Espingarda de torsió
La espingarda[1] o espringarda,[2] és un tipo d'arma medieval de sege equivalent a una gran balista que podia anar montada sobre rodes o sobre un afuste fix i que s'utilisava per a llançar fleches o grans darts de balista,[3][4][5] esferes de pedra, o fòc grec.[6][7] Descrita des de el XI en l'imperi Bizantí, va ser utilisada en Europa a partir dels sigles XII-XIII fins a el XV, per a la defensa o l'atac de les places fortes.[8] També podia ser utilisada per a llançar esferes de plom.[9]
Història
[editar | editar còdic]Es representa en un diagrama d'un manuscrit bizantí de el XI, pero en l'Europa occidental és més evident a finals de el XII i principis de el XIII. Es va construir en els mateixos principis que una balista grega o romana, pero en armes inclinades cap a dins. També va ser conegut com a 'arc de pell', un dispositiu de torsió que usava tires retortillades de seda o de tendó per a alimentar dos arcs.[10]
Alguns eixemples varen ser elaborats per Leonardo dona Vinci, pero en un moment en que també dibuixava armes de pólvora. No hi ha troballes arqueològiques coneguts d'eixemplars d'estes màquines, pero és molt provable que, per la naturalea dels materials utilisats, es produïra algun reciclage de material en el moment de la seua desaparició.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme espingarda, espringarda, en una base llatina, espringarda, espringardus, espringaldus, ve de l'occità espringuer, en el significat de botar.[11][12][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ DCVB: espingarda - fr.espringarde
- ↑ Joseph Belthazar A.A. Abel de Chevallet (baron d'.) (1853). Origine et formation de la langue Francaise, L'Imprimerie Impériale, pp. 435–.
- ↑ Thomas Dudley Fosbroke (1825). Encyclopedia of antiquities; and elements of archaeology, classical and mediæval, pp. 816–.
- ↑ Francis Grose (1783). The Antiquities of England and Wales, S. Hooper, pp. 17–.
- ↑ John Dowson (1875). The History of Índia, as Told by Its Own Historians. The Muhammadan Period: Ed. from the Posthumous Papers of the Clapix Sir H. M. Elliot ..., Trübner and Company, pp. 467–.
- ↑ Bernard Cornwell. 1356, Edicions PAMIES, pp. 77–. ISBN 978-84-15433-70-5.
- ↑ (1828) The Siege of Carlaverock in the Xxviii: Edward I. A.D. MCCC; with the Arms of the Earls, Barons, and Knights, who Were Present on the Occasion; with a Translation, a History of the Castle, and Memoirs of the Personages Commemorated by the Poet, J.B. Nichols and Són, pp. 373–.
- ↑ Katapeltes (ed.). L'espringale (en fr). Consultat el 22 octobre 2017.
- ↑ Bodleian Library, Oxford
- ↑ Nicolle, pp. 173–174, the espringal is depicted, in the form of a fairly detailed diagram, in an 11th-century Byzantine manuscript
- ↑ Joseph Belthazar A.A. Abel de Chevallet (baron d'.) (1853). Origine et formation de la langue Francaise, L'Imprimerie Impériale, pp. 435–.
- ↑ Auguste Scheler (1873). Dictionnaire d'étymologie française d'après els résultats de la science moderne, C. Muquardt, pp. 172–.
- ↑ Jean Baptiste Bonaventure Roquefort (1808). Glossaire de la langue romane: rédigé d'après els manuscrits de la Bibliothèque Impériale ... contenant l'étymologie et la signification dones mots usités dans els XI, XII, XIII, XIV et XVIe, siècles, chez B. Warée oncle, pp. 527–.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nicolle, David. Medieval Warfare Source Book Vol. II. Arms and Armour, 1996. ISBN 1-86019-861-9.
- Eugène Viollet-li-Duc. Engins de guerre // Dictionnaire raisonné del architecture française du XIe au XVIe siècle. — Vol. V, Engin.
- Shperk. VF Fortification dictionary / VF Shperk. - M.: VÍA, 1946. - 126
- Ralph Payne-Gallwey. Сhapter LIX. The Spring engine // The book of the crossbow. — Dover Publications, 1995. — P. 316—319. — 400 p. — ISBN 0-486-287203
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espingarda de torsión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.