Estratègia evolutivamente estable

En teoria de jocs, una estratègia evolutivamente estable (o EEE) és una estratègia que, si és adoptada per una població, no pot ser invadida per cap atra estratègia alternativa. El concepte és un refinament del equilibri de Nash. Es tracta d'un equilibri de Nash que és "evolutivamente" estable: una volta que es fixa una població, la selecció natural per sí sola és suficient per a impedir estratègies alternatives (mutantes) d'invadir en èxit. La teoria no està destinada a fer front a la possibilitat de que greus canvis externs en el mig ambient duguen noves forces selectives que soportar.

Desenrollat per primera volta en 1973, la EEE s'utilisa àmpliament en ecologia del comportament i en economia, s'ha utilisat també en l'antropologia, la psicologia evolutiva, la filosofia i la ciència política.

Història

Les estratègies evolutivamente estables varen ser definides i introduïdes per John Maynard Smith i George R. Price en 1973 en un artícul per a la revista Nature. Tal va ser el temps amprat en la revisió inter parells de l'artícul que va ser precedida per un ensaig en 1972 per Maynard Smith en un llibre d'ensajos titulat On Evolution. L'ensaig de 1972 se cita a voltes en lloc de l'artícul de 1973, pero les biblioteques universitàries són molt més propenses a tindre còpies de Nature.

Motivació

L'equilibri de Nash és el tradicional concepte solució en la teoria de jocs. Depén de les capacitats cognitives dels jugadors. Se supon que els jugadors són conscients de l'estructura del joc i conscientment tracten de predir els moviments dels seus oponents per a maximizar els seus propis guanys. Ademés, es presumix que tots els jugadors saben açò. Estes suposicions s'utilisen per a explicar per qué els jugadors elegixen les estratègies d'equilibri de Nash.

Les estratègies evolutivamente estables estan motivades enterament per raons diferents. Ací, se supon que les estratègies dels jugadors són biològicament codificades i heretables. Els individus no tenen control sobre la seua estratègia i no tenen que ser conscients del joc. Es reproduïxen i estan subjectes a les forces de la selecció natural (en els guanys del joc que representen l'èxit reproductiu (Aptitut (biologia)). S'imagina que les estratègies alternatives del joc, de tant en tant, es produïxen a través d'un procés com a mutació. Per a ser una EEE, una estratègia deu ser resistent a estes alternatives.

Donats els supòsits radicalment diferents de motivació, pot ser una sorpresa que el EEE i els equilibris de Nash a sovint coincidixquen. De fet, cada EEE correspon a un equilibri de Nash, pero alguns equilibris de Nash no són EEE.

Vore també

• Suïcidi altruïste