Expedició de Domínguez i Escalante

L'expedició de Domínguez i Escalante, o Domínguez-Escalante, va ser una expedició d'exploració espanyola que es va portar a terme en 1776 per a trobar una ruta per terra des de Santa Fe (hui Nou Mèxic) fins a les missions catòliques en Califòrnia, en particular a la de Monterey. Francisco Atanasio Domínguez i Selvat Vélez d'Escalante, sacerdots franciscanos, i Bernardo Miera i Pacheco, un cartógrafo, varen viajar en huit hòmens des de Santa Fe a través de l'oest de l'actual estat de Colorat fins al Valle d'Utah, ara en l'estat d'Utah. A lo llarc de la travessia varen ser ajudats per tres guies timpanog ute. Per les dificultats experimentades durant el viage, el grup no va alcançar les Californias, pero va retornar a Santa Fe a través d'Arizona. Els mapes i la documentació de la seua expedició varen ser de gran ajuda per a futurs viagers. En el temps, la seua ruta es va convertir en part del Vella Sendera Espanyol.

L'expedició

L'expedició Domínguez-Escalante es va portar a terme en 1776 per a trobar una ruta des de Santa Fe, Nou Mèxic, fins a les missions espanyoles en Califòrnia, com el presidi en Monterey en Les Californias. El 29 de juliol de 1776, Francisco Atanasio Domínguez va dirigir l'expedició en el seu companyer fra Selvat Vélez d'Escalante i el cartógrafo Bernardo Miera i Pacheco.^[1] La part inicial del seu viage va seguir la ruta que havia presa Juan Rivera feya onze anys en el país dels ute pel suroest de l'actual estat de Colorat.^[2] Tres guies timpanog ute els varen dur pel nort de Colorat, Utah i de tornada a Santa Fe.^[1] Varen ser els primers hòmens blancs que varen recórrer una ruta a través de gran part de la replanell de Colorat en Utah i varen retornar a través d'Arizona a Nou Mèxic.^[3] Durant el curs del seu viage, varen documentar la ruta i varen proporcionar informació detallada sobre una «terra exuberante i montanyosa plena caça i fusta, estranyes ruïnes de ciutats i pobles de pedra, i rius que mostren signes de metals preciosos».^[4]^[5]

Viage per l'actual Nou Mèxic

Santa Rosa d'Abiquiú, 30 de juliol

La primera nit del viage varen pernoctar en el Poble de Santa Clara, al nort de Santa Fe,^[6]^{: 133} i d'allí «viagem nou llegües, més o menys, i varen aplegar al poble de Santa Rosa d'Abiquiú, a on a causa de diverses circumstàncies vàrem permanéixer fins al 31 sense viajar, i a on per mig d'una missa solemne de nou imploramos l'ajuda dels nostres més sants patrons».^[1]

Des del poble de Santa Rosa d'Abiquiú, varen viajar al nort i noroest fins a una localisació propenca a l'actual Dolç.^[6]^{: 134–140}

Viage per l'actual estat de Colorat

Taula Verda, 10 d'agost

Des de Dolç, es varen obrir pas en l'actual Colorat a través d'Arbres, Ignacio, Durango i Hesperus.^[6]^{: 134} Varen acampar en la base de les montanyes de l'Argent prop de l'actual Parc nacional Taula Verda, en el suroest de Colorat. Escalante va escriure en el seu diari: «El pare fra Francisco Atanasio [Domínguez] va despertar preocupat per la febra reumática que sentia en la seua cara i cap ya el dia anterior, i que era desijable que armaramos el campament ací fins que estiguera millor, pero les contínua pluges, les inclemències del temps, i la gran humitat del lloc nos varen obligar a eixir d'allí. Anant al nort, i despuix d'haver viajat una miqueta més de mija llegua, girem al noroest, anant una llegua i llavors vàrem caure a l'oest a través de valls de molt bella fusta i abundants pastures, roses, i unes atres vàries flors. Despuix de passar dos llegües nos va caure de nou una pluja molt pesada. El pare fra Francisco Atanasio es va sentir pijor i el camí intransitable, i aixina, despuix d'haver viajat a dures penes dos llegües més a l'oest, vàrem tindre que acampar en la vora del primer de dos chicotets rius que formen el San Lázaro, també cridat riu dels Mancos. La pastura seguix en gran abundància. Hui quatre llegües i mija».^[7]

