Espostoa calva
Espostoa calba és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Espostoa, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort de Perú, específicament en el departament d'Amazones.
Descripció
[editar | editar còdic]Espostoa calba és una espècie de cactus en creiximent arbòreu que alcança altures de 4 a 9 m,[1] sent la més alta de totes les espècies del gènero. La planta es ramifica des de la base, en les branques que comencen per damunt del sol i s'estenen fins a aproximadament 2 m d'altura. Els brots són paralels i ascendents, podent presentar-se fins a 30 o més en un sol individu, en una epidermis de color vert a vert alguna cosa azulado i una gruixa de 6 a 9 cm.
L'espècie presenta entre 19 i 23 costelles, de 5 a 7 mm d'altura, alguna cosa triangulars en secció travessera, en àpiços romos i llaugerament tuberculadas. Les regates de separació són estrets. Les areolas són de color marró rojós obscur, que es tornen gris obscur en el temps, de forma redonejada o ovalada, en una llongitut de 2 a 2,5 mm i una separació lliure de 4 a 5 mm; s'ubiquen dins dels clavills o parcialment afonades en elles. Cada areola desenrolla de 12 a 18 espines fines, aciculares, rectes i de color groc dorat, de 4 a 8 mm de llongitut. Solament algunes espines són centrals, de les quals l'inferior pot ser alguna cosa més llarga i grossa. Aparte del feltre areolar curt, les areolas carixen de pèls.
Els cefalios apareixen únicament en plantes madures, a partir d'una altura de 4 a 6 m. Es desenrollen en el costat solejat dels tallos, alcancen de 2 a 3 m de llongitut i comprenen entre 6 i 8 costelles molt aplanadas i immerses en el talle. La regata del cefalio s'aproxima fins a la mitat o inclús tres quartes parts de l'eix central. Les areolas del cefalio es disponen densament i aumenten el seu tamany fins a superar els 5 mm de diàmetro. Estan cobertes per llana groguenca que es torna blanca cap a l'exterior, composta per numerosos pèls sedosos rectes de 3 a 4 mm de llongitut. La partix portadora de flors de la areola s'engrandix a costa de la porció inferior portadora d'espines, la qual manté un diàmetro d'uns 2 mm i presenta un curt feltre en cerdes rectes, suaus, de color groc dorat i de 2 a 3 cm de llongitut.[2]
Les flors medixen aproximadament 4 cm de diàmetro i presenten un color blanc crema. Els fruts són rojos, en forma de trompa, relativament menuts, en poques escamas i escassos pèls.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el nort de Perú, específicament a l'est de Basses, dins de la vall del riu Marañón, en el departament d'Amazones.[4]
L'espècie es troba principalment en biomas desérticos i de xara seca,[5] a altituts que oscilen entre els 1800 i 2400 m s. n. m.[3] Esta altitut és llaugerament superior a la de Espostoa lanata, una atra espècie de la mateixa zona que compartix part del seu hàbitat.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Espostoa calba va ser descrita pel botànic alemà Friedrich Ritter i publicada per primera volta en la revista científica Kakteen Südamerika 3 4: 1432 en 1981.[5][6]
- Espostoa: nom genèric otorgat en honor al botànic i farmacèutic peruà d'orige italià Nicolás I. Esposto (1877–1942), qui va ser docent en l'Escola Nacional d'Agricultura de Llima.[7][8]
- calba: epítet específic que deriva del llatí calvus, que significa 'calba', 'sense pèl' o 'suau', en referència a la falta de pèls en els brots de la planta.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació reflectix que l'espècie posseïx una distribució relativament àmplia dins de la seua àrea nativa i que les seues poblacions no mostren un descens significatiu en l'actualitat.
L'espècie creix en zones de difícil accés, lo que llimita l'interacció en activitats humanes i proporciona un grau natural de protecció front a #destorbament. Gràcies a este aïllament, Espostoa calba no enfronta actualment amenaces conegudes, com la pèrdua d'hàbitat, l'explotació directa o la recolecció intensiva.[4]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes o llavors.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ostolaza Nano, Carlos (2014). [1], Llima: Franco EIRL, p. 278. ISBN 978-612-4174-16-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Espostoa calba F.Ritter spec. nov.».Kakteen Südamerika.Consultat el 16-01-2026.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 280. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Espostoa calba: Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152452A121535507».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152452A121535507.en.Consultat el 2026-01-16.
- ↑ 5,0 5,1 «Espostoa calba F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa calba | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Burkhardt, Lotte (2018-06-06). [2], Botanic Garden and Botanical Museum Berlin, Freie Universität Berlin. doi:10.3372/epolist2018. ISBN 978-3-946292-26-5.
- ↑ «Espostoa blossfeldiorum | Unique Cactus for Plant Lovers» (en en). Botanical Archive. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ «Espostoa calba» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-16.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer, p. 38. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Plants » Selina Wamucii» (en en-us). Selina Wamucii. Consultat el 2026-01-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espostoa calva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.