Canvis

Durant el [[Sigle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els cassos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, van desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], van formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].

Durant el [[Sigle XX]], la Física es va desenrollar plenament. En [[1904]] es va propondre el primer model del [[àtom]]. En [[1905]], Einstein va formular la [[Relativitat especial|Teoria de la Relativitat especial]], la qual coincidix en les [[lleis de Newton]] quan els fenòmens es desenrollen a velocitats chicotetes comparades en la velocitat de la llum. En [[1915]] va estendre la Teoria de la Relativitat especial, formulant la [[relativitat general|Teoria de la Relativitat general]], la qual substituïx a la Llei de gravitació de Newton i la comprén en els cassos de masses chicotetes. [[Max Planck]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]] i atres, van desenrollar la [[Teoria quàntica]], a fi d'explicar resultats experimentals anómals sobre la radiació dels cossos. En [[1911]], [[Ernest Rutherford]] va deduir l'existència d'un nucli atòmic carregat positivament, a partir d'experiències de dispersió de partícules. En [[1925]] [[Werner Heisenberg]], i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger]] i [[Paul Adrien Maurice Dirac]], van formular la [[Mecànica quàntica]], la qual comprén les teories quàntiques precedents i suministra les ferramentes teòriques per a la [[Física de la matèria condensada]].

Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que van formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Així mateix, esta teoria va suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]]. En [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] van desenrollar les bases del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que van ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].

Posteriorment es va formular la [[Teoria quàntica de camps]], per a estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la Teoria de la Relativitat especial, conseguint la seua forma moderna a finals dels [[40]], gràcies al treball de [[Richard Feynman]], [[Julian Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson]], els que van formular la [[Electrodinàmica cuántica|teoría de l'electrodinàmica quàntica]]. Aixina mateix, esta teoria va suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]]. En [[1954]], [[Chen Ning Yang]] i [[Robert Mills (físic)|Robert Mills]] van desenrollar les bases del [[model estàndart]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]], i en ell fon possible predir les propietats de partícules no observades prèviament, pero que van ser descobertes successivament, sent l'última d'elles el [[quark top]].

Els intents d'unificar les quatre [[interaccions fonamentals]] ha portat als físics a nous camps impensables. Les dos teories més acceptades, la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], que són capaços de descriure en gran exactitut el macro i el micromón, pareixen incompatibles quan se les vol vore des d'un mateix punt de vista. És per això que noves teories han vist la llum, com la [[supergravetat]] o la [[teoria de cordes]], que és on se centren les investigacions a inicis del [[sigle XXI]].

Els intents d'unificar les quatre [[interaccions fonamentals]] ha portat als físics a nous camps impensables. Les dos teories més acceptades, la [[mecànica quàntica]] i la [[relativitat general]], que són capaços de descriure en gran exactitut el macro i el micromón, pareixen incompatibles quan se les vol vore des d'un mateix punt de vista. És per això que noves teories han vist la llum, com la [[supergravetat]] o la [[teoria de cordes]], que és on se centren les investigacions a inicis del [[sigle XXI]].

[[Archiu:Apfel partikel.jpg|thumb|Esquema de la [[teoria de cordes]].]]

[[Archiu:Apfel partikel.jpg|thumb|Esquema de la [[teoria de cordes]].]]

La cultura de la investigació en física en els últims temps s'ha especialisat tant que ha donat lloc a una separació dels físics que es dediquen a la teoria i atres que es dediquen als experiments. Els teòrics treballen en la busca de models matemàtics que expliquen els resultats experimentals i que ajuden a predir resultats futurs. Així, teoria i experiments estan relacionats íntimament. El progrés en física sovint resulta que un experiment troba un resultat que no es pot explicar en les teories actuals pel que cal buscar un nou enfocament conceptual per a resoldre el problema.

La cultura de la investigació en física en els últims temps s'ha especialisat tant que ha donat lloc a una separació dels físics que es dediquen a la teoria i atres que es dediquen als experiments. Els teòrics treballen en la busca de models matemàtics que expliquen els resultats experimentals i que ajuden a predir resultats futurs. Aixina, teoria i experiments estan relacionats íntimament. El progrés en física sovint resulta que un experiment troba un resultat que no es pot explicar en les teories actuals pel que cal buscar un nou enfocament conceptual per a resoldre el problema.

La física teòrica està molt relacionada en les [[matemàtiques]]. Esta suministra el llenguage usat en el desenroll de les teories físiques. Els teòrics confien en el [[càlcul diferencial]] e [[càlcul integral|integral]], el [[anàlisis numèric]] i en simulacions per ordenador per a validar i provar els seus models físics. Els camps de [[física computacional]] i matemàtica són àrees d'investigació actives.  

La física teòrica està molt relacionada en les [[matemàtiques]]. Esta suministra el llenguage usat en el desenroll de les teories físiques. Els teòrics confien en el [[càlcul diferencial]] e [[càlcul integral|integral]], el [[anàlisis numèric]] i en simulacions per ordenador per a validar i provar els seus models físics. Els camps de [[física computacional]] i matemàtica són àrees d'investigació actives.