Canvis

|dirigents_noms = [[Raúl Castre]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]

|dirigents_noms = [[Raúl Castre]]<br />[[Miquel Díaz-Canel]]<br />[[Raúl Castre]]

|fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]

|fundacio = [[Independencia]] dels [[Estats Units d'America]]

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, fins i tot, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estadounidenc. La [[Illa de Pins]], hui cridada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongue a través de la [[Esmena Platt]], despres que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independencia d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independencia a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|fundaciónfechas = [[20 de maig]] de [[1902]], a les 12:00 hora local.<ref>Empero, en virtut de l'anticonstitucional [[Esmena Platt]] imposta pels [[Estats Units d'America]] als Constituents de 1901, condicio ''sine qua non'' els [[Estats Units d'America]] retindrien Cuba de manera indefinida, els [[Estats Units d'America]] usurparen part de la sobirania, a l'adjudicar-se, entre atres coses, 1. la tutela politica de l'Estat cuba, 2. el poder intervindre militarment, fins i tot, dins dels assunts interns de la nacio, 3. el poder d'apropiar-se en calitat d'arrendament perpetu de sol nacional, i a l'impondre relacions comercials preferents entre abdos nacions, que garantisaven el benefici de la part estadounidenc. La [[Illa de Pins]], hui cridada [[Illa de la Joventut]], fon extorsivamente retinguda pels [[Estats Units d'America]], que intercanvià la reintegrament de l'illa a la sobirania cubana en un tractat que buscà perpetuar els privilegis que impongue a través de la [[Esmena Platt]], despuix que la [[Constitucio de 1901]] fora substituida. Els [[Estats Units d'America]] justificaren formalment este procedir per l'associacio del territori de la [[Republica de Cuba]] exclusivament a la [[Illa de Cuba]], desconeixent (o negant tacitament) que el domini i la sobirania distints i certs de Cuba, des de l'epoca colonial, s'estenia sobre un complex geografic: el [[archipelec cuba]]. [[Estats Units d'America]] adquirix Cuba de [[Espanya]] el [[10 de decembre]] de [[1898]], data en la que Cuba passa a ser, com les restants colonies espanyoles en America i en el Pacific, [[Territori dels Estats Units d'America]], en virtut del [[Tractat de Pariu, de 1898]], en la condicio expressa de proveir lo necessari per a l'independencia d'estes; de Cuba, en particular. Des d'este punt de vista, esta independencia a miges, en lo territorial i en lo politic, fon una violacio del [[Tractat de Pariu, de 1898]], que entre, atres defectes, desconeix a la [[Republica de Cuba en Armes]] i manifesta l'inici d'una nova fase d'expansio imperialiste dels [[Estats Units d'America]].</ref>

|superficie =110&nbsp;860

|superficie =110&nbsp;860

|superfície_lloc = 105

|superfície_lloc = 105

La '''Republica de Cuba''' es un païs assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahamas]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

La '''Republica de Cuba''' es un païs assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahamas]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

Cuba ocupa el posat 51 en el «Index de desenroll huma» elaborat per la [[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els països [[Latinoamérica|latinoamericanos]], despres de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguay]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>  

Cuba ocupa el posat 51 en el «Index de desenroll huma» elaborat per la [[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els països [[Latinoamérica|latinoamericanos]], despuix de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguay]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>  

Ademés, d'acort en les senyes que el propi païs proporciona a l'ONU, Cuba seria l'únic païs del món que complix els dos criteris que, per a l'organisació [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF]], signifiquen l'existencia del [[desenroll sostenible]]: [[desenroll humà]] alt ([[Anex:Països per index de desenroll humà|IDH]] 0,8) i [[calcigada ecològica]] sostenible ([[Anex:Països segons la seua calcigada ecològica|calcigada]] < 1,8 ha/p).<ref>Cf. [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF – World Wide Fund for Nature]], [http://assets.panda.org/downloads/living_planet_report.pdf '''Living Planet Report 2006'''], pág. 21.</ref>

Ademés, d'acort en les senyes que el propi païs proporciona a l'ONU, Cuba seria l'únic païs del món que complix els dos criteris que, per a l'organisació [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF]], signifiquen l'existencia del [[desenroll sostenible]]: [[desenroll humà]] alt ([[Anex:Països per index de desenroll humà|IDH]] 0,8) i [[calcigada ecològica]] sostenible ([[Anex:Països segons la seua calcigada ecològica|calcigada]] < 1,8 ha/p).<ref>Cf. [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF – World Wide Fund for Nature]], [http://assets.panda.org/downloads/living_planet_report.pdf '''Living Planet Report 2006'''], pág. 21.</ref>

El [[10 de febrer]] de [[1516]], per peticio de Velázquez, se creó el bisbat de Cuba, cuya seu original estigue en Baracoa i fon traslladada en [[1523]] a Santiago de Cuba.

El [[10 de febrer]] de [[1516]], per peticio de Velázquez, se creó el bisbat de Cuba, cuya seu original estigue en Baracoa i fon traslladada en [[1523]] a Santiago de Cuba.

El renglo economic dominant en estos primers anys de la colonia fon la mineria, especificament l'extraccio d'or, activitat en la qual s'ampraren aborigens encomanats aixina com alguns esclaus negres que s'integraren des de molt enjorn al conglomerat etnic que segles despres constituiria el poble cuba. Una volta agotats els jaciments d'or este sector recauria sobre el coure de les mines de Santiago del Prat.

El renglo economic dominant en estos primers anys de la colonia fon la mineria, especificament l'extraccio d'or, activitat en la qual s'ampraren aborigens encomanats aixina com alguns esclaus negres que s'integraren des de molt enjorn al conglomerat etnic que segles despuix constituiria el poble cuba. Una volta agotats els jaciments d'or este sector recauria sobre el coure de les mines de Santiago del Prat.

