Calatayut, antigament també coneguda com Calatayut-Xaló,[1] és una estació ferroviària situada en el municipi espanyol de Calatayut, en la província de Saragossa (Aragó). En ella confluïxen el traçat clàssic d'ample ibèric entre Madrit i Barcelona i la nova llínea d'alta velocitat. Per a l'arribada d'esta última es va optar per remodelar l'antiga estació.

Estació de Calatayut

Històricament, Calatayut va constituir un important nuc ferroviari, puix en ella es bifurcaban els traçats de tres llínees férrees: Madrit-Barcelona, Calatayut-Valéncia i Calatayut-Cidad Dosante. Per l'important tràfic que atenia, Calatayut es va convertir en un gran complex ferroviari que disponia d'una reserva de locomotores, cocheres, tallers, molls de mercaderies i una àmplia plaja de vies. No obstant, la clausura en 1985 de les llínees a Caminreal i Burgos es va traduir en una pèrdua d'importància per a l'estació. En l'actualitat les instalacions formen part de la ret d'Adif.

En 2018 l'estació de Calatayut va ser utilisada per 238 525 passagers.[2]

Situació ferroviària

editar

L'estació es troba a 531,4 metros d'altitut i està integrada tant en la llínea L. A. V. Madrit-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa, punt kilométrico 221.3,[3] entre les estacions de Guadalajara-Yebes i Saragossa-Delicas. També se situa la llínea férrea d'ample ibèric que unix Madrit en Barcelona, punt kilométrico 244.7,[4] entre les estacions de Terrer i Embid de la Ribera.

Història

editar

L'estació va ser inaugurada el 25 de maig de 1863 en l'obertura del tram Medinaceli - Saragossa de la llínea férrea Madrit-Saragossa per part de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrit a Saragossa i Alacant o MZA.[5] En 1941, la nacionalisació del ferrocarril en Espanya va supondre l'integració de la companyia en la recent creada RENFE.

Calatayut va aplegar a ser un important nuc ferroviari, en la presència de vàries estacions i llínees férrees. En 1901 va quedar conectada en la llínea Calatayut-Terol-Sagunt, construït per la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, i en 1929 ho faria en el ferrocarril Santander-Mediterràneu. Això va supondre que les instalacions originals de MZA coexistiren en atres estacions, com la de Calatayut-Jiloca (Central d'Aragó) o la de Calatayut-Ribota (Santander-Mediterràneu). L'existència d'estes tres estacions donaria lloc a la creació d'un núcleu ferroviari de gran importància, aplegant a establir-se una estació comuna per a servicis de viagers i mercaderies.[6] Esta situació es va mantindre fins a 1985, data en que varen ser clausurats el tram Calatayut-Caminreal de la conexió en Terol i l'inacabat ferrocarril Santander-Mediterràneu.

El 24 de febrer de 2003 l'AVE va fer per primera volta la seua parada en una remozada estació de Calatayut. El 10 d'octubre de 2003 la llínea Madrit-Saragossa-Lleida va ser inaugurada oficialment descobrint-se una placa que feya menció a això per part del rei Juan Carlos I i de la Reina Sofia.

Des del 31 de decembre de 2004 Renfe Operadora explota la llínea mentres que Adif és la titular de les instalacions ferroviàries.

Referències

editar
  1. Dobeson, 1988, p. 59.
  2. «Adif - Informació d'estacions - Calatayut - Àrea comercial». www. adif. es. Consultat el 2021-04-22.
  3. Calatayut (Est.)Euroferroviarios
  4. Calatayut-Xaló (Est.) Euroferroviarios
  5. a Saragossa [1] archivat en Wayback Machine. spanishrailway
  6. Fernández Clemente, 1995, p. 355.

Bibliografia

editar
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDobeson1988">Dobeson (1988). El Ferrocarril Santander-Mediterràneu, Madrit: Aldaba.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFernández Clemente1995">Fernández Clemente, Eloy (1995). Gent d'orde. Aragó durant la dictadura de Cosí de Rivera, 1923-1930, Ibercaja.