Anar al contingut

Eucalyptus tereticornis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eucalyptus tereticornis (Eucalyptus tereticornis)

Eucalyptus tereticornis, el eucalipto roig, és un important arbre del gènero Eucalyptus. És una espècie plantada en moltes parts del món. És nativa d'Austràlia a on està àmpliament expandida.


Descripció

[editar | editar còdic]

Creix de 20 m, a 50 m d'altura; en una cincha cap als 2 m; el seu ritidoma (corfa) grossa (3 cm) esponjosa, irregular, mesclant els rojosos, grisos, verdosos-azulados i blancuzcos. Tronc recte, usualment desramado fins a la mitat de l'altura total de l'arbre. Les branques estan inclinades.[1]

fulls verdes, angostes, lanceoladas, de 10-12 dm de llarc, i 1-3 cm d'ample. Les florés en inflorescèncias de 7-11 flors.[1]

El eucalipto roig, com atres espècies, té el ominoso nom de, "hacedor de viudes", per la seua capacitat de solsida de branques sense previ avís, desprenent-se per ej. d'immenses branques en un instant (freqüentment de la mitat de diàmetro del tronc). Este desrame ajuda a aforrar aigua i/o és el resultat de la seua fusta trencadiça.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Preferix llocs profunts i en bon drenage pero pot soportar les inundacions de menor gravetat. Es reporta que no li agrada sols molt àcits. Preferix terrenys humits i pantanosos, vegetando ben també en els secs. És sensible a les gelades i necessita de 1000 a 1500 mm d'aigua a l'any. S'usa com a combustible i en fixació de dunes.

Germina ràpidament tant de llavors fresques com d'almagasenades en condicions de fredor seca. I també pronte adquirix resistència a la sequia. És un excelent bonsái, i rebrota be de la base i de l'àpiç epicórmico.

Este I. roig és renombrado per la seua lluenta fusta rojosa, oscilant entre rosa suau a roig negruzco, depenent de l'edat i la temperización. És molt trencadiç i generalment de gra creuat, fent el treball manual difícil. Tradicionlment es va usar per a aplicacions de resistència com a voltons, postes. Més recentment per a mueblería fina pel seu espectacular color rojós profunt i típiques figures en la albura. Necessita cuidadosa selecció per a fer-la més forta als canvis d'humitat. És densa (950 kg/m³), molt dura, admet bona lluentor. Per supost que tot millora encara en fusta estacionada i d'edat.

Popular llenya. La fusta produïx excelent carbó, i exitosamente usada en Brasil per a la siderurugia de ferro i d'acer. Ademés, l'arbre s'usa para polinisació en abelles en Brasil i en Argentina.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
  1. Espècimen de I. tereticornis varen ser recolectats pel mege i naturaliste de la Primera Flota John White, de Port Jackson en 1793, publicat més tart per James I. Smith en Zoology and Botany of New Holland.[1] It was later republished by Smith in his 1795 edition of A Specimen of the Botany of New Holland.[2] Smith li va posar l'epítet específic tereticornis del llatí teretus ("terete", significa circular en la secció travessera) i cornu ("banya"), en referència als cuernitos dels fruts.[3]

Va tindre una complexa història taxonómica. Els seus sinònims inclou:[4]

  • Eucalyptus tereticornis var. pruiniflora (Blakely) Cameron
  • Eucalyptus insignis Naudin
  • Eucalyptus populifolia Desf.
  • Eucalyptus subulata Schauer
  • Eucalyptus umbellata (Gaertn.) Domin nom. illeg.
  • Eucalyptus umbellata var. pruiniflora Blakely
  • Leptospermum umbellatum Gaertn.


Hi ha numeroses subespecies i varietats publicades, pero l'únic que permaneixen són I. tereticornis subsp. mijana i l'autónimo I. tereticornis subsp. tereticornis. Alguns híbrits s'han registrat.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Boland, D. J. et al (1984). , 4ª Edition edició. ISBN 0-643-05423-5.
  2. Smith, James Edward (1793). , London: James Sowerby.
  3. Boland, D. J. et al (1985). , 4th Edition edició. ISBN 0-643-05423-5.
  4. 4,0 4,1 «Eucalyptus tereticornis Sm.». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.

CSIRO, 2004. Eucalyptus camaldulensis Dehnh. Eucalipto roig. [1]

Mackay, Norman and David Eastburn (eds) 1990. The Murray. Murray-Darling Basin Commission, Canberra. ISBN 1-875209-05-0.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]