Estatuilles ciclàdiques
Les estatuilles ciclàdiques són escultures de chicotet i mijà tamany datades en el III mileni a. C. i elaborades en les illes Cíclades, que és l'àrea d'a on procedixen la majoria de les que s'han conservat. No obstant, algunes han aparegut en atres zones del Egeo, principalment en tombes cretenses.
_-_Reclining_Female_Figure_(2500BC-2400BC).JPG)
Característiques
Són escultures que utilisen com a material base el marbre de la zona, molt compacte i de gra molt fi, antropomorfas, de perfils redonejats, sense detalls marcats i que tendixen al esquematisme. La suavitat de les llínees i de la superfície es conseguia desgastant i polint el marbre en pedra d'esmeril o corindón.[1] La presència de pigments de colors rojos i blaus indica que a lo manco algunes d'elles varen aplegar a tindre decoració pintada.[2]
En general són de reduït tamany, de no més de 30 cm, encara que existixen algunes que ronden els 1.5 m. Algunes presenten trencament intencionat del coll i unes atres tenen orificis.
Tipos
Per la seua forma, existixen diferents tipologies: per un costat, les que tenen tendència a l'abstracció, també cridades de caixa de violí, per la seua forma, i per un atre, les que tracten d'imitar les traces humanes de manera més realista. Entre estes últimes poden distinguir-se les de braços creuats baix el pit, les de dònes embarassades, les de dònes que sostenen als seus fills en els seus braços o damunt del cap, i les de músics.[3][4]
Les primeres tenen el seu apogeu durant pràcticament tota la primera mitat del III Mileni, encara que apleguen fins al Cicládico Mig com atesten les plaques retallades de Filacopí en l'illa de Milos, datades sobre el 1900 a. C. Les de braços creuats varen florir entre el 2400 i el 2000 a. C. El terme realiste deu prendre's en el seu sentit general puix estes figures es caracterisen precisament per les seues faccions geomètriques i per la representació sotil dels membres del cos, casi sense que es perceben les articulacions. Només al final del periodo presenten algun detall anatòmic, com a ulls i boca.
Les més antigues, pertanyents a la cultura de Grotta-Pèls (Cicládico Antic I), es poden dividir en les de tipo caixa de violí que, com s'ha senyalat abans, són les més abstractes ya que es componen d'un cos, un coll llarc i no tenen cap, encara que a voltes inclouen detalls com els genitals o collars; les de tipo Plastiras, figures femenines de traces facials molt marcats, llevat els ulls i les de tipo Louros, que tenen els braços de forma horisontal, estirats.[5]
Les de braços creuats de la cultura Keros-Siros (Cicládico Antic II) tenen, a la seua volta, diferents varietats que es diferencien per certes traces particulars. Inclús a algunes li les ha pogut assignar a un determinat taller o artiste individual. Les de tipo Spedos són d'apariència robusta, una cintura més estreta que la zona de l'abdomen i separada de la part inferior del cos per un clavill horisontal, la part inferior de les cames separades, una incisió en el genoll, rostre convex i cap en forma de «O». Les de tipo Kapsala tenen el cap ovalat, l'esquena estreta i els pits proyectats. Les de tipo Dokatismata són figurillas primes i elegants, de cames llargues i estretes, aixina com el coll, mentres el cap té forma triangular i l'esquena és relativament ampla. Les de tipo Jalandrianí tenen el tórax cuadradado, les cames curtes, un coll llarc i cilíndric i cap triangular. En este tipo el triàngul púbic és de gran tamany.[6]
En el Ciclàdic Antic II apareixen també algunes figures de músics i composicions de vàries figures. Dos eixemples destacats són el tocador de doble flauta o aulós i el tañedor de lira trobats en l'illa de Keros.
En Creta han aparegut també figurites, entre les que es troben algunes que s'han definit com de tipo Kumasa, que són estatuillas chicotetes i planes, també de braços creuats, en les cames curtes i muscles amples.
Per una atra part, les estatuillas de la cultura Filakopí, que també pertanyen a la fase cicládica més tardana, són més paregudes a les de la fase més antiga ya que tendixen cap al esquematisme i la simplicitat, no es representen traces facials ni articulacions i el gènero de les figurillas no sol estar definit.
| Principals tipologies de les estatuilles ciclàdiques | |||
| Denominació[7] | Cronologia | Característiques | Image d'eixemple |
|---|---|---|---|
| Pèls o «caixa de violí» | Cultura Grotta-Pèls | Esquemàtiques, sense cap, en forma de caixa de violí | 
|
| Plastiras | Cultura Grotta-Pèls | Apareix el cap, en traces facials molt marcats llevat els ulls | 
|
| Louros | Cultura Grotta-Pèls | Braços curts estesos en forma horisontal, absència de característiques facials. | Erro al crear miniatura: |
| Spedos | Cultura Keros-Siros | Cap en forma d'O, cintura més estreta en l'abdomen, clavill entre les cames a l'altura del genoll. | 
|
| Kapsala | Cultura Keros-Siros | Cap oval, sense nas, esquena estreta, braços més avall que els del tipo Spedos, pits proyectats, carixen de triàngul púbic | Erro al crear miniatura: |
| Dokatismata | Cultura Keros-Siros | Coll llarc i estret, cames llargues, esquena relativament ampla, cap triangular | 
|
| Jalandrianí | Cultura Keros-Siros | Coll cilíndric, cames curtes, cap triangular, braços més prop del triàngul púbic. | Erro al crear miniatura: |
Vore també
Referències
- ↑ María Isabel Rodríguez López, L'art cicládico, p. 7, ISBN 84-9822-112-9.
- ↑ María Isabel Rodríguez López, L'art cicládico, p. 10.
- ↑ María Isabel Rodríguez López, la_mar_en_la_an.pdf;jsessionid=93C58CD98DF39917F320457C908C9E76?sequence=1 Arqueologia i creències de la mar en l'antiga Grècia, p.179, en revista Zephyrus, LXI, giner-juny 2008, pp. 177-195.
- ↑ Manuel Bendala (1988), Les albors de Grècia, pp.14-17, Colecció Històries del vell món nº 9, Grup 16. ISBN 84-7679-100-3.
- ↑ María Isabel Rodríguez López, L'art cicládico, p. 7-9.
- ↑ Juliol López Saco, Història i mit en les Cíclades: una aproximació hermenéutica als ídols de marbre, pp.8-10, en revista Praesentia n.º 12 (2011).
- ↑ La denominació correspon a jaciments arqueològics a on més eixemples s'han trobat. El de Pèls està en l'illa de Milo, Plastiras en Desocupacions, Jalandrianí en Siros, Kapsala i Dokatismata en Amorgos i Louros i Spedos en Naxos.
- «L'art grec(I)».Història 16.Grup16.(7)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estatuillas ciclàdiques» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.