Canvis

La física en el seu intent de descriure els fenòmens naturals en exactitut i veracitat ha arribat a llímits impensables, el coneiximent actual comprén des de la descripció de [[partícules elementals|partícules fonamentals]] microscòpiques, el [[cosmologia| naiximent de les estreles]] en el [[univers]] i inclús conéixer en una gran provabilitat el que va succeir els primers instants del [[orige de l'univers|naiximent del nostre univers]], per citar uns pocs coneiximents.  

La física en el seu intent de descriure els fenòmens naturals en exactitut i veracitat ha arribat a llímits impensables, el coneiximent actual comprén des de la descripció de [[partícules elementals|partícules fonamentals]] microscòpiques, el [[cosmologia| naiximent de les estreles]] en el [[univers]] i inclús conéixer en una gran provabilitat el que va succeir els primers instants del [[orige de l'univers|naiximent del nostre univers]], per citar uns pocs coneiximents.  

Esta tasca va començar fa més de dos mil anys en els primers treballs de [[Filosofia|filòlecs]] grecs com [[Demòcrit]] o [[Aristoteles]], i continuada després per [[científic]]s com [[Galileu Galilei]], [[Isaac Newton]], [[James Clerk Maxwell]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]], [[Paul Dirac]], [[Richard Feynman]], entre molts atres.

Esta tasca va començar fa més de dos mil anys en els primers treballs de [[Filosofia|filòlecs]] grecs com [[Demòcrit]] o [[Aristoteles]], i continuada despuix per [[científic]]s com [[Galileu Galilei]], [[Isaac Newton]], [[James Clerk Maxwell]], [[Albert Einstein]], [[Niels Bohr]], [[Paul Dirac]], [[Richard Feynman]], entre molts atres.

== Breu història de la física ==

== Breu història de la física ==

[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]

[[Archiu:3D Wavefunction (2,2,2).gif|thumb|left|Esquema d'un orbital en dos dimensions.]]

El formalisme de la mecànica quàntica es va desenrollar durant la [[Anys 1920|década de 1920]]. En [[1924]], [[Louis de Broglie]] va propondre que igual que les ones de llum presenten propietats de partícules, com ocorre en el [[efecte fotoelèctric]], les partícules al seu torn també presenten  propietats [[ones|ondulatòries]]. Dos formulacions diferents de la mecànica quàntica es van presentar després de la sugerència de Broglie. En [[1926]], la [[mecànica ondulatòria]] de [[Erwin Schrödinger]] implica la utilisació d'una entitat matemàtica, la [[funció d'ona]], que està relacionada en la provabilitat de trobar una partícula en un punt Donat en l'espai. En [[1925]], la [[mecànica matricial]] de [[Werner Heisenberg]] no fa menció alguna de les funcions d'ona o conceptes semblants, pero ha demostrat ser matemàticament equivalent a la teoria de Schrödinger. Un descobriment important de la teoria quàntica és el [[principi d'incertea]], enunciat per Heisenberg en [[1927]], que posa un llímit teòric absolut en la precisió de certs mesuraments. Com a resultat d'això, l'assunció clàssica dels científics que l'estat físic d'un sistema podria mesurar-se exactament i utilisar-se per a predir els estats futurs va haver de ser abandonada. Açò va supondre una revolució filosòfica i va donar peu a numeroses discussions entre els més grans físics de l'época.  

El formalisme de la mecànica quàntica es va desenrollar durant la [[Anys 1920|década de 1920]]. En [[1924]], [[Louis de Broglie]] va propondre que igual que les ones de llum presenten propietats de partícules, com ocorre en el [[efecte fotoelèctric]], les partícules al seu torn també presenten  propietats [[ones|ondulatòries]]. Dos formulacions diferents de la mecànica quàntica es van presentar despuix de la sugerència de Broglie. En [[1926]], la [[mecànica ondulatòria]] de [[Erwin Schrödinger]] implica la utilisació d'una entitat matemàtica, la [[funció d'ona]], que està relacionada en la provabilitat de trobar una partícula en un punt Donat en l'espai. En [[1925]], la [[mecànica matricial]] de [[Werner Heisenberg]] no fa menció alguna de les funcions d'ona o conceptes semblants, pero ha demostrat ser matemàticament equivalent a la teoria de Schrödinger. Un descobriment important de la teoria quàntica és el [[principi d'incertea]], enunciat per Heisenberg en [[1927]], que posa un llímit teòric absolut en la precisió de certs mesuraments. Com a resultat d'això, l'assunció clàssica dels científics que l'estat físic d'un sistema podria mesurar-se exactament i utilisar-se per a predir els estats futurs va haver de ser abandonada. Açò va supondre una revolució filosòfica i va donar peu a numeroses discussions entre els més grans físics de l'época.  

La mecànica quàntica es va combinar en la teoria de la relativitat en la formulació de [[Paul Dirac]] de [[1928]], la qual cosa, ademés, va predir l'existència de [[antipartícula]]s. atres desenrolls de la teoria inclouen l'estadística quàntica, presentada en una forma per Einstein i Bose (la [[estadística de Bose-Einstein]]) i en una atra forma per Dirac i [[Enrico Fermi]] (la [[estadística de Fermi-Dirac]]), la [[electrodinàmica quàntica]], interessada en la interacció entre partícules carregades i els camps electromagnètics, la seua generalisació, la [[teoria quàntica de camps]], i la [[electrònica quàntica]].  

La mecànica quàntica es va combinar en la teoria de la relativitat en la formulació de [[Paul Dirac]] de [[1928]], la qual cosa, ademés, va predir l'existència de [[antipartícula]]s. atres desenrolls de la teoria inclouen l'estadística quàntica, presentada en una forma per Einstein i Bose (la [[estadística de Bose-Einstein]]) i en una atra forma per Dirac i [[Enrico Fermi]] (la [[estadística de Fermi-Dirac]]), la [[electrodinàmica quàntica]], interessada en la interacció entre partícules carregades i els camps electromagnètics, la seua generalisació, la [[teoria quàntica de camps]], i la [[electrònica quàntica]].