Ya en [[1503]] els [[Reins Catolics]] fundaven la [[Casa de Contractacio de Sevilla]] la qual fon destinada en l'objectiu d'organisar i monopolisar el comerç espanyol en les seues noves possessions, lo que despertà els celosies de les atres potencies europees.

Ya en [[1503]] els [[Reins Catolics]] fundaven la [[Casa de Contractacio de Sevilla]] la qual fon destinada en l'objectiu d'organisar i monopolisar el comerç espanyol en les seues noves possessions, lo que despertà els celosies de les atres potencies europees.

[[Archiu: Castillodelmorro.jpg|thumb|left|200px|Castell del Morro (1589).]]

[[Archiu: Castillodelmorro.jpg|thumb|left|200px|Castell del Morro (1589).]]

Com conseqüencia de les guerres entre [[França]] i [[Espanya]], feren la seua presencia en el [[Mar Carip|Carip]] els primers [[corsari]]s als que se sumaren despres anglesos i holandesos. Encara que foren fonamentalment els gals que desolaren l'illa, tal com Roberto de Baal i [[Jacques de Sors]].

Com conseqüencia de les guerres entre [[França]] i [[Espanya]], feren la seua presencia en el [[Mar Carip|Carip]] els primers [[corsari]]s als que se sumaren despuix anglesos i holandesos. Encara que foren fonamentalment els gals que desolaren l'illa, tal com Roberto de Baal i [[Jacques de Sors]].

[[Archiu:Havana 1639b.jpg|210px|thumb|left|Oli del port de L'Havana [[1639]]]]

[[Archiu:Havana 1639b.jpg|210px|thumb|left|Oli del port de L'Havana [[1639]]]]

Atre corrent politica sifrava les seues esperances de solucio dels problemes cubans en l'anexio a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporacio de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats sureños-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispa. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasio "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.

Atre corrent politica sifrava les seues esperances de solucio dels problemes cubans en l'anexio a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporacio de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats sureños-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispa. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasio "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despres de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiracio independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legio de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mexic]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiracio independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legio de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mexic]].

Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al païs de les recialles de la Guerra, per a aço destinà auxilis directes a la poblacio en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creacio d'escoles publiques.

Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al païs de les recialles de la Guerra, per a aço destinà auxilis directes a la poblacio en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creacio d'escoles publiques.

La segona fon assegurar la seua situacio privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a aixo rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisio de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despres a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba.

La segona fon assegurar la seua situacio privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a aixo rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisio de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despuix a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba.

Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o mes en propietats).

Mediant la Llei militar No. 301 del [[25 de juliol]] de [[1900]] el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la [[Assamblea Constituent]]. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o mes en propietats).

=== Republica ===

=== Republica ===

==== Inicis de la Republica ====

==== Inicis de la Republica ====

El [[20 de maig]] de [[1902]] naix la Republica de Cuba sent electe [[Tomás Estrada Palma]] com el seu primer president. A este primer govern correspondria la tasca de formalisar els vinculs de dependencia en Estats Units. Encara que fon criticat per aixo, consegui la seua reeleccio; lo que provocà la sublevacio de l'opositor [[Partit Lliberal de Cuba|Partit Lliberal]] desencandenando una [[Segona intervencio estadounidenca en Cuba|nova intervencio estadounidenca]], despres de la qual els null creguen l'Eixercit Permanent Cuba, per a no tindre que tornar a ocupar el païs en un futur.

El [[20 de maig]] de [[1902]] naix la Republica de Cuba sent electe [[Tomás Estrada Palma]] com el seu primer president. A este primer govern correspondria la tasca de formalisar els vinculs de dependencia en Estats Units. Encara que fon criticat per aixo, consegui la seua reeleccio; lo que provocà la sublevacio de l'opositor [[Partit Lliberal de Cuba|Partit Lliberal]] desencandenando una [[Segona intervencio estadounidenca en Cuba|nova intervencio estadounidenca]], despuix de la qual els null creguen l'Eixercit Permanent Cuba, per a no tindre que tornar a ocupar el païs en un futur.

L'economia cubana havia creixcut molt rapidament durant els dos primeres decades del segle, estimulada per la favorable conjuntura creada per la recent guerra mundial. No obstant eixe creiximent era extremadament unilateral, basat de modo casi exclusiu en el sucre i en les relacions mercantils en Estats Units. Per atra part, els capitais null que havien afluit a l'illa en ritme ascendent eren els principals beneficiaris del creiximent, posat que controlaven el 70 per cent de la produccio sucrera ademes de la seua infraestructura i els negocis colaterals.

L'economia cubana havia creixcut molt rapidament durant els dos primeres decades del segle, estimulada per la favorable conjuntura creada per la recent guerra mundial. No obstant eixe creiximent era extremadament unilateral, basat de modo casi exclusiu en el sucre i en les relacions mercantils en Estats Units. Per atra part, els capitais null que havien afluit a l'illa en ritme ascendent eren els principals beneficiaris del creiximent, posat que controlaven el 70 per cent de la produccio sucrera ademes de la seua infraestructura i els negocis colaterals.

El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del segle XIX, havia seguit tambe un curs ascendent que mes tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners.

El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del segle XIX, havia seguit tambe un curs ascendent que mes tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners.

Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despres el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica.

Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica.

En [[març]] de [[1923]] un grup d'intelectuals liderados per [[Rubén Martínez Villena]] protesten publicament per la compra fraudulenta del Convent Sant Clara realisada per politics del govern de Zayas. Este fet, conegut com la Protesta dels 13, marcà l'inici en Cuba del moviment d'intelectuals que escomençaran a participar en les lluites politiques del païs. D'este fet se derivaren els grups Falange d'Accio Cubana i el Grup Minoriste en la part de Villena i atres.

En [[març]] de [[1923]] un grup d'intelectuals liderados per [[Rubén Martínez Villena]] protesten publicament per la compra fraudulenta del Convent Sant Clara realisada per politics del govern de Zayas. Este fet, conegut com la Protesta dels 13, marcà l'inici en Cuba del moviment d'intelectuals que escomençaran a participar en les lluites politiques del païs. D'este fet se derivaren els grups Falange d'Accio Cubana i el Grup Minoriste en la part de Villena i atres.

