Canvis

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebel·lió]] a tots els efectes.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de la Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

Les hostilitats van començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],amb l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de [[Carolina del Sud]]. Lincoln va respondre creant un exèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sud. Ambdues parts van mobilitzar els exèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervenir-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, però l'any 1863, després de la [[batalla de Gettysburg]] va haver d'aturar l'avanç cap al nord. A l'oest, a la [[batalla de Vicksburg]], la Unió va aconseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarg del [[1864]] els avantatges de la Unió en homes i material es van materialitzar, amb batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], alhora que el general de la Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i va avançar cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].

Les hostilitats van començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],en l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instalació militar de [[Carolina del Sur]]. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts van mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervindre-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero l'any 1863, després de la [[batalla de Gettysburg]] va haver d'aturar l'avanç cap al nort. A l'oest, a la [[batalla de Vicksburg]], la Unió va conseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarc del [[1864]] els ventages de la Unió en homes i material es van materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], mentres que que el general de la Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i va avançar cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].

Aquesta guerra va ser la més mortífera de la història nord-americana, ja que hi van morir més nord-americans que en cap altre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de civils. Però tingué com a llegat la fi de l'esclavatge als Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any [[1877]], i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.  

Esta guerra va ser la més mortífera de la història nort-americana, ya que hi van morir més nort-americans que en cap atre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un número indeterminat de civils. Pero tingué com a llegat la fi de l'esclavitut en els Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any [[1877]], i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.  

== Referències ==

== Referències ==