Els hòmens varen acampar junt al riu dels Mancos, pocs quilómetros per baix d'a on corre en Taula Verda.^[7] El riu va ser nomenat en acabant de que un dels hòmens caiguera en un riu, i es lesionara la mà.^[8]

Pobles Escalante i Domínguez, 13 d'agost

Prop de l'actual Dolores, Escalante i Domínguez varen trobar i varen informar de les ruïnes anasazi en el suroest de Colorat, els primers hòmens blancs que les varen vore. Els Pobles Escalante i Domínguez varen ser nomenats en la seua memòria i es troben en el Centre de Patrimoni Anasazi (Anasazi Heritage Center).^[8]

Quan informava d'atres llocs possibles per a assentaments, Escalante va senyalar les bondats de la zona: bell entorn en suministrament d'aigua, pastures, fusta i llenya. Els hòmens varen viajar al nort, mantenint-se a l'oest de les montanyes de Sant Joan. Varen creuar el riu Dolores vàries voltes i després varen acampar en les seues vores al noreste de l'actual Cahone. Es varen reunir en dos esclaus natius americans, als que varen cridar Genízaro i Coyote. Els hòmens varen deixar el seu poble sense previ avís per a unir-se al grup. Un home va ser cridat "Felipe" i l'atre "Juan Dumenge". A pesar de que no eren necessaris, l'expedició li'ls va dur.^[6]^{: 141–147}

L'expedició va continuar a l'oest i al noroest, creuant el riu Dolores. Varen viajar a través d'un canó abans d'aplegar a una zona propenca a l'actual Egnar i varen viajar a lo llarc del riu Sant Miguel fins a un àrea a uns cinc quilómetros a l'oest de Nucla. La terra es va tornar cada volta més àrida, en menys terres de pastures i insuficient aigua per als cavalls i en difícils canons. Despuix d'haver vist signes d'assentaments que varen cridar rancherías i en donar-se conte de que necessitaven assistència, varen explorar per a donar en utes que els pogueren servir com les seues guies.^[6]^{: 141–147}

Nucla, 23 d'agost

Al noreste de Nucla, a on el riu Sant Miguel es troba en el riu Dolores, el grup es va reunir en un membre d'una tribu ute. Varen acampar junt a una riera del riu Sant Miguel i després varen viajar a l'est a través de l'actual Bosc Nacional Uncompahgre en la replanell d'Uncompahgre. Es varen dirigir a una zona propenca a Montrose i es varen reunir en un cap ute. En enterar-se de l'ubicació de membres de la tribu timpanog, varen recomençar la marcha en direcció noroest fins a Olathe, creuant el ramal Nort del riu Gunnison i aplegant a lo que hui és Hotchkiss.^[6]^{: 147–155}

Bowie, 1 de setembre (obtenció de guies)

Continuant viage en direcció noreste, l'expedició va aplegar fins a l'àrea de Bowie, trobant-se en huitanta utes en cavalls, la majoria dels quals eren del llogaret que buscaven Escalante i Domínguez. Alguns membres del grup varen ser en ells al llogaret ute a on hi havia una trentena de "tendes". El pare Domínguez va conéixer i va abraçar al cap i als seus fills. Els membres del llogaret es varen reunir i Domínguez, a través de Muñiz, l'intérpret, va predicar. També va expressar la seua preocupació pel matrimoni plural i el nomenar als animals com a gent, que va anunciar era una forma de vida més baixa que la de l'home. Un dels guies ute va ser nomenat "Silvestre", al que cridaven un estany, un natiu americà timpanog de la regió del llac Utah. Els utes varen encorajar fermament a l'expedició a donar marcha arrere, ya que s'enfrontarien als comanches en el seu viage a l'oest, i que del dany que els ocorreguera el governador espanyol podria culpar als utes. En resposta, li varen dir als utes que els necessitaven per a seguir avant fins a trobar a un perdut pare Garcés i que Deu estaria en ells. Violant l'acort i el propòsit espiritual de l'expedició, i en el temor del viage a través de territori comanche, l'intérpret Andrés Muñiz i el seu germà Lucrecio varen comerciar bens adicionals que havien dut per pistoles.^[6]^{: 155–160}