L'ascens de Gerart Machado a la presidencia en 1925 representà l'alternativa de l'oligarquia front a la crisis latent. El nou regim intentà conciliar en el seu programa economic els interesses dels distints sectors de la burguesia nacional i el capital estadounidenc, oferint garanties d'estabilitat a les capes miges i nous oficis a les classes populars, tot aixo combinat en una selectiva pero feresta repressio contra adversaris politics i moviments opositors.

L'ascens de Gerart Machado a la presidencia en 1925 representà l'alternativa de l'oligarquia front a la crisis latent. El nou regim intentà conciliar en el seu programa economic els interesses dels distints sectors de la burguesia nacional i el capital estadounidenc, oferint garanties d'estabilitat a les capes miges i nous oficis a les classes populars, tot aixo combinat en una selectiva pero feresta repressio contra adversaris politics i moviments opositors.

Baix esta aureola d'eficiencia administrativa, el govern intentà posar vedat a les pugnes dels partits tradicionals, pero despres se fon creando despagat entre els partits. En eixe consenso inicial conseguit, Machado decidi reformar la constitucio per a permanecer en el poder per sis anys.

Baix esta aureola d'eficiencia administrativa, el govern intentà posar vedat a les pugnes dels partits tradicionals, pero despuix se fon creando despagat entre els partits. En eixe consenso inicial conseguit, Machado decidi reformar la constitucio per a permanecer en el poder per sis anys.

Machado governà en una politica repressiva, materialisada en empresonaments i tortures. Foren assessinats, entre atres, els líderes Alfret López i Juliol Antoni Mossa. S'illegalisà la CNOC i persegui al moviment revolucionari.

Machado governà en una politica repressiva, materialisada en empresonaments i tortures. Foren assessinats, entre atres, els líderes Alfret López i Juliol Antoni Mossa. S'illegalisà la CNOC i persegui al moviment revolucionari.

Fidel Castre flama al poble a la folga general per a derrocar el govern provisional establit en la fugida de Fulgenci Batista. Finalment entren en L'Havana a on se produix el definitiu triumfo de la Revolucio. Una volta presa el poder, l'oposicio formà un nou govern. Com [[Anex:President de Cuba|president]] fon nomenat [[Manuel Urrutia Lleó]] i com primer ministre [[Josep Mirà Cardona]]. Fidel Castre permanecía com Comandant en Cap de les Forces Armades. Se tractava d'un govern moderat en el que coexistien diverses tendencies.<ref>[http://www.granma.cubaweb.cu/2007/01/12/nacional/artic02.html ¿Com sorgi l'idea de formar un govern revolucionari? (2)]</ref>

Fidel Castre flama al poble a la folga general per a derrocar el govern provisional establit en la fugida de Fulgenci Batista. Finalment entren en L'Havana a on se produix el definitiu triumfo de la Revolucio. Una volta presa el poder, l'oposicio formà un nou govern. Com [[Anex:President de Cuba|president]] fon nomenat [[Manuel Urrutia Lleó]] i com primer ministre [[Josep Mirà Cardona]]. Fidel Castre permanecía com Comandant en Cap de les Forces Armades. Se tractava d'un govern moderat en el que coexistien diverses tendencies.<ref>[http://www.granma.cubaweb.cu/2007/01/12/nacional/artic02.html ¿Com sorgi l'idea de formar un govern revolucionari? (2)]</ref>

Abans de la seua victoria, Fidel Castre i els líderes d'atres moviments revolucionaris, redactaren el ''[[Manifest de la Serra Mestra]]''<ref>[http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiesto.php Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref> en el que se comprometeren a "celebrar eleccions generals per a tots els carrecs de l'Estat, les provincies i els municipis en el terme d'un any baix les normes de la Constitucio del 40 i el Codic Electoral del 43 i entregar-li el poder immediatament al candidat que resulte electe".<ref>[http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiesto.php Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra<!-- Titul generat per un bot -->]</ref> A pesar d'haver-se compromes a celebrar eleccions dins de 18 mesos, el govern descartaria complir en eixe compromis despres del triumfo de la Revolucio. Plantejant que els governs anteriors havien segut perjudicials, corruptes, per al poble de Cuba, imperant la corrupcio i atres mals, ademes de ser sumisos als interés dels Estats Units que intentaria manipular les eleccions.<ref>[http://www.granma.cubaweb.cu/2007/01/12/nacional/artic01.html ¿Com sorgi l'idea de formar un Govern Revolucionari? (1)]</ref> No fon fins el 30 de juny de 1974 que se celebraren les primeres eleccions en Cuba, encara que foren del tipo comuniste com establix la llei cubana actual.<ref>[http://one.cu/aec2006/metodologia/21Elecciones.pdf Constitucio de la Republica de Cuba]</ref>

Abans de la seua victoria, Fidel Castre i els líderes d'atres moviments revolucionaris, redactaren el ''[[Manifest de la Serra Mestra]]''<ref>[http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiesto.php Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref> en el que se comprometeren a "celebrar eleccions generals per a tots els carrecs de l'Estat, les provincies i els municipis en el terme d'un any baix les normes de la Constitucio del 40 i el Codic Electoral del 43 i entregar-li el poder immediatament al candidat que resulte electe".<ref>[http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiesto.php Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra<!-- Titul generat per un bot -->]</ref> A pesar d'haver-se compromes a celebrar eleccions dins de 18 mesos, el govern descartaria complir en eixe compromis despuix del triumfo de la Revolucio. Plantejant que els governs anteriors havien segut perjudicials, corruptes, per al poble de Cuba, imperant la corrupcio i atres mals, ademes de ser sumisos als interés dels Estats Units que intentaria manipular les eleccions.<ref>[http://www.granma.cubaweb.cu/2007/01/12/nacional/artic01.html ¿Com sorgi l'idea de formar un Govern Revolucionari? (1)]</ref> No fon fins el 30 de juny de 1974 que se celebraren les primeres eleccions en Cuba, encara que foren del tipo comuniste com establix la llei cubana actual.<ref>[http://one.cu/aec2006/metodologia/21Elecciones.pdf Constitucio de la Republica de Cuba]</ref>

En [[1959]], el Govern Revolucionari escomençà a promulgar una serie de decrets polemics que finalment portarien a l'eliminacio total del gran i mijana [[propietat privada]], garantisant propietat nomes sobre immobles particulars, bienes de caracter personal i menuts negocis que no apareixen reflectits clarament en la [[Constitucio cubana de 1976|constitucio de 1976]], pero que se permet tindre als cubans, aço sempre que no excedixquen certa cantitat de bienes dictada pel govern.<ref>[http://www.cuba.cu/govern/cuba.htm Constitucio de la Republica de Cuba]</ref> El [[17 de maig]] de [[1959]] s'aprovà la llei de [[reforma agraria]] i de creacio del [[Institut Nacional de Reforma Agraria (Cuba)|Institut Nacional de la Reforma Agraria]] (INRA) que se convertiria en el basament llegal per a la 1ra<ref>[http://www.rhc.cu/espanol/agricultura/exclusives/reforma%20agraria.htm llei de reforma agraria]</ref> i la [[segona|Segona Llei de Reforma Agraria de Cuba]]. S'obri llavors un proces d'expropiacions i nacionalisacions que afectaren fortament a la classe alta i a les empreses NULLes. Aço fon mal rebut pel govern estadounidenc, que fins i tot des d'abans del triumfo escomençà a tindre la seua [[Diferendo Estats Units-Cuba|diferendo]] en la lluita cubana.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/Actualitat/2004/Diplomacia%20y%20Revoluci%F3n.htm Diplomacia i Revolucio.]</ref><ref>[http://www.invasor.cu/sistema/pagines/default.asp?id=16-08-2007Profundiza%20Fidel%20Castro%20en%20el%20diferendo%20Estados%20Unidos%20Cuba Profundisa Fidel Castre en el Diferendo Estats Units-Cuba.]</ref> Simultaneament els sectors mes conservadors en el govern (Mirà Cardona, Urrutia, López Fresquet) foren reemplaçats, al mateix temps que casi tota la classe alta propietaria de les plantacions i ingenis sucrers i un considerable sector de la classe mija abandonaven el païs i s'instalaven principalment en [[Miami]].  

En [[1959]], el Govern Revolucionari escomençà a promulgar una serie de decrets polemics que finalment portarien a l'eliminacio total del gran i mijana [[propietat privada]], garantisant propietat nomes sobre immobles particulars, bienes de caracter personal i menuts negocis que no apareixen reflectits clarament en la [[Constitucio cubana de 1976|constitucio de 1976]], pero que se permet tindre als cubans, aço sempre que no excedixquen certa cantitat de bienes dictada pel govern.<ref>[http://www.cuba.cu/govern/cuba.htm Constitucio de la Republica de Cuba]</ref> El [[17 de maig]] de [[1959]] s'aprovà la llei de [[reforma agraria]] i de creacio del [[Institut Nacional de Reforma Agraria (Cuba)|Institut Nacional de la Reforma Agraria]] (INRA) que se convertiria en el basament llegal per a la 1ra<ref>[http://www.rhc.cu/espanol/agricultura/exclusives/reforma%20agraria.htm llei de reforma agraria]</ref> i la [[segona|Segona Llei de Reforma Agraria de Cuba]]. S'obri llavors un proces d'expropiacions i nacionalisacions que afectaren fortament a la classe alta i a les empreses NULLes. Aço fon mal rebut pel govern estadounidenc, que fins i tot des d'abans del triumfo escomençà a tindre la seua [[Diferendo Estats Units-Cuba|diferendo]] en la lluita cubana.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/Actualitat/2004/Diplomacia%20y%20Revoluci%F3n.htm Diplomacia i Revolucio.]</ref><ref>[http://www.invasor.cu/sistema/pagines/default.asp?id=16-08-2007Profundiza%20Fidel%20Castro%20en%20el%20diferendo%20Estados%20Unidos%20Cuba Profundisa Fidel Castre en el Diferendo Estats Units-Cuba.]</ref> Simultaneament els sectors mes conservadors en el govern (Mirà Cardona, Urrutia, López Fresquet) foren reemplaçats, al mateix temps que casi tota la classe alta propietaria de les plantacions i ingenis sucrers i un considerable sector de la classe mija abandonaven el païs i s'instalaven principalment en [[Miami]].  

[[Archiu:Memorial de José Martí - Plaza de la Revolución.jpg|thumb|200px|Monument<!--en angles "memórial"--> a Josep Martí, en la Plaça de la Revolucio.]]

[[Archiu:Memorial de José Martí - Plaza de la Revolución.jpg|thumb|200px|Monument<!--en angles "memórial"--> a Josep Martí, en la Plaça de la Revolucio.]]

En [[2006]] [[Fidel Castre]] cedi la presidencia (de forma provisional degut al seu estat de salut) al seu germa i per llavors vicepresidente [[Raúl Castre]]. A començaments de [[2008]] Raúl fon finalment elegit pel parlament com nou president, despres de la renuncia definitiva de Fidel. Aço fon vist per alguns sectors com un traspas de poder hereditari i antidemocrático, a pesar de que se compliren les regles que establix la Constitucio. No obstant atres estan esperançats per la cridada "transformacio socialista" promoguda per Raúl Castre, a on s'iniciaren una serie de reformes encara molt incipients per a ''democratisar'' la vida en l'illa. Aço ha inclos el recomençament del dialec politic en l'Unio Europea i les esperances d'atre en el nou president estadounidenc [[Barack Obama]], que ha promes un dialec "sense precondiciones en els enemics d'Estats Units", per supost Cuba inclosa.

En [[2006]] [[Fidel Castre]] cedi la presidencia (de forma provisional degut al seu estat de salut) al seu germa i per llavors vicepresidente [[Raúl Castre]]. A començaments de [[2008]] Raúl fon finalment elegit pel parlament com nou president, despuix de la renuncia definitiva de Fidel. Aço fon vist per alguns sectors com un traspas de poder hereditari i antidemocrático, a pesar de que se compliren les regles que establix la Constitucio. No obstant atres estan esperançats per la cridada "transformacio socialista" promoguda per Raúl Castre, a on s'iniciaren una serie de reformes encara molt incipients per a ''democratisar'' la vida en l'illa. Aço ha inclos el recomençament del dialec politic en l'Unio Europea i les esperances d'atre en el nou president estadounidenc [[Barack Obama]], que ha promes un dialec "sense precondiciones en els enemics d'Estats Units", per supost Cuba inclosa.

La politica exterior del nou govern cuba ha segut definida com ¨exitosa¨, pels mes diversos analistes. Gracies a l'aument de països membres latinoamericanos que recolzen el reingres de Cuba en la [[OEA]], finalment fon aprovada a començaments de juny de [[2009]] la possibilitat de que tornase a entrar en l'organisacio, de la que fon bandejada en [[1962]], encara que el govern cuba ha ratificat que no es el seu desig tornar a una organisacio que califica de "vetusta" i "desprestigiada". Les relacions estrategiques en grans potencies com Russia i Chinenca s'han vist enfortides.

La politica exterior del nou govern cuba ha segut definida com ¨exitosa¨, pels mes diversos analistes. Gracies a l'aument de països membres latinoamericanos que recolzen el reingres de Cuba en la [[OEA]], finalment fon aprovada a començaments de juny de [[2009]] la possibilitat de que tornase a entrar en l'organisacio, de la que fon bandejada en [[1962]], encara que el govern cuba ha ratificat que no es el seu desig tornar a una organisacio que califica de "vetusta" i "despuixtigiada". Les relacions estrategiques en grans potencies com Russia i Chinenca s'han vist enfortides.

En 2008 Cuba entra oficialment al [[Grup de Riu]], lo que posa punt final a l'aïllament de l'illa caribeña del restant del continent. En març de 2009, Costa Rica anuncià el restabliment de relacions diplomatiques en L'Havana; despres del triumfo de Mauricio Funes, candidat elegit en comicis electorals en El Salvador, se donà a coneixer com part del seu programa el restabliment de les relacions en el govern de L'Havana, d'esta manera Cuba conte en l'espales de tots els països de l'area, i aislando la politica unilateral del govern estadounidenc.

En 2008 Cuba entra oficialment al [[Grup de Riu]], lo que posa punt final a l'aïllament de l'illa caribeña del restant del continent. En març de 2009, Costa Rica anuncià el restabliment de relacions diplomatiques en L'Havana; despuix del triumfo de Mauricio Funes, candidat elegit en comicis electorals en El Salvador, se donà a coneixer com part del seu programa el restabliment de les relacions en el govern de L'Havana, d'esta manera Cuba conte en l'espales de tots els països de l'area, i aislando la politica unilateral del govern estadounidenc.

[[Archiu:Cristina Fernández and Raúl Castro.jpg|thumb|200px|La presidenta de [[Argentina]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], i el mandatari cuba [[Raúl Castre]] despres de la visita efectuada per la primera en giner de 2009.]]

[[Archiu:Cristina Fernández and Raúl Castro.jpg|thumb|200px|La presidenta de [[Argentina]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], i el mandatari cuba [[Raúl Castre]] despuix de la visita efectuada per la primera en giner de 2009.]]

En el dia d'apertura de la [[V Capdamunt de les Américas]], celebrada en [[Port Espanya]], el president estadounidenc [[Barack Obama]], en mig de pressions dels seus pars latinoamericanos, encapçalats pel brasiler ¨[[Lula]]¨, reconeixque que l'embargament economic a Cuba ha segut un fracas a lo llarc dels 47 anys que s'ha aplicat i que està preparat per a que la seua administracio junta en el govern cuba s'involucren en una ampla gama d'assunts en els que inclogue drets humans, llibertat d'expressio, reformes democratiques, drogues i assunts economics. Aço despres de que dies abans alçara algunes restriccions a ciutadans d'EU en familiars en Cuba, com la de viajar a l'illa o la remesa de remeses i oferi "buscar un nou començament en Cuba". El dialec escomençà en el sí de Cuba a una proposta feta per Obama, per a escomençar les conversacions en respecte a la migracio illegal i el trafic de drogues.

En el dia d'apertura de la [[V Capdamunt de les Américas]], celebrada en [[Port Espanya]], el president estadounidenc [[Barack Obama]], en mig de pressions dels seus pars latinoamericanos, encapçalats pel brasiler ¨[[Lula]]¨, reconeixque que l'embargament economic a Cuba ha segut un fracas a lo llarc dels 47 anys que s'ha aplicat i que està preparat per a que la seua administracio junta en el govern cuba s'involucren en una ampla gama d'assunts en els que inclogue drets humans, llibertat d'expressio, reformes democratiques, drogues i assunts economics. Aço despuix de que dies abans alçara algunes restriccions a ciutadans d'EU en familiars en Cuba, com la de viajar a l'illa o la remesa de remeses i oferi "buscar un nou començament en Cuba". El dialec escomençà en el sí de Cuba a una proposta feta per Obama, per a escomençar les conversacions en respecte a la migracio illegal i el trafic de drogues.

En març de 2009, en mig d'una reestructuración ministerial de mes llarc alcanç, foren destituits dels seus carrecs el vicepresidente [[Carles Lage Dávila]] i el canciller [[Felip Pérez Roc]], representants de la generacio intermija, acusats d'ambicio de poder i desllealtat a la Revolucio. A nivell internacional, en la XXXIX Assamblea de la [[Organisacio dels Estats Americans]] desenrollada en [[Sant Pere Sula]] a principis del mes de juny, fon anulada la resolucio del [[31 de giner]] de [[1962]] emesa per este organisme, que suspengue a este païs com membre de l'entitat.

En març de 2009, en mig d'una reestructuración ministerial de mes llarc alcanç, foren destituits dels seus carrecs el vicepresidente [[Carles Lage Dávila]] i el canciller [[Felip Pérez Roc]], representants de la generacio intermija, acusats d'ambicio de poder i desllealtat a la Revolucio. A nivell internacional, en la XXXIX Assamblea de la [[Organisacio dels Estats Americans]] desenrollada en [[Sant Pere Sula]] a principis del mes de juny, fon anulada la resolucio del [[31 de giner]] de [[1962]] emesa per este organisme, que suspengue a este païs com membre de l'entitat.

Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el païs fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despres com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el maxim orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].

Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el païs fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despuix com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el maxim orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].

L'actual [[wikisource:es:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba|Constitucio de Cuba]], reformada en [[2002]],<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2002/06/19/internacional/1024449506.html Mes de huit millons de cubans respalen en la seua firma el proyecte de modificacio constitucional.]</ref> establix que Cuba es un Estat socialiste de forma irrevocable, impedint qualsevol modificacio del regim socioeconómico. La Constitucio diu en el seu articul 5 que

L'actual [[wikisource:es:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba|Constitucio de Cuba]], reformada en [[2002]],<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2002/06/19/internacional/1024449506.html Mes de huit millons de cubans respalen en la seua firma el proyecte de modificacio constitucional.]</ref> establix que Cuba es un Estat socialiste de forma irrevocable, impedint qualsevol modificacio del regim socioeconómico. La Constitucio diu en el seu articul 5 que

=== Sistema electoral ===

=== Sistema electoral ===

En octubre de 1992, el Parlament cuba aprovà per unanimitat una nova Llei Electoral que, per primera volta, establi el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals. La decisio de modificar la Constitucio aprovada en [[Referendum constitucional de Cuba de 1976|referendum en 1976­]] per a triar pel vot directe, universal, secret i voluntari de la poblacio als membres del Parlament i les Assamblees Provincials del Poder Popular fon sugerida en l'IV Congrés del Partit Comuniste celebrat en octubre de 1991; es dir, en la dificil conjuntura economica que vivia l'illa despres de la desarticulacio de la [[Unio Sovietica]] i el camp socialiste europeu.

En octubre de 1992, el Parlament cuba aprovà per unanimitat una nova Llei Electoral que, per primera volta, establi el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals. La decisio de modificar la Constitucio aprovada en [[Referendum constitucional de Cuba de 1976|referendum en 1976­]] per a triar pel vot directe, universal, secret i voluntari de la poblacio als membres del Parlament i les Assamblees Provincials del Poder Popular fon sugerida en l'IV Congrés del Partit Comuniste celebrat en octubre de 1991; es dir, en la dificil conjuntura economica que vivia l'illa despuix de la desarticulacio de la [[Unio Sovietica]] i el camp socialiste europeu.

El proces electoral està compassat en la llei electoral.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/mirarcuba/Laisla/leyelectoral.htm Llei Electoral de la Republica de Cuba.]</ref> Els candidats a Delegats a les Assamblees Municipals del Poder Popular no son elegits per partits sino mediant assamblees de cada barri o circumscripcio electoral, a on qualsevol ciutada pot propondre als seus candidats (baix el sistema d'una [[democracia sense partits]]). En l'assamblea s'expliquen les qualitats de les persones propostes, i en una votacio a ma rastollada dels veïns se decidix per majoria les candidatures finals.<ref>[http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=comcontent&task=view&id=195&Itemid=86 Video divulgatiu sobre el sistema electoral cuba.]</ref> Per a aquells ciutadans elegits la campanya electoral parrandona la publicacio d'una breu biografia i la seua foto. En les eleccions poden votar tots els ciutadans majors de 16 anys. El reconte dels vots es public, per lo que pot ser observat per qualsevol ciutada, ya siga cuba o estranger.<ref>[http://www.bohemia.cu/dossiers/politica/eleccionesencuba2005/index.html :: Eleccions en Cuba 2005 :: Revista Bohemia :: Revista Ilustrada d'Analisis General<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref><ref name=autogenerated4>http://www.cubaportal.org/es/IC/EE/opcion02.asp</ref>

El proces electoral està compassat en la llei electoral.<ref>[http://www.cubaminrex.cu/mirarcuba/Laisla/leyelectoral.htm Llei Electoral de la Republica de Cuba.]</ref> Els candidats a Delegats a les Assamblees Municipals del Poder Popular no son elegits per partits sino mediant assamblees de cada barri o circumscripcio electoral, a on qualsevol ciutada pot propondre als seus candidats (baix el sistema d'una [[democracia sense partits]]). En l'assamblea s'expliquen les qualitats de les persones propostes, i en una votacio a ma rastollada dels veïns se decidix per majoria les candidatures finals.<ref>[http://www.cubainformacion.tv/index.php?option=comcontent&task=view&id=195&Itemid=86 Video divulgatiu sobre el sistema electoral cuba.]</ref> Per a aquells ciutadans elegits la campanya electoral parrandona la publicacio d'una breu biografia i la seua foto. En les eleccions poden votar tots els ciutadans majors de 16 anys. El reconte dels vots es public, per lo que pot ser observat per qualsevol ciutada, ya siga cuba o estranger.<ref>[http://www.bohemia.cu/dossiers/politica/eleccionesencuba2005/index.html :: Eleccions en Cuba 2005 :: Revista Bohemia :: Revista Ilustrada d'Analisis General<!--Titul generat per Mur Bot-->]</ref><ref name=autogenerated4>http://www.cubaportal.org/es/IC/EE/opcion02.asp</ref>

Tot jove cuba te l'obligacio llegal de complir el Servici Militar Actiu durant un o dos anys, depenent de si ha conseguit matricular-se o no en un centre d'educacio superior. El servici militar femeni es voluntari.

