Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  18:50 19 feb 2016
m
Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'
Llínea 14: Llínea 14:  
[[Archiu:Niels Bohr Albert Einstein by Ehrenfest.jpg|thumb|200px|{{cita|Deu no juga als daus en l'Univers.|[[Albert Einstein]].}}{{cita|Einstein, deixe de dir-li a Deu lo que ha de fer en els seus daus.|[[Niels Bohr]].}}]]
 
[[Archiu:Niels Bohr Albert Einstein by Ehrenfest.jpg|thumb|200px|{{cita|Deu no juga als daus en l'Univers.|[[Albert Einstein]].}}{{cita|Einstein, deixe de dir-li a Deu lo que ha de fer en els seus daus.|[[Niels Bohr]].}}]]
   −
Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[església catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.
+
Es coneix que la majoria de civilisacions de l'antiguetat van tractar des d'un principi d'explicar el funcionament del seu entorn, miraven les estreles i pensaven com elles podien regir el seu món. Açò porta a moltes interpretacions de caràcter mes filosòfic que físic, no en va en eixos moments la física se la cridava [[filosofia natural]]. Molts filòsofs es troben en el desenroll primigeni de la física, com [[Aristoteles]], [[Tales de Milet]] o [[Demòcrit]], per ser els primers en tractar de buscar algun tipo d'explicació als fenòmens que els rodejaven. A pesar que les teories descriptives de l'univers que van deixar estes pensadores eren errades, estes van tindre validea per molt de temps, quasi dos mil anys, en part per l'acceptació de la [[iglésia catòlica]] de diversos dels seus preceptes com la [[teoria geocèntrica]] o les tesis d'Aristoteles.
    
Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]] ''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria l'història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[método científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].
 
Esta etapa denominada [[obscurantisme]] en la ciència acaba quan [[Nicolau Copèrnic]], considerat pare de la [[astronomia]] moderna, en [[1543]] rep la primera còpia del seu ''[[de Revolutionibus Orbium Coelestium]] ''. A pesar que Copèrnic fon el primer a formular teories plausibles, és un atre personage al qual se li considera el pare de la física com la coneixem ara. Un catedràtic de matemàtiques de l'[[Universitat de Pisa]] a finals del [[sigle XVI]] canviaria l'història de la ciència utilisant per primera vegada experiments per a comprovar les seues asseveracions, [[Galileu Galilei]]. En la invenció del [[telescopi]] i els seus treballs en [[pla inclinat|plans inclinats]], Galileu va utilisar per primera vegada el [[método científic]] i va arribar a conclusions capaces de ser verificades. Als seus treballs se li van unir grans contribucions per part d'atres [[científic]]s com [[Johannes Kepler]], [[Blaise Pascal]], [[Christian Huygens]].
124 534

edicions

Menú de navegació