Etruscología

Bust etrusc de dòna confeccionat en el sigle IV a. C.

L'etruscología és una subdisciplina acadèmica emmarcada dins del camp d'estudi del art i cultura clàssics, que tracta als etruscs, una civilisació absorbida per la República romana. Molts professionals estudien aixina mateix el història, la cultura i l'arqueologia de Roma i Grècia, per la gran influència que varen tindre sobre Etruria.

Història de la disciplina

En el XV va escomençar a redescubrirse el món etrusc, gràcies al monge Giovanni Annio. Un dels primers estudiosos dedicats especialment als etruscs va ser l'historiador escocés Thomas Dempster (1570-1625), en el seu ensaig De Etruria Regali Libri Septem, escrit en llatí. En el XVIII destaquen les investigacions de L. Lanzi varen escomençar a prendre un caràcter científic, ya que fins a llavors, per als historiadors Antiguetat significava Grècia i Roma. L'afició cap als etruscs va aumentar en el XIX, época en que varen ser mencionats per escritors tan ilustres com Stendhal, Jules Michelet i Goethe, que els representaven segons la visió romana: cruels, indolentes, molt religiosos, orgiásticos i obsessionats en la mort i el futur. Este estereotip va perviure fins a començos del XX, a on destaca l'obra Passejades etrusques, de David Herbet Lawrence, i s'ha anat trencant a lo llarc del XX gràcies a les noves investigacions.

En 1930 una revista francesa, Formes, alaba i descriu l'art etrusc, separant-ho definitivament del romà. La primera revista especialisada en els etruscs va ser Studi Etruschi. Un eixemple de revista contemporànea és la nortamericana Etruscan Studies: Journal of the Etruscan Foundation, que va escomençar a publicar-se en 1994. Atres estudis, també en anglés i menys rigorosos, són Etruscan News i la publicació electrònica Etruscan News Online.

Alguns dels més destacats professionals en la matèria són: Massimo Pallottino, Larissa Bonfante, Giovanni Colonna, Carlo M. Lerici i M. Cristofani.