Canvis

}}

}}

La '''Republica de Cuba''' es un païs assentat en un [[archipelec]] del [[mar de les Antillas]], tambe conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la mes gran de les [[Antillas Majors]] i te orige [[Orogénesis|orogenic]]. Tambe formen part de l'archipelec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahamas]], a l'oest [[Mexic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

La '''Republica de Cuba''' es un païs assentat en un [[archipèlec]] del [[mar de les Antillas]], també conegut com [[mar Carip]]. La seua illa principal, coneguda com '''Illa de Cuba''', es la més gran de les [[Antillas Majors]] i té orige [[Orogénesis|orogènic]]. També formen part de l'archipèlec la [[Illa de la Joventut]] i una multitut de [[cayo]]s o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: [[Cayo Coco]], [[Cayo Guillem]], [[Cayo Llarc del Sur]], Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben [[Estats Units]] i [[Bahamas]], a l'oest [[Mèxic]], al sur les [[Illes Caima]] i [[Jamaica]] i al surest l'illa [[L'Espanyola]].

Cuba ocupa el posat 51 en el «Index de desenroll huma» elaborat per la [[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els països [[Latinoamérica|latinoamericanos]], despres de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguay]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>  

Cuba ocupa el posat 51 en el «Index de desenroll huma» elaborat per la [[Organisacio de les Nacions Unides]] (el quart entre els països [[Latinoamérica|latinoamericanos]], despres de [[Chile]], [[Argentina]] i [[Uruguay]]).<ref>Cf. [http://hdr.undp.org/en/mija/HDR_2009_ES_Complete.pdf Informe sobre desenroll huma, 2009], pág. 157.</ref>  

Ademes, d'acort en les senyes que el propi païs proporciona a l'ONU, Cuba seria l'unic païs del mon que complix els dos criteris que, per a l'organisacio [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF]], signifiquen l'existencia del [[desenroll sostenible]]: [[desenroll huma]] alt ([[Anex:Països per index de desenroll huma|IDH]] 0,8) i [[calcigada ecologica]] sostenible ([[Anex:Països segons la seua calcigada ecologica|calcigada]] < 1,8 ha/p).<ref>Cf. [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF – World Wide Fund for Nature]], [http://assets.panda.org/downloads/living_planet_report.pdf '''Living Planet Report 2006'''], pág. 21.</ref>

Ademés, d'acort en les senyes que el propi païs proporciona a l'ONU, Cuba seria l'únic païs del món que complix els dos criteris que, per a l'organisació [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF]], signifiquen l'existencia del [[desenroll sostenible]]: [[desenroll humà]] alt ([[Anex:Països per index de desenroll humà|IDH]] 0,8) i [[calcigada ecològica]] sostenible ([[Anex:Països segons la seua calcigada ecològica|calcigada]] < 1,8 ha/p).<ref>Cf. [[Fondo Mundial per a la Naturalea|WWF – World Wide Fund for Nature]], [http://assets.panda.org/downloads/living_planet_report.pdf '''Living Planet Report 2006'''], pág. 21.</ref>

== Toponimia ==

== Toponimia ==

* deriva d'un terme [[taíno]], pero este podria ser «cubao», que vol dir «a on la terra fertil abunda»<ref>Cf. [http://www.guije.com/coses/cuba/orige.htm Guije.com, «Cuba i l'orige del seu nom»].</ref> o «coabana», que se traduiria com «gran lloc».<ref>Cf. [http://members.dandy.net/~orocobix/terms1.htm#anchor269781 «DICTIONARY -- TAINO INDIGENOUS

* deriva d'un terme [[taíno]], pero este podria ser «cubao», que vol dir «a on la terra fertil abunda»<ref>Cf. [http://www.guije.com/coses/cuba/orige.htm Guije.com, «Cuba i l'orige del seu nom»].</ref> o «coabana», que se traduiria com «gran lloc».<ref>Cf. [http://members.dandy.net/~orocobix/terms1.htm#anchor269781 «DICTIONARY -- TAINO INDIGENOUS

