Anar al contingut

Espliceosoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

i

El espliceosoma o complex de brot i empalme és un complex tipo màquina molecular que es troba principalment dins del núcleu celular eucariota i que està format per cinc ribonucleoproteínas nuclears menudes (snRNP, de l'anglés small nuclear ribonucleoproteins) capaç d'eliminar els intrones (seqüències no codificantes) dels precursors del ARNm; este procés es denomina splicing de ARN.[1]

Estructura

El espliceosoma és el conjunt de 150 proteïnes diferents i cinc chicotetes molècules de ARN que orquesten el procés d'edició.[2][3][4]

small nuclear RNP= snRNP-U6 de S. cerevisiae.
a) Seqüència i estructura secundària del snRNA-U6.
c) Estructura Terciaria en ARN en roig.
Esquema de l'ensamblage de l'espliceosoma. S'observen les etapes d'inclusió de les ribonucleoproteínas U1 a U6

Les snRNP són complexos formats per unes dèu proteïnes més una chicoteta molècula d'ARN (the senar-coding small nuclear RNA snRNA) rica en uracilo (O), que és l'encarregada de reconéixer al intrón per mig de emparellament complementari de bases.

Les snRNP que formen el spliceosoma es denominen U1, U2, U4, U5 i U6; [5] i participen en diverses interaccions ARN-ARN i ARN-proteïna. Les snRNP reconeixen la seqüència consens GU (Guanina-Uracilo) de l'extrem 5´ i AG (Adenina-Guanina) de l'extrem 3´ de l'intrón. Les mutacions del gen de l'espliceosoma SF3B1 es detecten en el síndrome mielodisplásico en sideroblastos en anell, formalment denominat anèmia refractaria en sideroblastos en anell.

Funció

El espliceosoma edita els mensages genètics transcritos (en pre-ARN) des del ADN, lo que permet que les cèlules creuen diferents versions d'una proteïna a partir d'un sol gen.
Nou de cada dèu gens humàs són editats pel espliceosoma.[6]


Referències

  1. ↑ Matera, A G(2014).«A day in the life of the spliceosome».Nat Rev Mol Cel Biol.15(2): 108-121.
  2. ↑ «Detallat el primer mapa del espliceosoma humà.». Agència SINC (2024-10-31). CC
  3. ↑ Primer mapa de l'espliceosoma humà. (2024) Salut diàriament https://www.saludadiario.es/investigacion/primer-mapa-del-espliceosoma-humà/
  4. ↑ Malgorzata E. Rogalska , Estefania Mancini , Sophie Bonnal , André Gohr , Bryan M. Dunyak , Niccolò Arecco , Peter G. Smith, Frédéric H. Vaillancourt , and Juan Valcárcel Transcriptome-wide splicing network reveals specialized regulatory functions of the core spliceosome Science 31 Oct 2024 Vol 386, Issue 6721 pp. 551-560 DOI: 10.1126/science.adn8105
  5. ↑ Martha Martínez-Salazar(2014).«Biochemical and proteomic analysis of spliceosome factors interacting with intron-1 of human papillomavirus type-16».Journal of Proteómica.111(2): 184–197.
  6. ↑ El primer mapa de l'espliceosoma humà. Centre de Regulació Genómica (CRG). (6 de novembre de 2024).