Excímero

Diagrama d'energia del excímero

Un excímero (terme provinent de "dímer excitat") és un dímer de curta vida o una molècula heterodimérica formada per dos espècies, a on a lo manco una d'elles està en un estat electrònic excitat. Els excímeros en ocasions són molècules diatómicas i es formen entre dos àtoms o molècules que no podrien unir-se o enllaçar-se si abdós estigueren en la seua estat fonamental. El temps de vida d'un excímero és de l'orde dels nanosegundos. L'unió d'un gran número d'àtoms excitats forma els clúster de Rydberg a on el temps de vida dels mateixos pot superar alguns segons.

Formació i decaiguda

Orbitales moleculars.

Segons la Teoria del orbital molecular, un estat fonamental típic en una molècula posseïx les seues electrons en el nivell d'energia més baix possible. I d'acort al Principi d'exclusió de Pauli, solament dos electrons poden ocupar un orbital molecular dau, i si un orbital conté dos electrons, els mateixos deuen posseir estats de spin oposts. El Orbital Molecular Ocupat més Alt (energèticament) li'l denomina HOMO i el Orbital Molecular Desocupado més Baix és cridat LUMO. La diferència d'energia entre els dos estats és coneguda com banda prohibida entre HUMO/LUMO. Si la molècula absorbix llum l'energia de la qual és superior a l'energia de la banda prohibida, un electró de el HOMO s'excita a el LUMO. Este estat es diu estat excitat de la molècula.

Els excímeros solament poden formar-se quan un dels components del dímer es troba en el seu estat excitat. Quan el excímero retorna al seu estat fonamental els seus components es disocian i poden en alguns casos repelir-se entre ells. La llongitut d'ona d'emissió d'un excímero és major (menor energia) que aquella corresponent a l'estat excitat del monòmer. Per açò mateixa, un excímero pot ser medit per la seua emissió fluorescent.

Pel fet de que la formació d'un excímero és depenent d'una interacció bimolecular, la mateixa és favorida per una alta densitat de monòmers presents. Ya que en condicions de baixa densitat, es produïxen monòmers excitats que decauen al seu estat fonamental ans que puga interactuar en un atre monòmer no-excitat per a formar aixina un excímero.

Sobre l'us del terme

El terme excímero està estrictament llimitat a aquells casos en els quals es forma un dímer; o siga que abdós components del dímer són de la mateixa molècula o àtom. El terme exciplex és utilisat en el cas de que siga heterodimérico. Encara que usualment s'utilisa excímero per a abdós casos.