Euphorbia lathyris

Euphorbia lathyris

Euphorbia lathyris.

Euphorbia lathyris.

Fulls.

Erro al crear miniatura:

Erro al crear miniatura:

Fulls.

Erro al crear miniatura:

Ilustració de Flora Bavara

Vista de la planta

El tártago (Euphorbia lathyris) és una planta de les llavors de la qual s'extrau un oli que pot ser utilisat en numerosíssimes aplicacions industrials. Els tres majors productors són Índia, China i Brasil.

Distribució geogràfica

És una planta, possiblement originària de l'Índia o d'Àfrica, que es troba distribuïda en diversos països del món. S'adapta fàcilment a diferents ambients, pel seu gran rusticitat i resistència a la sequia. Pertany a la família de les Euforbiàcees, la mateixa de la yuca. El tártago és cultivat en distints punts del planeta.

Descripció

És una planta herbácea perenne que creix fins a una altura d'entre 30 i 90 cm. El brot pot aplegar als 2 cm de diàmetro. Les fulles no tenen pecíol, de textura plana i de color vert azulado obscur. La nervadura central, de color més pàlit, és molt característica. Les fulles són molt llargues i estretes i poden aplegar a 15 cm de llongitut. Cap a la corona, els fulls es tornen més curtes i prenen forma triangular.

Les flors són chicotetes i verdes o vert groguenc, sense pétals. Els fruts madurs prenen un color marró o grisáceo i semejan garrapatas.

Vore també

• Oli de tártagos

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista d'espècies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
5. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
6. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
8. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
9. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
10. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçuela. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.