Estació de Cannon Street
L'estació de Cannon Street (còdic: CST)[1] és una estació ferroviària situada en el districte financer de Londres. Es troba sobre el lloc en el que en l'Edat Mija va estar la sèu en Anglaterra de la lliga Hanseática.

És una estació terminal que acosta al centre de Londres les llínees que apleguen a l'estació de London Bridge, gràcies a un pont ferroviari sobre el riu Támesis exclusiu per a l'estació.
Opera servicis de Southeastern al surest d'Anglaterra de dilluns a dissabte, permaneixent tancada els dumenges.
Història
L'estació va obrir l'1 de setembre de 1866, construïda per la companyia South Eastern Railways. La frontera estava coronada en dos grans torres de 40 metros d'altura que donaven cap al riu Támesis. Entre les torres se situava l'arc principal de la coberta de l'estació, que va ser ocultat a l'any següent en construir-se un hotel sobre l'estació, de manera similar a l'estació de Charing Cross.
En 1926 es varen realisar treballs de reforma en l'estació, en els que es va passar de 9 a 8 molls. Durant l'II Guerra Mundial la coberta va ser desmontada per a protegir-la; aixina i tot, l'estació va sofrir greus danys en els bombardejos i inclús la pròpia coberta va ser destruïda en l'almagasén en que es trobava.
Es varen realisar varis plans de reconstrucció despuix de la guerra, sent el definitiu aprovat en 1962.[2][3][4] L'arquitecte seleccionat va ser John Poulson, autor en l'época de vàries estacions importants, com Waterloo, i que va ser condenat per corrupció, ya que rebia els encàrrecs de British Rail gràcies a soborns i a la seua amistat en un dels directius.[5][6]
En 1984 Cannon Street va experimentar una merma important dels servicis, va escomençar a obrir solament durant els matins dels dies faeners i es va especular en el seu possible tancament.[7] En 1986 es va realisar una reforma de les torres originals, época en la que també es va aumentar el número d'espais comercials.[8]
El 8 de giner de 1991, un tren de rodalies procedent de Sevenoaks va impactar en la topera del moll tren causant 2 morts i 524 ferits.[9] Les causes de l'accident no varen poder aclarir-se completament, pero es va estimar que provablement va ser un error del maquiniste, agravat per l'antiguetat del tren i la falta d'ATP.[10]
Servicis
L'estació funciona com un ramal que acosta al centre l'estació de London Bridge. Alguns pocs servicis en hora punta són directes a l'estació. L'estació permaneix tancada els dumenges, encara que en ocasions —quan es realisa manteniment de les vies durant les fins de semana— s'utilisa com a estació alternativa a la de Charing Cross.
L'única companyia que opera l'estació és Southeastern, en llínees cap al surest d'Anglaterra, destacant els trens de rodalies.
Referències
- ↑ «Stations Run by Network Rail». Network Rail. Consultat el 23 d'agost de 2009.
- ↑ «Rebuilding of Cannon Street Station», The Times, 17 de novembre de 1955.
- ↑ «First Choice for Helicopter Site», The Times, 3 de març de 1962.
- ↑ «Big New Buildings Over Two London Termini», The Times, 22 de març de 1962.
- ↑ «John Poulson tells of gifts to rail man», The Times, 15 de giner de 1974.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Cannon Street rail station 'close to closure'», The Times, 15 de febrer de 1984.
- ↑ «Restoration at Cannon Street», The Times, 2 de decembre de 1985.
- ↑ BBC Article
- ↑ HMRI Report (PDF), from The Railways Archive
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación de Cannon Street» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.