Anar al contingut

Euphorbia stenoclada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Euphorbia stenoclada (Euphorbia stenoclada)

Euphorbia stenoclada és una espècie de planta de la família Euphorbiaceae. És endèmica de Madagascar. El seu hàbitat natural són boscs secs tropicals o subtropicales i àrees rocoses, està amenaçada per pèrdua d'hàbitat. També és apreciada com a planta ornamental.

En zones càlides i seques és útil per a formar bardices vives espinoses impenetrables, soportant molt be la poda per a donar-li la forma i altura desijades. És poc exigent sobre sols i recs, i de creiximent ràpit a lo alt i ample, pero preferix el sol fort i directe. Si està al sol, adquirix un atractiu i original color gris plateado, que passa a ser més vert si no rep el sol directe. Per mig de la poda pot aplegar a donar-se a la stenoclada la forma d'un atractiu arbolillo en un sol tronc, pero en un atre cas la stenoclada adopta forma arbustiva. La llacor blanquecina d'esta planta és extremadament irritante per a ulls, boca, fosses nassals i genitals, per lo que cal l'us de protecció (ulleres, capell, guants) en llabors de poda o inclús transport de restants frescs, i llavar-se be les mans, puix la més mínima gota o restant sec de llacor produïxen gran ardor, inflamació i ardor.

Archiu:Euphorbia Stenoclada Plaja de l'Inglés.jpg
Euphorbia stenoclada, detall en tallos no espinosos

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euphorbia stenoclada va ser descrita per Henri Ernest Baillon i publicat en Bulletin Mensuel de la Société Linnéenne de Paris 1: 672. 1887.[1]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[2]

stenoclada: epítet latino

Varietats
Sinonímia
  • Tirucalia stenoclada (Baill.) P.V.Heath [3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Euphorbia stenoclada». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de maig de 2013.
  2. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  3. Euphorbia stenoclada en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Baillon, H. I. 1882-1894. Lliste de plantes de Madagascar. Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 330–1199 (sporadic pagination).
  2. Buddensiek, V. 1998. Sukkulente Euphorbien. 1–176.
  3. Costantin, J. & I. Gallaud. 1905. Note sur quelques Euphorbes nouvelles ou peu connues de la region du Sud-Ouest de Madagascar, rapportees parell M. Geay. Bull. Mus. Hist. Nat. (Paris) 11: 345–354.
  4. Cremers, G. 1984. Els euphorbes coralliformes de Madagascar. Bull. Jard. Bot. Belg. 54: 23–64.
  5. Drake del Castell, I. 1903. Note sur els plantes recueillies parell M. Guillaume Grandidier, dans li Sud de Madagascar, en 1898 et 1901. Bull. Mus. Hist. Nat. (Paris) 9: 35–46, 96–99.
  6. Leandri, J. 1952. Els arbres et grands arbustes malgaches de la famille dones Euphorbiacees. Naturaliste Malgache 4(1): 47–82.
  7. Leandri, J. 1935. Euphorbiaceae. Cat. Pl. Madag., Euphorb. 2(23): 1–51.
  8. Palacky, J. 1906-1907. Cat. Pl. Madagasc. Prague. 4 fasc.
  9. Salak, M. 2001. The vanishing thorn forests of Madagascar. Part I. Cact. Succ. J. (Los Angeles) 73(6): 278–286.
  10. Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  11. Schill, R. 1971. Cytotaxonomische untersuchungen an sukkulenten vertretern der gattung Euphorbia L. aus Madagaskar. Ber. Deutsch. Bot. Ges. 84(1/2): 71–78.
  12. Thomasson, G. 1972. Remarques sur l'Euphorbia stenoclada Baill. Adansonia, n.s. 12(3): 453–460.
  1. Ursch, I. & J. Leandri. 1954. Els euphorbes malgaches epineuses et charnues du Jardin Botanique de Tsimbazaza. Mém. Inst. Sci. Madagascar, Sér. B, Biol. Vég. 5: 109–185.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons