6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]
[[Archiu:American Civil War Montage 2.jpg|330px|right|thumb|Dalt (esquerra): [[William Rosecrans|Rosecrans]] en la [[batalla del Riu Stones]], Tennessee. Dalt (dreta): presoners confederats en la [[batalla de Gettysburg]]. A baix: [[Batalla del Fort Hindman]] (Arkansas).]]
La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nort-americana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vejau una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i van formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], van lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.
La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nort-americana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vejau una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i van formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], van lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.
En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la secessió de la Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebel·lió]] a tots els efectes.
Les hostilitats van començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],amb l'atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de [[Carolina del Sud]]. Lincoln va respondre creant un exèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sud. Ambdues parts van mobilitzar els exèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud i va dissuadir els britànics d'intervenir-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, però l'any 1863, després de la [[batalla de Gettysburg]] va haver d'aturar l'avanç cap al nord. A l'oest, a la [[batalla de Vicksburg]], la Unió va aconseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. Al llarg del [[1864]] els avantatges de la Unió en homes i material es van materialitzar, amb batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], alhora que el general de la Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i va avançar cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant, després de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].
Aquesta guerra va ser la més mortífera de la història nord-americana, ja que hi van morir més nord-americans que en cap altre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de civils. Però tingué com a llegat la fi de l'esclavatge als Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins a l'any [[1877]], i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.
== Referències ==
== Referències ==