Bowie, 2 (recomencen el viages cap a l'oest)

Havent arreglat la guia, varen recomençar el viage cap a l'oest, comerciant els seus cavalls per alguns dels cavalls dels utes i varen aplegar a un acort per a continuar l'expedició, guiats per "Silvestre" i un chiquet que varen cridar "Joaquín". Els hòmens es varen dirigir a través de lo que és ara són terres de bosc nacional, incloent el bosc nacional Grand Taula, en el costat sur de taula Battlement. Tres dònes utes i un chiquet que varen trobar varen canviar per piñones algunes bayas que havien estat secant al sol. El grup va creuar el riu Colorat en Una, Colorat, en el punt en el que corre a l'oest i suroest i es reunix en el riu Dolores, un dels seus afluents. El grup es va reunir en alguns utes que varen ajudar a resoldre una diferència d'opinió en el guia "Silvestre", sobre la millor ruta a seguir i, per a gran consol d'alguns dels hòmens, els varen dir a un chicotet campament ute de comanches movent-se cap a l'est, llunt de la zona en la que estarien viajant. Els hòmens varen aplegar a un alt tossal perillós de la que "Silvestre" els havia advertit; era empinada, en roques soltes, que varen causar que uns muls caigueren de costat uns 20 o més peus i varen requerir que els hòmens feren una caminada vigorosa fins al cim. Havien viajat en la replanell Roseguen i en l'extrem sur del Douglas Canyon. Des del cim d'una alta cordillera "Silvestre" va senyalar cap al nort, a la terra dels comanches, i a l'oest, a la terra del seu poble en la vall del llac Utah.^[6]^{: 161–166}

Rangely, 10 de setembre

Havent viajat al nort i a l'oest, l'expedició es va obrir camí en lo que hui és el comtat de Rio Blanco, Colorat, cridat aixina pel riu White, que corre a través del comtat en Utah fins a la seua frontera occidental. Despuix de semanes de montanyes, canons i taules, la terra ací era més plana i varen seguir una sendera de bisonts que es dirigia en la direcció en la que desijaven viajar.^[6]^{: 167–168}

Viage per l'actual estat d'Utah

Replanell de Yampa, 11 de setembre

En els seus recaptes minvant, uns pocs hòmens varen perseguir en èxit i varen matar a un bisont en el replanell de Yampa en l'actual comtat d'Uintah. Viajant al noroest, novament varen aplegar sobre el riu Green i les montanyes Split, que varen descriure com seguix: «Ací té abundants prats i bona terra per al cultiu de collites, en instalacions per a la irrigació. Deu tindre una miqueta més d'una llegua d'ample i la seua llongitut pot aplegar a cinc llegües. El riu entra en esta praderia entre dos alts tallats que, despuix de formar una espècie de corral, apleguen tan junts que a penes es pot vore l'obertura per la que aplega el riu». Varen acampar junt al riu Green prop de l'actual Jensen. En un stand de sis àlbers, Lain va tallar el seu nom en un dels arbres, en l'any 1776 en una creu gran i dos chicotetes creus. Partint cap al suroest des de Jensen, l'expedició es va donar conte de pistes de cavalls frescs que determiron eren comanches seguint una partida ute de caça de bisonts. Varen acampar en Horseshoe Bend del riu Vert i després varen seguir a l'oest fins a l'actual Myton a on varen trobar ruïnes d'un poble. Continuant cap a l'oest, i varen acampar prop de Duchesne, Fruitland, i Soldier Springs. La ruta des de Jensen fins a Soldier Springs va seguir més o menys l'actual O. S. Highway 40.^[6]^{: 168-175. Ilustració de la montanya Split i el riu Green River en pag. 169.}

