Experiment de Van Helmont

Va pesar la cantitat de terra d'un macetero al moment de plantar un arbre i cinc anys despuix.

El experiment de Van Helmont va consistir en refutar que les plantes s'alimenten des del sol, com fins a eixe moment es creïa. Jan Baptista van Helmont va ser un químic, físic, alquimista, mèdic, i fisiólogo de la regió belga de Flandes, qui a principis de el XVII va realisar un dels primers experiments controlats, que si ben no va conseguir entendre la causa del fenomen descobert, va poder refutar les teories vigents.

Vaig agarrar un test, vaig posar en el seu interior 200 lliures (90 kg) de terra que havia secat en un forn, la vaig empapar en aigua i vaig plantar en ella un refillol de sauce que pesava 5 lliures (2,28 kg) Pero el test únicament va ser regada en aigua de pluja o (quan va ser necessari) en aigua destilada; i era gran (en tamany) i estava afonat en la terra; i per a evitar que la pols de l'aire del seu entorn es mesclara en la terra, la vora del test es va resguardar, cobrint-se en una làmina de ferro recoberta d'estany i foradada per molts forats. No vaig calcular el pes dels fulls que varen caure en els quatre autumnes. Per últim, vaig secar de nou la terra del test i es varen trobar les mateixes 200 lliures (90 kg) menys unes 2 onces (56 grams); per lo tant, 187 lliures (85 kg) de fusta, corfa i raïl havien creixcut solament de l'aigua.

Jean Baptista van Helmont

L'importància d'este experiment descansa que va ser un dels primers experiments controlats. No solament es preocupa per medir totes les variables, sino que també les aïlla. Este experiment ademés era fàcilment replicable.

ya que a l'arbre no va obtindre la seua massa des del sol deixava oberta l'incògnita: ¿d'on treen la seua matèria els vegetals? Si be Van Helmont va ser també el descobridor del diòxit de carbono, curiosament no ho va relacionar en la causa de l'aument de massa del vegetal. Van Helmont considerava a l'aire i a l'aigua com els elements bàsics de l'univers, i a esta última com el principal constituent de la matèria, per lo que el resultat de l'experiment li va dur a pensar que provava la seua hipòtesis de que era l'aigua lo que es transformava en la matèria. Posteriorment es descobriria la fotosíntesis i el procés que usen els vegetals per a prendre de l'aire el seu aliment.