PEOPLES OF THE CARIBBEAN»].</ref>

PEOPLES OF THE CARIBBEAN»].</ref>

* deriva de la contraccio de dos paraules [[arhuaco|arhuacanas]]: «coa» (''lloc, terra, terreny'') i «bana» (''gran'').<ref>Cf. [http://etimologias.dechile.net/?Cuba «Etimologia de Cuba»], en etimologias.dechile.net.</ref>

* deriva de la contracció de dos paraules [[arhuaco|arhuacanas]]: «coa» (''lloc, terra, terreny'') i «bana» (''gran'').<ref>Cf. [http://etimologias.dechile.net/?Cuba «Etimologia de Cuba»], en etimologias.dechile.net.</ref>

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Archiu:SierraMaestra-382707055.jpg|thumb|200px|La [[Serra Mestra]] vista des del Pla.]]

[[Archiu:SierraMaestra-382707055.jpg|thumb|200px|La [[Serra Mestra]] vista des del Pla.]]

Cuba es un [[archipelec]] constituit per la major illa de les [[Antillas]] cridada Cuba, la [[Illa de la Joventut]] (anteriorment cridada Illa de Pins), i atres 4.195 cayos, illots i illes adjacents. Està ubicada en el [[mar de les Antillas]] (o [[mar Carip]]), prop de la costa dels [[Estats Units]] i [[Mexic]]. Els seus llimits son al nort en el [[Estret de la Florida]], a l'este en el [[Pas dels Vents]], al sur en el [[mar Carip]] i l'oest en el [[golfo de Mexic]].

Cuba es un [[archipèlec]] constituit per la major illa de les [[Antillas]] cridada Cuba, la [[Illa de la Joventut]] (anteriorment cridada Illa de Pins), i atres 4.195 cayos, illots i illes adjacents. Està ubicada en el [[mar de les Antillas]] (o [[mar Carip]]), prop de la costa dels [[Estats Units]] i [[Mèxic]]. Els seus llimits son al nort en el [[Estret de la Florida]], a l'este en el [[Pas dels Vents]], al sur en el [[mar Carip]] i l'oest en el [[golf de Mèxic]].

Posseix una superficie de 110.860 quilometros quadrats.<ref>Cf. [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html «The World Factbook»], en cia.gov.</ref>  

Posseix una superficie de 110.860 quilómetros quadrats.<ref>Cf. [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html «The World Factbook»], en cia.gov.</ref>  

=== Clima ===

=== Clima ===

Generalment te temperatures altes. Els valors mijos anuals van des dels 24&nbsp;°C en les plans, fins 34&nbsp;°C i mes en les costes orientals, reportant-se magnituts inferiors a 20&nbsp;°C en les parts mes altes de la [[Serra Mestra]].  

Generalment te temperatures altes. Els valors mijos anuals van des dels 24&nbsp;°C en les plans, fins 34&nbsp;°C i mes en les costes orientals, reportant-se magnituts inferiors a 20&nbsp;°C en les parts més altes de la [[Serra Mestra]].  

La temporada de novembre a abril es menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de maig a octubre, mes calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures maximes i minimes absolutes registrades son de 38,8&nbsp;°C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6&nbsp;°C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com es tipic en els climes tropicals, la variacio diaria de la temperatura es major que l'anual.

La temporada de novembre a abril es menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de maig a octubre, mes calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades son de 38,8&nbsp;°C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6&nbsp;°C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és tipic en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura es major que l'anual.

L'humitat relativa mija es alta, en promijos propencs al 90%. Els maxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els minims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones mes humides son les regions occidental i central, junt en els principals nucleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipelec cuba una intensa sensacio de calor durant gran part de l'any.

L'humitat relativa mija es alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els minims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides son les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.

La gran majoria de les ciutats de Cuba, patixen forts huracans com el [[Huraca Sandy]] o el [[Huraca Irene (2011)|Huraca Irene]], tambe molt forts tornados a direccio a Estats Units. El clima es molt plujos fins i tot en [[L'Havana]] succeixen forts huracans o tornados que arrasen en primavera, autumne o estiu. En les regions tancades a Mexic i Estats Units patixen les conseqüencies del vent en estiu.

La gran majoria de les ciutats de Cuba, patixen forts huracans com el [[Huraca Sandy]] o el [[Huraca Irene (2011)|Huraca Irene]], també molt forts tornados a direcció a Estats Units. El clima es molt plujós fins i tot en [[L'Havana]] succeixen forts huracans o tornados que arrasen en primavera, autumne o estiu. En les regions tancades a Mèxic i Estats Units patixen les conseqüencies del vent en estiu.

=== Hidrografia ===

=== Hidrografia ===

Posseix una hidrografia en la cuál el cabal i extensio de [[chapull]] se troba regida per les pluges. Les mateixes constituixen factors determinants proveïdors d'aigua.  

Posseix una hidrografia en la qui el cabal i extensió de [[chapull]] se troba regida per les pluges. Les mateixes constituixen factors determinants proveïdors d'aigua.  

Entre els rius de Cuba sobreixen el mes cabalos: [[Riu Toa|Toa]] i el mes llarc: [[Riu Caut|Caut]], estos se troben en la regio oriental.[[Archiu:Cascada en rio Brazo de Buey.jpg|thumb|left|300px|Cascada en riu Braç de Bou. Serra Mestra]] [[Archiu:Aliviadero del embalse de Buey Arriba.JPG|thumb|250px|Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.]]

Entre els rius de Cuba sobreixen el més cabalós: [[Riu Toa|Toa]] i el més llarc: [[Riu Caut|Caut]], estos se troben en la regió oriental.[[Archiu:Cascada en rio Brazo de Buey.jpg|thumb|left|300px|Cascada en riu Braç de Bou. Serra Mestra]] [[Archiu:Aliviadero del embalse de Buey Arriba.JPG|thumb|250px|Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.]]

En esta regio durant el [[2004]] se produi una dispar distribucio de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademes encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influit en la pluja i ultimament han anat aumentant.

En esta regió durant el [[2004]] se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influit en la pluja i últimament han anat aumentant.

En el [[2006]] i el [[2007]] els embassaments, rius i basses aplegaren al top de la seua capacitat, proveint d'aigua a la major part de la poblacio.

En el [[2006]] i el [[2007]] els embassaments, rius i basses aplegaren al top de la seua capacitat, proveint d'aigua a la major part de la població.

=== Geologia ===

=== Geologia ===

Este archipelec se trobà sumergit. En el [[Jurásico]] se poblà d'una rica biodiversidad marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].  

Este archipelec se trobà sumergit. En el [[Jurásico]] se poblà d'una rica biodiversidad marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].  

Posseix una gran diversitat de roques i sols. Des de les calcarees de [[Vall de Viñales|Viñales]] fins el sol roig de [[Moa]]. Posseix diverses coves sumergides com la de l'Ull del Mégano, en Vila Clara i emergides com la de Sant Tomás. El desenroll submari d'estalactites i estalagmites mostra que el territori se trobà fora de l'aigua fa apenes 10.000 anys.

Posseix una gran diversitat de roques i sols. Des de les calcarees de [[Vall de Viñales|Viñales]] fins el sol roig de [[Moa]]. Posseix diverses coves sumergides com la de l'Ull del Mégano, en Vila Clara i emergides com la de Sant Tomás. El desenroll submarí d'estalactites i estalagmites mostra que el territori se trobà fora de l'aigua fa apenes 10.000 anys.

{{VT|Terciari en Cuba}}

{{VT|Terciari en Cuba}}

Estos aplegaren a l'illa en migracions procedents de la [[America]] continental. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migracio, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i [[Suramérica]], estos tenien una fisionomía pareguda a la del primer grup. La tercera i quarta migracio procedi fonamentalment de [[Antillas|les Antillas]] en torn al [[segle VI a. C.|500&nbsp;a.&nbsp;C.]]

Estos aplegaren a l'illa en migracions procedents de la [[America]] continental. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migracio, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i [[Suramérica]], estos tenien una fisionomía pareguda a la del primer grup. La tercera i quarta migracio procedi fonamentalment de [[Antillas|les Antillas]] en torn al [[segle VI a. C.|500&nbsp;a.&nbsp;C.]]

Una classificacio mes atinguda a l'evolucio d'estos grups humans establix tambe tres grups: el de l'edat de la pechina (corresponent al Guanahatebey), el de l'edat de la pedra (corresponent al Siboney) i l'edat de la cantereria (corresponent a la Taína).

Una classificació més atinguda a l'evolució d'estos grups humans establix tambe tres grups: el de l'edat de la pechina (corresponent al Guanahatebey), el de l'edat de la pedra (corresponent al Siboney) i l'edat de la cantereria (corresponent a la Taína).

En comu tots estos grups tenien una organisacio gentilicia matriarcal, en divisio del treball per sexe i edats en una forma de religio animiste i cult als antepassats.

En comu tots estos grups tenien una organisacio gentilicia matriarcal, en divisio del treball per sexe i edats en una forma de religio animiste i cult als antepassats.

Este desenroll economic de L'Havana contrastava sobremanera en l'escasa, casi nula, activitat comercial de les poblacions alluntades, les quals iniciaren un comerç de contrabando en els corsaris estrangers com forma de subsistencia, burlant aixina el Monopoli Comercial Espanyol.

Este desenroll economic de L'Havana contrastava sobremanera en l'escasa, casi nula, activitat comercial de les poblacions alluntades, les quals iniciaren un comerç de contrabando en els corsaris estrangers com forma de subsistencia, burlant aixina el Monopoli Comercial Espanyol.

[[Archiu:Moll - A Map of the West-Indies.png|thumb|250px|Mapa de les [[Indies occidentals]], [[Mexic]] i [[America Central]], la denominada "[[Nova Espanya]]" en Cuba en el centre, dibuixat per Herman Moll en [[1736]].]]

[[Archiu:Moll - A Map of the West-Indies.png|thumb|250px|Mapa de les [[Indies occidentals]], [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], la denominada "[[Nova Espanya]]" en Cuba en el centre, dibuixat per Herman Moll en [[1736]].]]

En el [[segle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.

En el [[segle XVIII]] casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de [[tabac]] s'incrementà entre [[1713]] i [[1720]]. Paralel al proces tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En [[1740]] se creó la Real Companyia de Comerç de [[L'Havana]], a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del [[tabac]], els sucres i el coambre de Cuba a [[Espanya]], com part del control metropolita.

Atre corrent politica sifrava les seues esperances de solucio dels problemes cubans en l'anexio a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporacio de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats sureños-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispa. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasio "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.

Atre corrent politica sifrava les seues esperances de solucio dels problemes cubans en l'anexio a [[Estats Units]]. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporacio de Cuba als [[Estats Units]] una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats sureños-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estadounidenca en comparança en el despotisme hispa. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasio "liberadora" encapçalada per algun general estadounidenc.

En esta ultima direccio encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçola que, despres de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despres de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparicio —en [[1810]] se descobrix la primera conspiracio independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legio de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mexic]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independencia de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiracio independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legio de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mexic]].

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que mos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independencia cubana. Educador, politic sagaç, filosof, sostingue que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independencia soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixque en l'exili fins la seua mort en 1853. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que mos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independencia cubana. Educador, politic sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independencia soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixque en l'exili fins la seua mort en 1853. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

El fracas de la Junta d'Informacio convocada en 1867 pel govern metropolita per a revisar la seua politica colonial en Cuba, supongue un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors mes alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulacio d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del païs.

El fracas de la Junta d'Informació convocada en 1867 pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del païs.

