Estació Chhatrapati Shivaji
La Estació Terminal Chhatrapati Shivaji (en anglés Chhatrapati Shivaji Terminus, CST) és una estació de tren de la companyia Central Railways situada en Bombay, en l'estat de Maharashtra, Índia. Este monument, d'estil indo-sarraceno, va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2004 i comprén un àrea protegida de 2'85 ha.
Va ser batejada en 1887 com a «Estació Victoria» (en anglés Victoria Terminus) en honor a la reina Victoria emperatriu de l'Índia, i renombrada en 1996 com «Chhatrapati Shivaji Terminus» en honor a Chhatrapati Shivaji, petició del ministre dels transports de l'época, Suresh Kalmadi. El 8 de decembre de 2016 va ser afegit el terme «Maharaj» al nom oficial de l'estació despuix d'una iniciativa del Govern de l'Índia.[1][2][3]
L'estació va ser proyectada per l'arquitecte Fredrick Williams Stevens, en un concepte arquitectònic gòtic victorià i destinat a ser una renaixença similar de l'arquitectura gòtica índia (época clàssica), l'estació va ser construïda en 1887 en l'àrea de Bori Bunder de Bombay per a commemorar el Jubileu d'or de la Reina Victoria. La nova estació de ferrocarril es va construir en l'ubicació de l'antiga estació de ferrocarril de Bori Bunder[4] i és una de les estacions de ferrocarril més concorregudes en l'Índia,[5] servint com una terminal per a trens de llarga distància i trens de rodalies del ferrocarril suburbà de Bombay.
Història
[editar | editar còdic]-113663.jpg){kind=link}
Bori Bunder (o «Bori Bandar») era una de les àrees a lo llarc de la llínea de la costa de l'est de Bombay que va ser utilisada com a almagasén per a les mercaderies importades i exportades de la ciutat. En el nom de la zona, Bori significa «sac» i Bandar significa «port» o «refugi» (en marathi), aixina que Bori Bunder significa lliteralment «lloc a on s'almagasenen els sacs». En la década de 1850, el Gran Ferrocarril Peninsular de l'Índia (Great Indian Peninsular Railway) va construir la seua terminal ferroviària en esta zona i l'estació va prendre el seu nom com Bori Bunder. El 16 d'abril de 1853, el Great Indian Peninsula Railway va operar el primer tren de passagers històric en l'Índia de Bori Bunder a Thane, cobrint una distància de 34 km, anunciant formalment el naiximent d'Indian Railways. El tren entre Bori Bunder i Thane va durar 57 minuts a una distància de 35 km.
Construcció de l'estació
[editar | editar còdic]L'estació es va reconstruir finalment com Victoria Terminus, nomenat per la reina britànica Victoria emperatriu de l'Índia, i s'ha renombrado posteriorment Chhatrapati Shivaji Terminus (CST) pel gran guerrer marathá de el XVII Chhatrapati Shivaji.
L'estació va ser dissenyada pel consultor i arquitecte britànic Frederick William Stevens (1848-1900). El treball va començar en 1878 i va rebre una suma de ₹1,614,000 (US$24,000) com a pagament pels seus servicis.[6] Stevens va guanyar la comissió per a construir l'estació despuix d'un esbós en aquarela de l'obra mestra pel dibuixant Axel Haig.[6] El disseny final té certa semblança en l'estació de ferrocarril de St Pancras en Londres.[6][7] Els plans de GG Scott per a l'edifici del parlament de Berlín havien segut publicats quatre anys abans, i també ha marcat similituts en el disseny de l'estació.[8] El mercat de Crawford també es troba prop de CSTM.
Inauguració i desenroll
[editar | editar còdic]L'estació va tardar dèu anys en completar-se,[7] el periodo més llarc per a qualsevol edifici d'eixa época en Bombay. Esta senyal arquitectònica famosa en un estil gòtic-renaciente va ser construïda com la jefatura del Great Indian Peninsula Railway. Des de llavors, l'estació va aplegar a ser conegut com Bombay VT (Còdic ferroviari-BBVT). Originalment destinat només per a albergar l'estació principal i les oficines administratives del Gran Ferrocarril de la Península Índia, una série d'edificis auxiliars es varen ser afegit posteriorment, tots dissenyats en la finalitat d'harmonisar en l'estructura principal. Les plataformes originals varen ser les enumerades d'1 a 9.
A mida que la llínea de Harbor s'estenia des de la seua terminal anterior en el camí de Dockyard a VT, per a evitar la congestió, es va construir una nova esplanada principal en les plataformes 10-13 a l'est de l'actual esplanada suburbana, per a manejar el tràfic de llínees principals erigit en 1929. L'edifici original encara està en us per a manejar el tràfic suburbà i és utilisat per més de tres millons de viagers tots els dies. És també la sèu administrativa del Ferrocarril Central (Central Railway).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «To add ‘Maharaj’, Maharashtra Cabinet renames Mumbai airport, CST». The Indian Express.
- ↑ «Mumbai airport, iconic CST station get a Maharaj makeover to their names». Índia Today.
- ↑ «Maharashtra govt again renames airport & CST, adds ‘Maharaj’». The Times of Índia.
- ↑ Aruṇa Ṭikekara, Aroon Tikekar (2006). The cloister's pale: a biography of the University of Mumbai, Popular Prakashan, p. 357. ISBN 81-7991-293-0.Page 64
- ↑ «Índia's impressive railway stations». Rediff.com. Consultat el 4 de giner de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Chhatrapati Shivaji Station». World Heritage Site. www.worldheritagesite.org. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2016. Consultat el 3 de decembre de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 «Advisory Body Evaluation: Chatrapati Shivaji Terminus» (PDF).
- ↑ Bombay Gothic by Christopher W London 2002 Índia Book House PVT Ltd ISBN 81-7508-329-8
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estació Chhatrapati Shivaji.- Ficha del lloc en la UNESCO [1] archivat en Wayback Machine., en anglés.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación Chhatrapati Shivaji» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.