Eugène Ionesco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Eugen Ionescu»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Eugène Ionesco en l'any 1993
Tumba d'Eugène Ionesco en el cementeri de Montparnasse (Paris)

Eugène Ionesco (en rumà Eugen Ionescu) (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 - † Paris, França, 28 de març de 1994), dramaturc i escritor francés d'orige romanes, triat membre de l'Acadèmia francesa el 22 de giner de l'any 1970. Fon un dels principals dramaturcs del teatre de l'absurt.

Biografia[editar | editar còdic]

De pare romanes i mare francesa, va viajar a Paris en un any i va viure allí fins els tretze. En l'any 1925 va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de Bucarest, fins a que en l'any 1938 va tornar a França per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, despuix en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària Cahiers Du Sud abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica.

Va morir en l'any 1994 i està soterrat en el cementeri de Montparnasse en Paris.

La seua primera obra de teatre, La cantant calba es va estrenar en el Théâtre dónes Noctambules en l'any 1950, causant un trement escàndal, pero la seua inteligència, novetat i ruptura en la llògica ho porten a la fama, fama que no ho abandonaria en les seues posteriors obres. Fon, junt en el irlandés Samuel Beckett, el pare del teatre de l'absurt, per mig del qual ell fa "d'un text burlesc, un joc dramàtic; i d'un text dramàtic un joc burlesc". Més allà de la mera ridiculisació de situacions banals, les obres de Ionesco dibuixen de manera tangible la soletat dels humans i l'insignificança de la pròpia existència.

Obres[editar | editar còdic]

Teatre[editar | editar còdic]

Ensajos[editar | editar còdic]

  • La tragédie du langage (1958)
  • Expérience du théâtre (1958)
  • Discours sur l'avant-garde (1959)
  • Referències i contranotes (1962)
  • Découvertes (Descobriments) (1969)
  • Antídots (1977)
  • Le blanc et le noir (El blanc i el negre) (1981)

Diaris, noveles i artículs[editar | editar còdic]

  • La Vase (1956)
  • Le Piéton de l'air (1961)
  • Journal en miettes (1967). Publicat en castellà per Editorial Guadarrama en 1968: «Diario» en traducció de Marcelo Arroita-Jauregui
  • Présent passeé, Passe présent (1968). Publicat en castellà per Guadarrama: «Diario II»
  • Le solitaire (1973)
  • La photo du colonel (La foto del coronel) (1962)
  • La vase (El fanc) (1970). Guió
  • El solitari (novela) (1974)
  • Contes per a chiquets menors de tres anys (1976)
  • Un home en questió (1979) Recopilació d'artículs
  • La busca intermitent (1987) Diari

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]