Bosc nacional d'Uinta, 20 de setembre

L'expedició va viajar cap a l'oest a través de l'actual bosc nacional d'Uinta, des de Strawberry Valley, a lo llarc de la riera Fifth i de la riera Diamond, fins a Wanrhodes Canyon. Varen experimentar difícils condicions de viage: temperatures fredes, vents borrascosos i distints tipos de terreny perillosos; sols blans en forats que causaven que els cavalls s'afonaren, densos boscs d'àlbers i arbusts, i colls. Ya que l'expedició es movia llentament en el terreny difícil, "Silvestre", ansiós per aplegar a la seua casa, pressionava per davant als expedicionaris moltes voltes, per lo que el grup principal li va obligar a quedar-se en ells.^[6]^{: 175–177}

El 22 de setembre, no llunt del canó Wanrhodes: «Des de lo alt de l'última loma vàrem vore front a nosatres i no molt llunt moltes columnes de fum que sorgien en la mateixa serra. El guia Selvada va dir que devien ser fetes pel seu poble, que estaven caçant. Nosatres els vàrem respondre en atres senyals de fum per lo que si ya nos havien vist no nos considerarien enemics i no fugirien o sino nos donarien la benvinguda en fleches. Varen respondre en senyals de fum més grans en el pas a través del que devíem viajar fins al Llac, i açò nos va fer creure que ya nos havien vist, perque esta és la senyal més ràpida i comuna usada en tot acontenyiment extraordinari per la gent d'esta part d'Amèrica... I sobre les dos en el matí, l'hora en que segons l'opinió [Selvada], no podia haver més d'un o més indis prop, va fer un llarc discurs en la seua llengua, donant a entendre que érem gent pacífica, amable i bona».^[6]^{: 177}

Llac Utah, 23 de setembre

A Selvat i Joaquín els varen donar un pany de llana i una cinta roja en la que solien adornar-se abans d'entrar en el poblat de la seua gent. Silvestre va nugar el pany al voltant del seu cap, en els extrems llarcs penjant per l'esquena, i vestia un mant que li havien donat abans. Els hòmens varen eixir del canó, entrant en una praderia ya en la vall del llac Utah, i el llac que ells varen cridar llac dels timpanogs. Varen vore moltes columnes de fum i prats recentment cremats o encara ardint, lo que varen prendre en el sentit de que els utes timpanog creïen que eren comanches o una atra tribu nativa hostil. En acabant de que havien acampat prop de l'actual Spanish Fork, un chicotet contingent incloent a Selvat, Joaquín, Muñiz i Domínguez va viajar per davant fins a un poble natiu en el riu Provo, al nort de Provo i a l'est del llac Utah. Els hòmens varen eixir a la seua trobada, blandiendo armes, pero tan pronte com varen reconéixer a Selvada, els hòmens de l'expedició varen ser rebuts calorosament i els varen abraçar. Els natius es varen sorprendre molt en saber que havien viajat de forma segura a través de territori comanche. L'objectiu de la visita va ser explicat, incloent el desig de compartir la seua fe. Domínguez va demanar un atre guia per a continuar la busca del pare Garcés. Joaquín continuaria el viage, aixina com un chiquet que varen cridar José María. Els pares varen donar regals a la tribu i varen rebre una gran cantitat de peix sec per al seu viage. Comprenent el desig de l'expedició de retornar, la tribu va oferir l'us de les seues terres per a construir cases per a atres espanyols que pogueren unir-se a ells en les seues terres despuix d'haver completat el seu viage.^[6]^{: 177–183}

La vall del llac Utah va ser descrit per Escalante com a adequat per a assentaments. La temperatura era confortable de dia i de nit. Hi havia quatre rius, grans praderies per a l'agricultura, i suficient peix, aus i animals de caça, fusta per a les llars i fòcs, terres de pastura per als cavalls i més. Per l'abundància de peixos, la tribu timpanog era descrita com "devoradores de peixos". Encara que superon de la vall de Gran Llac Salat, l'expedició no va viajar fins a allí.^[6]^{: 184–186}

