Canvis

[[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|Valenciana]].</center>]]

[[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|Valenciana]].</center>]]

La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals son l'[[arròs]], verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]]. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la [[Comunitat Valenciana]] se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.

La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals son l'[[arròs]], verdura, peixcat, especialment les [[anguila|anguiles]] de l'[[Albufera]] (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]]. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la [[Comunitat Valenciana]] se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.

== Plats típics ==

== Plats típics ==

De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'arròs sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de [[llenya]] (preferiblement de [[taronger]]) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en una paella, un espai obert o tancat a on se cuina la paella de llenya.

De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'[[arròs]] sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de [[llenya]] (preferiblement de [[taronger]]) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en un paeller, un espai obert o tancat a on se cuina la paella de llenya.

Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'[[arròs]], [[pollastre]] i [[conill]], [[bajoqueta]] i [[garrofó]]. En alguns llocs inclouen també [[caragols]] o albòndigues. El color groc del tradicional arròs de [[l'Albufera]] s'aconseguix en [[safrà]]. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del [[Ebre]] en les zones del [[Maestrat]], no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del [[plàtano]]".

Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'arròs, [[pollastre]] i [[conill]], [[bajoqueta]] i [[garrofó]]. En alguns llocs inclouen també [[caragol|caragols]] o albòndigues. El color [[groc]] del tradicional arròs de [[l'Albufera]] s'aconseguix en [[safrà]]. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del [[Ebre]] en les zones del [[Maestrat]], no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del [[plàtano]]".

L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apreixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]].

L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'[[Espanya]] apareixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]].

Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que se sustituix l'arròs per fideus normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, [[calamar]], [[clòchines]] i marisc.

Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que se sustituix l'arròs per [[fideu|fideus]] normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, [[calamar]], [[clòchines]] i marisc.

També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera.

També és típic l'[[arròs a banda]], l'[[arròs negre]], en fesols i naps, etcétera.

En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior.

En [[hivern]] solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior.

Com a postre prima la fruta del lloc: [[taronja]] i [[mandarina]]. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en [[Xixona]] ([[L'Alacantí]]) a base d'[[armela]] i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produix l'[[orchata]] de chufa, princpalment en [[Alboraya]]. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella [[fartons]].

Com a postre prima la fruta del lloc: [[taronja]] i [[mandarina]]. També és típicament nadalenc el [[torró]], fabricat sobretot en [[Xixona]] ([[L'Alacantí]]) a base d'[[armela]] i [[sucre]]. Com a begudes típiques de la terra se produix l'[[orchata]] de chufa, princpalment en [[Alboraya]]. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella [[fartons]].

Més recent és la receta de l'[[aigua de Valéncia]], còctel preparat en una base de begudes alcohòliques (normalment [[vodka]] i [[ginebra]]), [[sucre]], [[suc]] de [[taronja]] i [[cava]].

Més recent és la receta de l'[[aigua de Valéncia]], còctel preparat en una base de begudes alcohòliques (normalment [[vodka]] i [[ginebra]]), [[sucre]], [[suc]] de [[taronja]] i [[cava]].