Oriental, sent operat i administrat per una entitat coneguda com a Gestió i Explotació del Port de Beirut (GEPB), que és l'Autoritat Portuària de Beirut. Les operacions de la terminal de contenidors se subcontracten a un consorci privat cridat Consorci Terminal de Contenidors de Beirut (BCTC).[22]

Mv Rhosus

El 23 de setembre de 2013, el barco MV Rhosus, en bandera de Moldàvia i de propietat russa, va salpar des de Batumi, Geòrgia, en rumbo a Beira, Moçambic, carregat en 2750 tonellades de nitrat d'amoni. Algunes fonts sostenen que en octubre varen tindre problemes de motor per lo que varen tindre que ancorar en Beirut.[23][24] Atres fonts indiquen que la propietat no tenia fondos per a pagar el pas pel canal de Suez, per lo que va intentar arreplegar un carregament de maquinària pesada en Beirut. La maquinària es va apilar sobre les portes de l'espai de càrrega que contenia el nitrat d'amoni causant que les portes es doblaren, danyant el barco.[25] Despuix d'una inspecció per part de l'autoritat portuària, el Rhosus es va declarar no apte per a navegar per lo que se li va prohibir fer-ho, huit ucranians i un rus es trobaven a bordo, i en l'ajuda del cònsul ucranià, cinc membres de la tripulació varen poder retornar, deixant a atres quatre en el barco.[26][24]

L'amo de la nau, l'empresari rus en sèu en Chipre, Igor Grechushkin va entrar en bancarrota i,[27] quan tots varen perdre el seu interés en el navío, ho varen abandonar.[26] Al Rhosus se li varen agotar els recaptes, mentres que a la tripulació se li va prohibir desembarcar per les restriccions migratòries. Els acreedors també varen obtindre tres órdens judicials per a embargar el barco. Varis advocats varen advocar per la repatriació de la tripulació per raons humanitàries, i un juge els va permetre retornar als seus països d'orige despuix d'estar atollats per aproximadament un any en Beirut.[26] Per orde del juge, la càrrega es va comissar i es va dur a l'hangar número 12 del port, a on va permanéixer durant els següents sis anys.[28]

Varis oficials d'aduana varen solicitar per mig de cartes una eixida per a la càrrega confiscada, proponent que fora exportada, donada al eixèrcit libanés o venut a una companyia privada en el Líban. Les cartes varen ser enviades en 2014, 2015, 2016 i 2017.[29] Aquella que va ser enviada en 2016, va notar que els juges no havien donat resposta i «varen suplicar» per una solució.[29]

Explosions

Erro al crear miniatura:
Fum roig producte del nitrat d'amoni que va eixir en la segona explosió, vist sobre el cel del Líban.

La primera explosió, més menuda, va enviar un núvol de fum sobre els fòcs i va crear llums intermitents que s'assemblen a fòcs artificials.[3] La segona explosió va ser molt més substancial i va ocórrer aproximadament a les 18:08:18 (hora local).[30][3] Remeció el centre de Beirut i va llançar un núvol rojós de pols a l'aire.[31]

Una primera explosió va generar un núvol de fum que es va elevar per damunt del fòc, acompanyada de sons semblats a la detonació de pirotècnia, que varen ser escoltats i captats per diversos vídeos publicats en rets socials. La segona explosió, també difosa, va sacsar el centre de la ciutat i va causar una núvol de Wilson composta de fum i pols que es va elevar varis centenars de metros.[32][33] L'explosió va ser escoltada en llocs tan distants com Chipre, a 240 quilómetros de distància.[34][35]

l'Observatori Sismològic de Jordània va estimar l'energia lliberada per l'explosió en la d'un sisme de magnitut 4.5; el qual és equivalent a unes 83 tonellades de TNT.[36] En tant el Servici Geològic dels Estats Units va informar que l'explosió es va medir com un terremot de magnitut 3.3.[37]

