Anar al contingut

Experiment de la cometa de Benjamin Franklin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benjamin Franklin Drawing Electricity from the Sky («Benjamin Franklin extraent electricitat del cel»), una interpretació artística de l'experiment de la cometa de Franklin pintat per Benjamin West c. 1816.

El experiment de la cometa de Benjamin Franklin és un experiment científic que va ser propost i pot haver segut realisat per Benjamin Franklin, en l'ajuda del seu fill William Franklin, en el que una cometa en un cable conductor puntagut unit al seu vèrtiç es vola prop dels núvols de tro per a recolectar electricitat de l'aire i conduir-la per la corda humida de la cometa fins al sol. El propòsit de l'experiment era descobrir els fets desconeguts sobre la naturalea dels raigs i l'electricitat, i en més experiments en el sol, demostrar que els rajos i l'electricitat eren el resultat del mateix fenomen.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Les especulacions de Jean-Antoine Nollet havien dut a que la qüestió de la naturalea elèctrica dels rajos es plantejara com a objecte de discussió pública en França, i en una qüestió de premi en Bordeus en 1749. En 1750, una dissertació de Denis Barberet va propondre una causa d'acort en l'efecte triboeléctrico. El mateix any, Franklin va revertir el seu escepticisme anterior sobre l'atracció dels rajos elèctrics cap als punts alts.[1] El físic Plantilla:Ill també va escriure una memòria en idees similars eixe any, i després les va defendre com a independents de les de Franklin.[2]

Experiments en pararrayos

[editar | editar còdic]

En 1752, Franklin va propondre un experiment en varetes conductores per a atraure rajos a una botella de Leyden, una de les primeres formes de condensador. Tal experiment va ser portat a terme en maig de 1752 en Marly-la-Ville en el nort de França per Thomas-François Dalibard.[3] Un intent de replicar l'experiment va matar a Georg Wilhelm Richmann junt a la seua mare i dos gossos que estaven en la seua companyia en el moment del succés, en San Petersburgo en agost de 1753; es va pensar que va ser víctima d'un raig globular.[4] Es diu que el propi Franklin va portar a terme l'experiment en juny de 1752, supostament en el cim de l'agulla de la Plantilla:Ill en Filadèlfia. No obstant, l'agulla en l'Iglésia de Crist no es va agregar fins a 1754.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Zweiacker, Pierre (24 de novembre de 2011). Sacrée foudre !: Ou la scandaleuse invention de Benjamin F. (en fr), Presses polytechniques et universitaires romandes, p. 105. ISBN 978-2-88074-943-9. «Sobre Franklin, qui va dubtar en 1749 que el raig fora atret pels picos, va escriure [...] a l'any següent: 'Quan els núvols electrificadas passen sobre un país, els cims de montanyes i arbres, les altes torres, les piràmides, els màstils dels barcos, els fumerals, etc., com a tantes eminències i picos, atrauen el fòc elèctric i tot el núvol es descarrega.»
  2. Heilbron, J. L. (1979). Electricity in the 17th and 18th Centuries: A Study of Early Modern Physics (en en), University of Califòrnia Press, p. 351 nota 32. ISBN 978-0-520-03478-5.
  3. Riskin, Jessica (15 de decembre de 2002). Science in the Age of Sensibility: The Sentimental Empiricists of the French Enlightenment (en en), University of Chicago Press, p. 101. ISBN 978-0-226-72078-4.
  4. (8 de giner de 2007) Lightning: Physics and Effects (en en), Cambridge University Press, p. 656. ISBN 978-0-521-03541-5.
  5. «The History and People of Christ Church» (en en). Iglésia de Crist. Consultat el 27 d'abril de 2019.