{{VT|Capitania General de Cuba}}

{{VT|Capitania General de Cuba}}

==== La Guerra dels Deu Anys ====

==== La Guerra dels Deu Anys ====

{{AP|Guerra dels Deu Anys}}

{{AP|Guerra dels Deu Anys}}

[[Archiu:Independencia de Cuba, revista la flaca, 1873..jpg|240px|thumb|Independencia de Cuba representada per la revista [[La Prima (publicacio)|La Prima]] en 1873.]]

[[Archiu:Independencia de Cuba, revista la flaca, 1873..jpg|240px|thumb|Independència de Cuba representada per la revista [[La Prima (publicació)|La Prima]] en 1873.]]

El [[10 d'octubre]] de [[1868]] en l'Ingeni "[[La Demajagua]]", que li pertanyía el facendat [[Carles Manuel de Céspedes]], en la Regio de [[Manzanillo (Cuba)|Manzanillo]], llibera als seus esclaus i sense impondre'ls res els invita a iniciar la lluita contra el colonialismo espanyol que s'imponia en Cuba. Aixina s'iniciava el periodo revolucionari de les lluites per l'independencia de Cuba que no triumfaria fins el [[20 de maig]] de [[1902]]. En este alçament se traça Céspedes un programa de lluita a on expressa les causes i els objectius de l'inici de la Guerra coneguda com el [[Manifest del 10 d'octubre]].  

El [[10 d'octubre]] de [[1868]] en l'Ingeni "[[La Demajagua]]", que li pertanyía el facendat [[Carlos Manuel de Céspedes]], en la Regió de [[Manzanillo (Cuba)|Manzanillo]], llibera als seus esclaus i sense impondre'ls res els invita a iniciar la lluita contra el colonialisme espanyol que s'imponia en Cuba. Aixina s'iniciava el periodo revolucionari de les lluites per l'independència de Cuba que no triumfaria fins el [[20 de maig]] de [[1902]]. En este alçament se traçà Céspedes un programa de lluita a on expressa les causes i els objectius de l'inici de la Guerra coneguda com el [[Manifest del 10 d'octubre]].  

Durant el periodo de la Guerra que pel temps que s'estengue prengue el nom de [[Guerra dels Deu Anys|La Guerra dels Deu Anys]] sorgiren grans caps revolucionaris, que tingueren una significacio historica en les posteriors guerres i contiendas. Es el cas de [[Ignaci Agramonte]], [[Antoni Macetege]], [[Maxim Gómez]], [[Josep Macetege]], [[Vicent Garcia González]] i [[Calixt Garcia]].

Durant el periodo de la Guerra que pel temps que s'estengué prengué el nom de [[Guerra dels Deu Anys|La Guerra dels Deu Anys]] sorgiren grans caps revolucionaris, que tingueren una significació històrica en les posteriors guerres i contiendas. Es el cas de [[Ignacio Agramonte]], [[Antonio Macetege]], [[Máximo Gómez]], [[José Macetege]], [[Vicente García González]] i [[Calixot García]].

==== El periodo d'entreguerras ====

==== El periodo d'entreguerras ====

Se promogueren idees revolucionaries i encorajaren a mes cubans a la lluita. Mentres, en Cuba, se reuniren forces per al alçament.

Se promogueren idees revolucionaries i encorajaren a mes cubans a la lluita. Mentres, en Cuba, se reuniren forces per al alçament.

==== Josep Martí ====

==== José Martí ====

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[Josep Martí]].]]

[[Archiu:Jose Marti head.jpg|thumb|150px|El lider [[José Martí]].]]

[[Josep Martí]] fon la figura cimera del [[segle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendi les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[America Llatina]] a la seua “segona independencia”. En la creacio del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisacio unica de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor d'esclarecimiento i unificacio, centrada en els nucleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussio en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovacio dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

[[José Martí]] fon la figura cimera del [[segle XIX]] continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a [[Amèrica Llatina]] a la seua “segona independencia”. En la creació del [[Partit Revolucionari Cuba]], concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.

==== La Guerra del 95 ====

==== La Guerra del 95 ====