Expedició Transantártica 2005-2006
L'expedició Transantártica 2005-2006 va ser la primera navegació per mig de l'Antàrtida realisada exclusivament en un vehícul mogut per energies renovables.[1] En 63 dies (del 10 de novembre al 12 de giner), tres expedicionaris espanyols, liderats per l'explorador polar Ramón Hernando de Larramendi, varen recórrer en èxit un total de 4500 quilómetros a bordo del trineu de vent (llavors denominat ‘catamarà polar’), el vehícul dissenyat per Larramendi que utilisa l'energia eòlica per mig de grans cometes per a viajar per deserts gelats. L'expedició va ser la primera de l'història en alcançar el pol sur d'inaccessibilitat, segons les coordinades fixades pel BAS (British Antarctic Survey). És el lloc més alluntat de la costa del continent antàrtic. L'equip ho formaven, ademés de l'explorador, el geólogo Juan Manuel Viu i el biòlec i ingenier expert en energies renovables Ignacio Oficialdegui.
Antecedents
Abans d'esta expedició, Larramendi va realisar quatre travessies en Groenlàndia en el trineu de vent que varen servir per a depurar la tècnica i el disseny del trineu. L'explorador, coneixedor de que en el continent antàrtic hi ha forts vents, volia provar-ho en una expedició de llarc recorregut. En 2003 el proyecte va tindre el vist i plau del Comité Polar Espanyol per a realisar la seua aventura. Al repte geogràfic del proyecte,[2] es va sumar el científic degut a que l'investigador Eduardo Martínez de Pisón, de l'Universitat Autònoma de Madrit, i l'Universitat de Grenoble, varen decidir incorporar els seus proyectes a l'expedició, per mig de la recollida de senyes sobre neu i gèl a lo llarc de la travessia. L'expedició va conseguir finançació de Mapfre, Acciona Energia, Grifone i també del programa ‘A tall de lo Impossible’ de RTVE, que va emetre l'aventura un temps despuix de la seua tornada.
Expedició
El viage a l'Antàrtida va escomençar en octubre de 2005, via Suràfrica. L'expedició va aterrisar el 2 de novembre en l'aeròdrom de Novolázarevskaya, pertanyent a Rússia. Des d'allí varen ser depositats el 10 de novembre, per un avió, en un domo glaciar a 2800 metros d'altitut. La navegació pel gèl, en un trineu mogut per cometes, va ser tot un repte, sobretot pels elevats sastrugis, els vents laterals i les temperatures de -50° que varen aplegar a soportar.
L'11 de decembre, varen alcançar el pol sur d'inaccessibilitat definit pel BAS, en una coordenades situades a uns 100 quilómetros de distància de les que varen alcançar els russos en una expedició en 1958. Dies despuix també varen aplegar al pol d'inaccessibilitat (lloc més alluntat de qualsevol punt de la costa).
Els expedicionaris en alguns moments varen alcançar grans velocitats i varen aplegar a recórrer 1000 quilómetros en sis dies, batent el récort de distància recorreguda en un sol dia (311 quilómetros) en un vehícul no motorisat.[3] L'anterior récort, de 270 quilómetros, ho tenia Alan Hubert en la banquisa (mar gelada).
L'expedició va passar per la base Vostok, despuix de 3000 quilómetros de recorregut, sent la segona expedició no mecanisada que alcança este punt, despuix de la que varen protagonisar Jean-Louis Etienne i Victor Boyarski en trineus de gossos en 1991. Des d'allí varen seguir ruta cap a la base Progres, en la costa de la Terra de la Reina Mary, a on pensaven terminar el seu recorregut. Esta part de l'expedició la varen realisar ‘contrarellonge’, ya que el rompehielos que devia traure'ls de l'Antàrtida va alvançar la seua data de partida.
Finalment, el 12 de giner de 2006 alcancen un punt propenc a la base russa Progres en el que varen poder ser arreplegats per un helicòpter del rompehielos rus RV Akademik Fyodorov, que despuix de 20 dies de navegació els va dur a Ciutat del Cap, despuix d'haver culminat un total de 4500 quilómetros per un dels llocs més inhòspits de la Terra.
Bibliografia
- "Expedició Trasantártica 2005-2006. Primera navegació a través del continent gelat” (Acciona, 2011).
Referències
- ↑ Rosario G. Gómez. «L'expedició de 'A tall de lo impossible' travessa l'Antàrtida en 62 dies». Consultat el 14 de giner de 2006.
- ↑ Olalla Cernuda. «Tres espanyols en el Pol Sur».
- ↑ EL DIA. «Trenquen un récort en l'Antàrtida». Consultat el 24 de decembre de 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición Transantártica 2005-2006» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.