Tot jove cuba te l'obligacio llegal de complir el Servici Militar Actiu durant un o dos anys, depenent de si ha conseguit matricular-se o no en un centre d'educacio superior. El servici militar femeni es voluntari.

En la desaparicio del cridat camp o bloc socialiste o comuniste, la defensa del païs se vio afectada per la tall de suministrament d'armes i en aixo el deterior de la defensa. Davant estes circumstancies s'han creat alguns mijos importants de combat en senzilles industries del païs, com bucs menuts de guerra, carros artillats i fusils. Cada volta mes els alts mandos militars cubans s'involucren en activitats empresarials tal i com succei en Russia despres del comunisme.<ref>[http://www.cubagob.cu/otrasinfo/minfar/far/pfar.htm Forces Armades Revolucionaries.]</ref>

En la desaparicio del cridat camp o bloc socialiste o comuniste, la defensa del païs se vio afectada per la tall de suministrament d'armes i en aixo el deterior de la defensa. Davant estes circumstancies s'han creat alguns mijos importants de combat en senzilles industries del païs, com bucs menuts de guerra, carros artillats i fusils. Cada volta mes els alts mandos militars cubans s'involucren en activitats empresarials tal i com succei en Russia despuix del comunisme.<ref>[http://www.cubagob.cu/otrasinfo/minfar/far/pfar.htm Forces Armades Revolucionaries.]</ref>

=== Relacions internacionals ===

=== Relacions internacionals ===

Tots els ciutadans cubans residents en el païs tenen dret a rebre assistencia en totes les institucions de salut, la qual es gratuïta. L'Estat garantisa el dret a rebre atencio medica de la següent forma: en la prestacio de l'assistencia medica i hospitalaria gratuïta, mediant la xarcia d'instalacions de servici medic rural, dels policlínicos, hospitals, centres profilactics i de tractament especialisat; en la prestacio d'assistencia estomatológica gratuïta; en el desenroll dels plans de divulgacio sanitaria i d'educacio per a la salut, exámenes medics periodics, vacunacio general i atres mides preventives de les malalties. En estos plans i activitats coopera tota la poblacio a través de les organisacions de masses i socials.

Tots els ciutadans cubans residents en el païs tenen dret a rebre assistencia en totes les institucions de salut, la qual es gratuïta. L'Estat garantisa el dret a rebre atencio medica de la següent forma: en la prestacio de l'assistencia medica i hospitalaria gratuïta, mediant la xarcia d'instalacions de servici medic rural, dels policlínicos, hospitals, centres profilactics i de tractament especialisat; en la prestacio d'assistencia estomatológica gratuïta; en el desenroll dels plans de divulgacio sanitaria i d'educacio per a la salut, exámenes medics periodics, vacunacio general i atres mides preventives de les malalties. En estos plans i activitats coopera tota la poblacio a través de les organisacions de masses i socials.

L'Estat cuba concedix a la dona faenera llicencia retribuida per maternitat, abans i despres del part, i opcions laborals temporals compatibles en la seua funcio materna.

L'Estat cuba concedix a la dona faenera llicencia retribuida per maternitat, abans i despuix del part, i opcions laborals temporals compatibles en la seua funcio materna.

Tot cuba te acces a medics, enfermers, especialistes i medicines.<ref name="onurecon">[http://www.aldia.cu/index.php?mod=noticias&tipo=1&id=626 Reconeix l'ONU guanys de Cuba en medicina familiar]</ref> En l'actualitat, existixen 22 Facultats de Ciencies Mediques, distribuides per totes les provincies del païs. Existixen facultats que reben soles a estudiants estrangers com l'Escola Latinoamericana de Medicina en L'Havana (ELAM) i moltes atres en tot el païs que en l'actualitat implementan un nou model d'educacio baix els convenis en Veneçola en el marc del [[ALBA]], donant oportunitat a estudiants de baixos recursos provinents de [[Veneçola]], [[Bolivia]], [[Fondaries]] i [[Equador]] estajats en residencies estudiantiles.<ref>[http://www.lademajagua.co.cu/infgran4780.htm Cuba: Integracio latinoamericana contra el neoliberalismo]</ref><ref>[http://www.ara.cu/index.php?option=comcontent&task=view&id=59&Itemid=130 Cuba: Pedagogic holguinero rebra estudiants latinoamericanos]</ref><ref>[http://spanish.people.com.cn/31615/3377420.html Cuba otorga noves beques a estudiants latinoamericanos]</ref>

Tot cuba te acces a medics, enfermers, especialistes i medicines.<ref name="onurecon">[http://www.aldia.cu/index.php?mod=noticias&tipo=1&id=626 Reconeix l'ONU guanys de Cuba en medicina familiar]</ref> En l'actualitat, existixen 22 Facultats de Ciencies Mediques, distribuides per totes les provincies del païs. Existixen facultats que reben soles a estudiants estrangers com l'Escola Latinoamericana de Medicina en L'Havana (ELAM) i moltes atres en tot el païs que en l'actualitat implementan un nou model d'educacio baix els convenis en Veneçola en el marc del [[ALBA]], donant oportunitat a estudiants de baixos recursos provinents de [[Veneçola]], [[Bolivia]], [[Fondaries]] i [[Equador]] estajats en residencies estudiantiles.<ref>[http://www.lademajagua.co.cu/infgran4780.htm Cuba: Integracio latinoamericana contra el neoliberalismo]</ref><ref>[http://www.ara.cu/index.php?option=comcontent&task=view&id=59&Itemid=130 Cuba: Pedagogic holguinero rebra estudiants latinoamericanos]</ref><ref>[http://spanish.people.com.cn/31615/3377420.html Cuba otorga noves beques a estudiants latinoamericanos]</ref>

El govern de Cuba en el segle XXI ha dedicat un major empenyorament a les ciencies com la botanica, la zoologia i la geologia. En elles se desenrollen cientifics reconeguts actualment que han fet nous guanys i investigacions. Molts d'estos temes han segut tambe molt coneguts entre la poblacio a través dels cursos com [[Universitat per a Tots]] de Naturalea Geologica de Cuba i [[bosc]]s de Cuba. En elles mediant videos i diapositives explicades per especialistes se mostren temes tan importants de Cuba com els demes.

