Expedició de Chamuscado i Rodríguez
La expedició de Chamuscado i Rodríguez (1581-1582) va ser una expedició espanyola per a explorar i evangelizar els territoris al nort de la Nova Espanya, actualment Nou Mèxic, EE. UU.
La modesta expedició va ser liderada per Francisco Sánchez, malnomenat El Chamuscado, i fra Agustín Rodríguez. Va retornar al territori dels indis poble quaranta anys despuix de la gran expedició de Francisco Vázquez de Coronat.
L'expedició en sí no va tindre gran èxit, encara que va demostrar que un grup chicotet podia aplegar als més remots llocs del llavors desconegut territori al nort de la Nova Espanya i també que era molt alt el risc de deixar a misionero solo entre els natius, encara que això no va impedir que en anys següents atres aventurers decidiren provar fortuna.[1]
L'expedició
El flare Agustín Rodríguez, destinat prop de la ciutat minera de Santa Bàrbara (Chihuahua), llavors el lloc més alvançat del nort de la Nova Espanya, va organisar l'expedició. En 1579, Rodríguez es va interessar quan un indi li va parlar dels assentaments al nort, en els que els indis cultivaven cotó i teixien teles. Per a l'espanyol, açò significava que els indis eren sers civilisats i que podrien fer-se cristians. Rodríguez va conseguir el permís de les autoritats espanyoles «en el propòsit de predicar el Sant Evangeli». Rodríguez aparentment tenia poca familiaridad en l'expedició de Francisco Vázquez de Coronat de feya 40 anys a eixa mateixa regió, pero sí que havia llegit el relat de Cap de Vaca.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 265–267 [3]
L'expedició va eixir de Santa Bàrbara el 5 de juny de 1581. El líder designat va ser El Chamuscado, cridat aixina pel seu llameante barba roja. L'expedició va incloure a nou soldats espanyols, tres clercs catòlics, entre ells fra Augustin i 19 sirvientes indis, entre ells dos dònes. Els soldats estaven ben armats i montats; l'expedició duya noranta cavalls i 600 ovelles, cabres, vaques i porcs.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 267–268 L'expedició també estava autorisat per a explorar el país en busca de minerals valiosos.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 227
La ruta i els indis
L'expedició va procedir seguint el riu Conchos fins a la seua unió en el riu Gran. A lo llarc de més de cent milles del riu Conchos vivien els indis conchos i ralla que parlaven la mateixa llengua i estaven «nuets i vivien de raïls i atres coses».[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 70 [3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 145 Riu avall, ocupant més de 60 km de les riberes, varen trobar als cabri o pasaguantes, també «nuets», pero que parlaven una llengua diferent i cultivaven carabassa i frijoles, ademés de recolectar plantes selvades. Varen ser descrits com «molt guapos». Tant els conchos com els cabri havien segut víctimes dels bols d'esclaus que realisaven alguns colon espanyols, lo que indica que els esclavista espanyols havien precedit a l'expedició oficial del Chamuscado i Rodríguez.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 70 [3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 145
Prop de la Junta, la confluència del riu Conchos i el riu Gran, Chamuscado i Rodríguez varen trobar a varis grups de natius. En la confluència i el sur estaven els abraidres; cap al nort estaven els patarabueyes i otomoacos o amotomancos. Eren pobles amistosos, sent els hòmens descrits com «apuestos» i les dònes «belles». Vivien en cases de quincha i cultivaven carabassa i frijoles, pero els espanyols els consideraven «gent nueta i bàrbars». (Vore indis La Junta[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 73–75 ) Cap al nort, prop de l'actual ciutat d'El Pas (Texas) vivien els caguates. Vivien en cases d'atobó i, mentres cultivaven dacsa i frijol, també viajaven a les Grans Planures per a caçar bisonts i menjaven els peixos que capturaven en el riu. Els exploradors varen estimar que els indis entre La Junta i El Pas sumaven al voltant de 10 000 persones.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 270–271 Els indis varen animar als espanyols a seguir el riu Gran aigües dalt fins a a on trobarien «cases de dos pisos d'altura i de bona apariència, construïdes de parets d'atobó i blanc per dins, en la gent vestida en cotó».[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 146 [2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 271 Els estudiosos debaten quin d'eixes diverses tribus, si lo era alguna, eren les conegudes més tarde com jumanos.
Notes
- ↑ Fernando Mártinez Laínez i Carlos Canals Torres, Banderes lluntanes. L'exploració, conquista i defensa per Espanya dels territoris dels actuals Estats Units, EDAF, 2009, pag. 74.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mecham, J. Lloyd, «The Second Spanish Expedition to New Mexico», New Mexico Historical Review, Vol 1, n.º 3, juliol de 1926.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bolton, Herbert Eugene, Spanish Exploration in the Southwest, 1542-1706. New York: Charles Scribner's Sons, 1916
- ↑ Riley, Carroll L., Rio del Nort, Salt Lake City: Univ. of Utah Press, 1995.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Hammond, George P. and Rei, Agapito, The Rediscovery of New Mexico, 1580-1594. Albuquerque: Univ. of NM Press, 1966.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chamuscado and Rodriguez Expedition» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.