Vore també

Referències

  1. ↑ Khoury, Jack; Landou, Noa (4 d'agost de 2020). «Massive explosion shakes Lebanese capital, buildings near Beirut port reportedly damaged» (en en). Haaretz. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  2. ↑ Mroue, Bassem (4 d'agost de 2020). «Massive explosion shakes Lebanon's capital Beirut» (en en-us). Sant Francisco Chronicle. Archivat des de l'original, el 6 d'agost de 2020. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Hubbard, Ben. «Explosions Roc East Beirut», The New York Claves, 4 d'agost de 2020. Consultat el 4 d'agost de 2020 (en en-us).
  4. ↑ https://www.polishnews.co.uk/lebanon-the-death-toll-in-the-beirut-explosion-has-risen-to-190/
  5. ↑ «Cabinet declares state of emergency, port officials plagau under house arrest». The Daily Star (2020-08-09). Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2020. Consultat el 2023-04-28.
  6. ↑ Chulov, Martin; Safi, Michael. «Lebanon: at least 78 killed as huge explosion rocks Beirut», The Guardian, 4 d'agost de 2020. Consultat el 4 d'agost de 2020 (en en-gb).
  7. ↑ Holmes, Oliver; Beaumont, Peter; Safi, Michael; Chulov, Martin (4 d'agost de 2020). «Beirut explosion: dead and wounded among 'hundreds of casualties', says Lebanon Ret Cross – live updates» (en en-gb). The Guardian. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gadzo, Mersiha (4 d'agost de 2020). «Dozens killed, thousands wounded in Beirut blast: Live updates» (en en). Al Jazeera. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  9. ↑ Sancha, Natalia (5 d'agost de 2020). «Més de 135 morts i 5.000 ferits despuix d'una forta explosió en el port de Beirut». El País.
  10. ↑ «Les autoritats eleven a 158 els fallits i a més de 6.000 els ferits per l'explosió de Beirut». ABC. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  11. ↑ «Puja a 220 els morts per les explosions en Beirut, Líban». Excélsior (11 de gosto de 2020). Consultat el 11 de gosto de 2020.
  12. ↑ «Li président libanais avertit que l’enquête sur l’explosion sera longue» (en fr). www.20minutes. fr (2020-08-16). Consultat el 2023-04-28.
  13. ↑ Azhari, Timour. «After devastating Beirut explosion, trauma sinks in» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2023-04-28.
  14. ↑ «Ascendixen a 220 els morts per les explosions en Beirut». diariolasamericas. com. Consultat el 22 d'agost de 2020.
  15. ↑ «Puja a 220 els morts per les explosions en Beirut, Líban». Excélsior (11 d'agost de 2020). Consultat el 22 d'agost de 2020.
  16. ↑ «Aumenta a 220 el número de víctimes fallides per explosions en Beirut». Image Radi 90.5 (11 d'agost de 2020). Consultat el 23 d'agost de 2020.
  17. ↑ «Aumenta a 220 la sifra de morts per explosió en Beirut, Líban». El Dictamen (12 d'agost de 2020). Consultat el 23 d'agost de 2020.
  18. ↑ «Plus de deux mois après li drame, li bilan s'alourdit à 202 morts». L'Orient-Li Jour (2020-10-06). Consultat el 2023-04-28.
  19. ↑ Horton, Alex (4 d'agost de 2020). «Here’s what the videos of the Beirut blast tell us about the explosion» (en en-us). The Washington Post. Consultat el 5 d'agost de 2020.
  20. ↑ «https://twitter.com/sinabooeshaghi/status/1290727092884299778». Twitter. Consultat el 2023-04-28.
  21. ↑ Qiblawi, Tamara. «Beirut explosion shatters windows across Lebanese capital», CNN, 4 d'agost de 2020. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  22. ↑ «Home». www. portdebeyrouth. com. Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2020. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  23. ↑ Jørgensen, Lars Bach. «Ekspert forklarer, hvad der sandsynligvis skete i Beirut», TV 2, 5 d'agost de 2020. Consultat el 5 d'agost de 2020 (en danés). «La gran cantitat de fertilisant potencialment perillós ha estat allí des de 2014, quan el barco de Moldàvia Rhosus va tindre que ancorar per problemes en el motor.»
  24. ↑ 24,0 24,1 Voytenko, Mikhail (23 de juliol de 2014). «Crew kept hostages on a floating bomb — m/v Rhosus, Beirut». fleetmon.; «Rhosus». Fleetmon [vessel tracker database]. Consultat el 4 d'agost de 2020.; Dagher, Charbel; Maksoud, Christine(Octubre de 2015).«m/v Rhosus — Arrest and Personal Freedom of the Crew».The Arrest News.Consultat el 5 d'agost de 2020.
  25. ↑ «Beirut's accidental càrrec: how an unscheduled port visit led to disaster», Reuters, 6 d'agost de 2020. Consultat el 11 d'agost de 2020 (en en).
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «"Substanța care a provocat explozia din Beirut a fost adusă de nava unui rus sub pavilionul R. Moldova"» (en rumà). NewsMaker.
  27. ↑ «First pictures emergix of a Russian man whose ammonium nitrate carregue detonated in the port of Beirut» (en anglés). The Siberian Claves (5 d'agost de 2020). Consultat el 6 d'agost de 2020.
  28. ↑ Nakhoul, Samia; Francis, Ellen. «Toll expected to rise in blast that shook Beirut, killing 78 and injuring thousands», Reuters, 5 d'agost de 2020. Consultat el 5 d'agost de 2020.
  29. ↑ 29,0 29,1 Azhari, Timour (5 d'agost de 2020). «Beirut blast: Tracing the explosives that tore the capital apart» (en anglés). Al Jazeera. Consultat el 6 d'agost de 2020.
  30. ↑ «M 3.3 Explosion - 1 km ENE of Beirut, Lebanon». Earthquake Hazards Program. O. S. Geological Survey. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  31. ↑ Pickrell, Ryan. «Shocking videos capture massive explosion that rocked the Lebanese capital of Beirut». Business Insider. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  32. ↑ «Explosió en Beirut: qué és una "núvol de Wilson" i per qué no és exclusiva de les bombes nuclears», BBC News Món, 6 d'agost de 2020. Consultat el 6 d'agost de 2020 (en es).
  33. ↑ «Massive explosion rocks central Beirut» (en en). The Independent (4 d'agost de 2020). Consultat el 4 d'agost de 2020.
  34. ↑ «Beirut explosion updates: Massive blast rocks Lebanese capital». BBC News.
  35. ↑ «‘Like an earthquake’: Huge explosion rips through Beirut captured on video» (en en). Hindustan Claves (4 d'agost de 2020). Consultat el 4 d'agost de 2020.
  36. ↑ «Explosió en Beirut». lis. ucr. ac. cr. Consultat el 4 d'agost de 2020.
  37. ↑ Qiblawi, Tamara. «Beirut's residents descriu apocalyptic scenes after explosion rocks city», CNN. Consultat el 5 d'agost de 2020.