Estratègia (negocis)
Estratègia (del grec στρατηγία stratēgia, "l'art del líder la tropa; office of general, command, generalship"[1]) és un pla d'alt nivell el propòsit del qual és conseguir un o més objectius en condicions d'incertitut. En el sentit del "art del general", que va incloure varis subconjunts d'habilitats que inclouen "tàctiques", poliorcética, llogística, etc., el terme va escomençar a utilisar-se en la terminologia Romà d'Orient en el VI, i va ser traduït a les llengües vernàcules occidentals fins al XVIII. Des de llavors i fins al XX, la paraula "estratègia" vi a denotar "una manera integral per a tractar de perseguir fins polítics, incloent l'amenaça o l'us de la força actual, en una dialèctica de voluntats" en un conflicte militar, en el que abdós adversaris interactuen.
L'estratègia és important perque generalment els recursos disponibles per a conseguir estos objectius són llimitats. L'estratègia normalment, implica l'establiment de metes, la determinació de les accions per a alcançar els objectius, i la movilisació dels recursos per a l'eixecució de les accions. Una estratègia descriu cóm els objectius (metes) seran alcançats pels mijos (recursos). L'alta direcció d'una organisació és generalment és qui té la tasca de formular l'estratègia. L'estratègia pot tindre com a objectiu o pot sorgir com un patró d'activitats mentres que l'organisació s'adapta al seu entorn o competix. També implica activitats tals com la planificació estratègica i el pensament estratègic.
Henry Mintzberg de l'Universitat McGill definix l'estratègia com "un patró en una corrent de decisions" per a contrastar la perspectiva de l'estratègia com una planificació,[2] mentres que Max McKeown (2011) sosté que "l'estratègia es referix a la configuració del futur" i és l'intent humà per a aplegar als "fins desijables en els mijos disponibles". El Dr. Vladimir Kvint definix l'estratègia com "un sistema de busca, formulaciòn i desenroll d'una doctrina que assegurarà l'èxit a llarc determini si se seguix fidelment."[3]
Components de l'estratègia
El professor Richard P. Rumelt va descriure l'estratègia com un tipo de resolució als problemes en el 2011. Ell va escriure que la bona estratègia té una estructura fonamental a la que li va cridar un kernel. El kernel té tres parts: 1) Un diagnòstic que definix o explica la naturalea del desafiu; 2) Una política d'orientació per a fer front al desafiu; i 3) Accions coherents dissenyades per a portar a terme la política d'orientació. El president Kennedy va ilustrar estos tres elements de l'estratègia en el seu discurs a la nació, de la Crisis dels Missils de Cuba, el 22 d'octubre en 1962:
- Diagnòstic: "Este Govern, com havia promés, ha mantingut la vigilància més propenca de l'acumulació militar soviètica en l'illa de Cuba. Durant la semana passada, evidència inconfundible ha establit el fet de que una série de llocs de missils ofensius estan ara en preparació en eixa illa. el propòsit d'estes bases no pot ser un atre més que el d'oferir una capacitat d'atac nuclear contra l'Hemisferi Occidental."
- Política d'orientació: "El nostre objectiu increbantable, per lo tant, deu ser evitar l'us d'estos missils en contra d'est o qualsevol atre país, i assegurar la seua retirada o evitar l'eliminació de l'Hemisferi Occidental."
- Pla d'acció: El primer dels sèt passos numerats va ser el següent: "Per a posar fi a esta acumulació ofensiva s'està iniciant una quarantena estricta en tot l'equip d'ofensiva militar en virtut de que el seu enviament a Cuba està iniciant. Tots els bucs de qualsevol tipo en destí a Cuba de qualsevol nació o port seran retornats, si es descobrix que contenen carregaments d'armes ofensives."[4]
Rumelt en el 2011 va escriure que tres aspectes importants de l'estratègia inclouen "premeditació, l'anticipació de la conducta dels demés, i el disseny intencional d'accions coordinades." Ell va descriure l'estratègia com la solució d'un problema de disseny, en les disyuntivas entre els diversos elements que deuen ser organisats, ajustats i coordinats, en lloc d'un pla o de l'elecció.
La formulació i implementació de l'estratègia
L'estratègia generalment implica dos grans processos: la formulació i l'implementació. La formulació implica analisar l'entorn o situació, fer un diagnòstic, i desenrollar les polítiques que guien. Inclou activitats tals com la planificació estratègica i el pensament estratègic. L'implementació es referix als plans d'acció adoptades per a alcançar els objectius establits per la política que orientació.
Bruce Henderson va escriure en 1981 "L'estratègia depén de la capacitat de prevore les conseqüències futures de les iniciatives actuals." Va escriure que els requisits bàsics per al desenroll d'estratègies inclouen, entre atres factors: 1) un ampli coneiximent sobre el mig ambient, el mercat i els competidors; 2) la capacitat per a examinar este coneiximent com un sistema dinàmic interactiu; i 3) l'imaginació i la llògica per a elegir entre alternatives específiques. Henderson va escriure que l'estratègia era valiosa perque: "els recursos finitos, l'incertitut sobre la capacitat i les intencions d'un adversari; el compromís irreversible dels recursos; la necessitat de coordinar l'acció en el temps i la distància, l'incertitut sobre el control de l'iniciativa, i la naturalea de les mútues percepcions dels adversaris d'uns a uns atres."[5]
Vore també
Referències
- ↑ στρατηγία, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ https://web.archive.org/web/20131019210812/https://faculty.fuqua.duke.edu/charlesw/LongStrat2010/papers/class%2010/Patterns%20of%20Strategy%20Formulation.pdf
- ↑ Kvint, Vladimir (2009). The Global Emerging Market: Strategic Management and Economics, Routeledge.
- ↑ American Rhetoric-President John F.
- ↑ Henderson, Bruce. «The Concept of Strategy». Boston Consulting Group. Consultat el 18 d'abril de 2014.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrategia (negocios)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.