− | Durant el periodo visigot (segles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>. | + | Durant el periodo visigot (sigles VI fins al VIII), apareix en Valéncia l'Escola Monastica Valenciana, que serà coneguta pels seus escrit apologetics, redactats en llatí visigotic. On pot mencionar els prestams llingüstics d'orige germànic que encara perduren en el valencià como son bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa aixina com alguns toponism Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llatí visigotic valencià]</ref>. |
| Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref> | | Mentres que el llatí cult queda per als monasteris, el poble comença a parlar una llengua que evoluirà del llatí vulgar visigot a la parla romanç valenciana <ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mosarap-valenciana prejaimina]</ref> |
| Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | | Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. |
− | No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els segles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Segle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos segles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. | + | No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un [[Sigle d'Or valencià|Segle d'Or lliterari]] (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. |
| Despuix de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. | | Despuix de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. |