Payson, 26 de setembre

El grup va eixir del poblat de Selvat prop de Spanish Fork el 25 de setembre i va viajar al suroest. Varen acampar junt als llocs prop de Springville, Payson, Starr, Levan i Scipio. La ruta des de Springville al sur fins a Scipio és essencialment la ruta de l'actual Interstate Highway 15. Es varen trobar en varis grups chicotets de natius en el camí, la majoria d'ells prou amables i socials. Alguns dels hòmens tenien espesses barbes i semblaven en apariència com els hòmens espanyols més que natius americans. Els hòmens d'esta tribu eren amables, servicials i atents, i com la tribu de Sylvester, varen animar als espanyols a que tornaren. Despuix de Scipio varen tindre dificultats per a trobar pastures i aigua apta per al consum. A voltes l'única aigua que podien trobar era aigua salada de les salines de la regió, lo que va fer que els cavalls emmalaltiren. Les pastures s'havien tornat cada volta més escassos i per a afegir més problemes, "José María" es va marchar un matí per a retornar al seu poblat, decepcionat pel maltracte d'un dels sirvientes.^[6]^{: 187–193}

Valle del riu Beaver, 5 d'octubre

Va bufar un vent fret seguit de forts nevades, graniç i pluja que impidieon viajar durant varis dies. Les condicions eren molt incómodes, sense fusta per a encendre un fòc. Una volta que varen intentar viajar els cavalls varen quedar empantanados o varen caure en el fango cobert de neu. Domínguez i Escalante varen sospesar els riscs de continuar la seua expedició fins a Califòrnia: totes les montanyes que necessitarien passar per a aplegar a Califòrnia estaven cobertes de neu. Si continuaven en dificultats, la seua últim guia, "Joaquín" podria abandonar-els, també. Varen reflexionar que s'havien complit els objectius misionero del viage; tenien invitacions per a tornar per a un assentament futur. Per lo tant, varen decidir que en lloc d'anar cap a l'oest, devien escomençar a anar al sur i tornar a Santa Fe. Anant al sur, uvieron més fortuna; el terreny no era tan difícil per als cavalls com el dia anterior, i varen acampar prop de l'actual Milford. Hi ha neu derritiéndose en un toll d'aigua i hi havia terres de pastura per als cavalls. Est va ser el final del territori dels seus amics, els utes de llargues barbes.^[6]^{: 194–198}

Es varen trobar en membres d'una tribu nativa que varen sospitar del grup. Principalment per a alluntar als hòmens de la seua tribu, el cap i un atre home varen dur a l'expedició des d'un àrea prop de l'actual Kanarraville fins a un àrea prop de l'actual Pintura a on els guies silenciosament varen deixar als espanyols. Ells varen continuar el seu viage cap al sur cap a Toquerville. Encara que varis dies havien segut molt calorosos, es varen trobar en un clima templat, prats verts i un àrea a on una tribu nativa cultivava la dacsa. Prop d'Hurricane la terra es va tornar arenenca, dificultant l'alvanç dels cavalls, i eixe dia no varen trobar pastures o aigua. Varen acampar en terres al suroest d'Hurricane prop de la frontera actual d'Arizona.^[6]^{: 200–207}

Viage per l'actual estat d'Arizona

Paria Canyon

Glen Canyon

Desert de Mojave, noroest d'Arizona, 16 d'octubre

L'expedició volia viajar al sur del riu Colorat, pero va saber per huit natius que a pesar de que no estaven llunt del riu Colorat, era inaccessible, discorrent pel fondo d'un gran i profunt canó (el Grand Canyon). Escassos de recaptes, varen sacrificar un dels cavalls per a alimentar-se i el dia següent varen buscar aigua. Miera va caure malalt, incapaç de menjar i casi de parlar. Prop de Diamond Butte, es varen trobar en cinc natius, cridats yubuincariris, que els varen mostrar un àrea d'abastiment d'aigua i varen prendre uns pocs hòmens de tornada al seu poblat per a comerciar per alguns aliments, ovelles salvages, tuna i herba. Els natius també varen compartir informació sobre atres tribus veïnes. A pesar de que no sabien res de Monterey, si havien sentit parlar dels viages realisats pel pare Garcés.

