Etruria padana

En el VIII abans de Crist, els etruscs varen expandir el seu poder cap al nort i sur d'Itàlia, específicament cap a l'Emilia, i la Campània; allí varen fundar els dominis etruscs que són coneguts hui en dia baix els noms de Etruria Padana i Etruria Campana. Movent-se des del nort de les ciutats-Estat de la Dodecapolis Toscana, varen penetrar per la vall del Po a través dels passos Apenins.

Història

La civilisació etrusca i la seua expansió (750-500 a. C.).

Els vells escritors grecs i llatins nos conten que va haver una expansió etrusca en el sur d'Itàlia, l'actual regió de Campània, i cap al nort en la Vall del Po encara en el IX

Seguint els seus métodos usuals, els conquistadors etruscs es solaparon en les zones colonisades en els antics habitants, imponent la seua cultura i les seues institucions polítiques. Conseqüentment, com en la Toscana, les ciutats que varen fundar en el Valle del Po i a lo llarc de la costa adriática varen formar una dodecápolis (una federació o lliga de dotze ciutats), pero de la Dodecápolis Toscana original no sabem en realitat quina ciutats la formaven. Dins de l'Etruria Padana se supon que varen ser Felsina (Bolonya), Espina i Marzabotto, mentres que solament podem supondre si també varen pertànyer a ella Rávena, Cesena, Rimini, Modena, Parma, Piacenza, Mantua i possiblement, encara que és improvable, Milà.

El fundador d'estes ciutats i de les de la seua Lliga havia segut Ocnus, germà o fill de Aulestes (o Auletes), segons alguns autors, o Tarchon, segons uns atres. Lo més provable, com indiquen les senyes arqueològiques, és que es tinguen que acceptar abdós tradicions, pero també deu ser atribuïda a dos moments diferents de canvi polític en el marc polític i econòmic de l'Etruria Padana.

Una primera colonisació etrusca referida al llegendari Tarchon, es pot datar cap a la primerenca Edat de Ferro (IX a. C). Esta tenia l'objectiu de trobar noves terres per a usos agraris; una segona colonisació, datada cap a la mitat de el VI a. C, pot ser atribuïda al molt més llegendari Ocnus. L'última colonisació va supondre la reorganisació de tota la regió Padana a fi d'incrementar la seua utilitat per als negocis i comerços etruscs.

Durant el VI a. C, Etruria va experimentar significatives transformacions socials, polítiques i econòmiques. El procés formatiu de les ciutats-Estat havia conclós, dins d'estes entitats polítiques; el poder de les grans famílies aristocràtiques va ser igualat i després reemplaçat pel de una nova classe social de hòmens la riquea dels quals estava basada principalment en el comerç.

Les ciutats de l'Etruria Padana

Des de finals de el IX l'assentament humà en la Vall Baixa del Po, prèviament organisat en menuts grups de cabanyes disperses a lo llarc del país i majoritàriament habitat pels umbríos o atres pobles itálicos, se centra en algunes grans àrees urbanes com Bolonya, la principal ciutat de l'Etruria Padana, i Verucchio, llavors un assentament floreciente en el cor de la Romana, per iniciativa dels colon etruscs.

Felsina

L'àrea al voltant de Bolonya has segut habitada des de el IX, com s'evidencia en les excavacions arqueològiques en el XIX en la propenca Villanova. Este periodo, i fins a el VI, és de fet referit generalment com "villanoviano" i va tindre varis núcleus de gent dispersa al voltant d'esta àrea. En els sigles VII-VI a. C., Etruria va escomençar a tindre una influència en esta àrea, i la població va ser des de l'Umbria cap a l'Etruria. El poble va ser renombrado com Felsina.