El govern de Cuba en el segle XXI ha dedicat un major empenyorament a les ciencies com la botanica, la zoologia i la geologia. En elles se desenrollen cientifics reconeguts actualment que han fet nous guanys i investigacions. Molts d'estos temes han segut tambe molt coneguts entre la poblacio a través dels cursos com [[Universitat per a Tots]] de Naturalea Geologica de Cuba i [[bosc]]s de Cuba. En elles mediant videos i diapositives explicades per especialistes se mostren temes tan importants de Cuba com els demes.

Cuba contà en figures ilustres de la medicina i biotecnología cuyos descobriments hui encara son aplicables. Entre ells [[Carles J. Finlay]], que lluità contra la [[febra groga]]. En l'actualitat conte en un desenroll en este sector en centres de gran prestigi com el D'Ingenieria Genetica i Biotecnología, el d'Hemo-Derivats i el Centre d'Inmunología Molecular, tots localisats en el Pol Cientific de l'oest de L'Havana. Els quals cuentan en grans guanys en vacunes com la Pentavalente de la qual Cuba es l'unic païs del Tercer Mon i segon de tot el planeta en posseir-ho nomes despres de França, conte ademes en vacuna contra l'Hepatitis B, el tetanos i importants ensachos clinics en l'area del sarata.

Cuba contà en figures ilustres de la medicina i biotecnología cuyos descobriments hui encara son aplicables. Entre ells [[Carles J. Finlay]], que lluità contra la [[febra groga]]. En l'actualitat conte en un desenroll en este sector en centres de gran prestigi com el D'Ingenieria Genetica i Biotecnología, el d'Hemo-Derivats i el Centre d'Inmunología Molecular, tots localisats en el Pol Cientific de l'oest de L'Havana. Els quals cuentan en grans guanys en vacunes com la Pentavalente de la qual Cuba es l'unic païs del Tercer Mon i segon de tot el planeta en posseir-ho nomes despuix de França, conte ademes en vacuna contra l'Hepatitis B, el tetanos i importants ensachos clinics en l'area del sarata.

Com s'ha mencionat en la sanitat cubana, Cuba se destaca enormement en este sector gracies a la dedicacio i profesionalismo dels cada volta mes medics graduats. Alguns dels majors guanys estan en la [[biotecnología]] en l'elaboracio de [[medicament]]s i [[vacuna]]s. Despres del [[periodo especial]], en l'embargament economic sobre Cuba, la mateixa escomençà a produir i perfeccionar els medicaments i vacunes en l'objectiu d'evitar la seua escassea en el païs. Ademes s'aplica com mig alternatiu la [[medicina verda]], amprada abans que els medicaments actuals. Les vacunes son distribuides com ya s'ha mencionat a la poblacio jove, gracies a productes elaborats contra [[malaltia]]es practicament erradicades.<ref>[http://www.ameca.cu/ L'Associacio Medica del Carip (AMECA-CMA).]</ref>

Com s'ha mencionat en la sanitat cubana, Cuba se destaca enormement en este sector gracies a la dedicacio i profesionalismo dels cada volta mes medics graduats. Alguns dels majors guanys estan en la [[biotecnología]] en l'elaboracio de [[medicament]]s i [[vacuna]]s. Despres del [[periodo especial]], en l'embargament economic sobre Cuba, la mateixa escomençà a produir i perfeccionar els medicaments i vacunes en l'objectiu d'evitar la seua escassea en el païs. Ademes s'aplica com mig alternatiu la [[medicina verda]], amprada abans que els medicaments actuals. Les vacunes son distribuides com ya s'ha mencionat a la poblacio jove, gracies a productes elaborats contra [[malaltia]]es practicament erradicades.<ref>[http://www.ameca.cu/ L'Associacio Medica del Carip (AMECA-CMA).]</ref>

{{ap|Cine de Cuba}}

{{ap|Cine de Cuba}}

Cuba ha fet despres del triumfo revolucionari un cine en escasos recursos pero molt reconegut i mereix una mencio. Entre els films del segle XX se troben ''[[La Mort d'un Burocrata]]'', ''[[Memories del Subdesarrollo]],'' '' [[Cecilia Valdés (pelicula)|Cecilia]],'' '' [[Llucia (pelicula)|Llucia]],'' ''[[Fraula i Chocolate]]'' (Nominada als premis Oscar en 1994) i ''[[La Bella de l'Alhambra]].''

Cuba ha fet despuix del triumfo revolucionari un cine en escasos recursos pero molt reconegut i mereix una mencio. Entre els films del segle XX se troben ''[[La Mort d'un Burocrata]]'', ''[[Memories del Subdesarrollo]],'' '' [[Cecilia Valdés (pelicula)|Cecilia]],'' '' [[Llucia (pelicula)|Llucia]],'' ''[[Fraula i Chocolate]]'' (Nominada als premis Oscar en 1994) i ''[[La Bella de l'Alhambra]].''

Entre els films recents i amplament reconeguts se troba ''[[L'Edat de la Pesseta]],'' ''[[Viva Cuba]]'' i ''[[Madrigal (pelicula)|Madrigal]].'' Molts dels quals han resultat nominats als premis Goya i al festival de Cannes, fins i tot en guanyadors.{{cita requerida}}

Entre els films recents i amplament reconeguts se troba ''[[L'Edat de la Pesseta]],'' ''[[Viva Cuba]]'' i ''[[Madrigal (pelicula)|Madrigal]].'' Molts dels quals han resultat nominats als premis Goya i al festival de Cannes, fins i tot en guanyadors.{{cita requerida}}