Riu Paria, prop del riu Colorat, 22 d'octubre

L'expedició va continuar experimentant dificultats per malalties i falta d'aigua, pastures i suministraments mentres s'obrien camí cap a l'est a través de lo que hui és l'estat d'Arizona, a voltes cap al nort lo suficient com per a creuar a lo que hui és Utah. Varen fer moltes parades a lo llarc dels canons del riu Paria i replanell, Wahweap i Glen Canyon.^[6]^{: 212–223}

Els hòmens varen tornar a Santa Fe^[4]^[5] a través d'Arizona, vorejant el Gran Canó, i passant a través de les terres baldías de l'occident de Nou Mèxic.^[1]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Dominquez and Escalante Expedition, 1776». UintahBasintah. org. Consultat el 16 de novembre de 2010. cites: (1995).«The Dominguez and Escalante Journal».University of Utah Press.Salt Lake City:
↑ Casey, Robert (1993). Journey to the High Southwest, Old Saybrook, Connecticut: The Globe Pequot Press, p. 7. ISBN 1-56440-151-0.
↑ Katieri Treimer, Site research report, site no. 916, Southwest Colorat, Earth Metrics Inc. and SRI International for Contel Systems and the O. S. Air Force 1989
↑ ^4,0 ^4,1 «Story of the Ute Tribe: Chronology of the Ute Tribe». Ute Mountain Ute Tribe. Consultat el 18 de juny de 2011.
↑ ^5,0 ^5,1 Contributors to CP-LUHNA. «People: Spanish Exploration». CP-LUHNA. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.
↑ ^6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 Silvestre Vélez d'Escalante. Dominguez-Escalante Expedition Journal (1776). American Journeys.
↑ ^7,0 ^7,1 Watson, Dò. Indians of Taula Verda, Ann Arbor: Cushing-Malloy, Inc,, pp. 9–10. ISBN 0-937062-00-6.
↑ ^8,0 ^8,1 Casey, Robert (1993). Journey to the High Southwest, Old Saybrook, Connecticut: The Globe Pequot Press, p. 193. ISBN 1-56440-151-0.

Torre Aguado, Javier, Ed. Diari de l'expedició Domínguez-Escalante per l'Oest americà (Nou Mèxic, Colorat, Utah i Arizona). Editorial Miraguano, 2016.

Bibliografia

Joseph Cerquone: In Behalf of the Light. The Domínguez and Escalante Expedition of 1776. Denver, Colorat 1976.
Escalante, Selvat Vélez de. "Dominguez-Escalante Expedition Journal (1776)". American Journeys. Retrieved June 20, 2011.
David Leighton, "Escalantes worked kilns, ranches and homesteaded," Arizona Daily Star, August 6, 2013

Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición de Domínguez y Escalante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[DEJ-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 «Dominquez and Escalante Expedition, 1776». UintahBasintah. org. Consultat el 16 de novembre de 2010. cites: (1995).«The Dominguez and Escalante Journal».University of Utah Press.Salt Lake City:

[Casey7-2] Casey, Robert (1993). Journey to the High Southwest, Old Saybrook, Connecticut: The Globe Pequot Press, p. 7. ISBN 1-56440-151-0.

[3] Katieri Treimer, Site research report, site no. 916, Southwest Colorat, Earth Metrics Inc. and SRI International for Contel Systems and the O. S. Air Force 1989

[UteChron-4] 4,0 ^4,1 «Story of the Ute Tribe: Chronology of the Ute Tribe». Ute Mountain Ute Tribe. Consultat el 18 de juny de 2011.

[PeopleSpanish-5] 5,0 ^5,1 Contributors to CP-LUHNA. «People: Spanish Exploration». CP-LUHNA. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2011. Consultat el 19 de juny de 2011.

[deEscalante-6] 6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 Silvestre Vélez d'Escalante. Dominguez-Escalante Expedition Journal (1776). American Journeys.

[MesaVerde9-7] 7,0 ^7,1 Watson, Dò. Indians of Taula Verda, Ann Arbor: Cushing-Malloy, Inc,, pp. 9–10. ISBN 0-937062-00-6.

[Casey193-8] 8,0 ^8,1 Casey, Robert (1993). Journey to the High Southwest, Old Saybrook, Connecticut: The Globe Pequot Press, p. 193. ISBN 1-56440-151-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]