Canvis

=== Cultura i civilisació ===

=== Cultura i civilisació ===

També és en el context de l'Iluminisme quan sorgix una atra de les clàssiques oposicions en que s'involucra a la cultura, esta vegada, com a sinònim de la [[civilisació]]. Esta paraula apareix per primera vegada en la llengua [[idioma francés|francesa]] del sigle XVIII, i en ella se significava la refinació dels costums. Civilisació és un terme relacionat en l'idea de [[progrés]]. Segons açò, la civilisació és un estat de l'[[Humanitat]] en el qual l'ignorància ha sigut abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seua més elevada expressió. La civilisació no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneiximent. Com la cultura, també és un procés universal que inclou a tots els pobles, inclús als més retardats en la llínea de l'evolució social. Per descontat, els paràmetros en que es mesurava si una [[societat]] era més civilisada o més salvage eren els de la seua pròpia societat. En els albors del sigle XIX, abdós térmens, cultura i civilisació eren empleats casi de manera indistinta, sobretot en francés i anglés (Thompson, 2002: 186).  

També és en el context de l'Iluminisme quan sorgix una atra de les clàssiques oposicions en que s'involucra a la cultura, esta vegada, com a sinònim de la [[civilisació]]. Esta paraula apareix per primera vegada en la llengua [[idioma francés|francesa]] del sigle XVIII, i en ella se significava la refinació dels costums. Civilisació és un terme relacionat en l'idea de [[progrés]]. Segons açò, la civilisació és un estat de l'[[Humanitat]] en el qual l'ignorància ha sigut abatuda i els costums i relacions socials es troben en la seua més elevada expressió. La civilisació no és un procés acabat, és constant, i implica el perfeccionament progressiu de les lleis, les formes de govern, el coneiximent. Com la cultura, també és un procés universal que inclou a tots els pobles, inclús als més retardats en la llínea de l'evolució social. Per descontat, els paràmetros en que es mesurava si una [[societat]] era més civilisada o més salvage eren els de la seua pròpia societat. En els albors del [[sigle XIX]], abdós térmens, cultura i civilisació eren empleats casi de manera indistinta, sobretot en francés i anglés (Thompson, 2002: 186).  

[[Image:464px-Herder.jpg|thumb|200px|Johann Gottfried Herder. Segons ell, la cultura podia entendre's com la realisació del [[Esperit del poble|geni nacional]] (''Volksgeist'')]]

[[Image:464px-Herder.jpg|thumb|200px|Johann Gottfried Herder. Segons ell, la cultura podia entendre's com la realisació del [[Esperit del poble|geni nacional]] (''Volksgeist'')]]

És necessari senyalar que no tots els intelectuals francesos utilisaren el terme. Rousseau i [[Voltaire]] es mostraren reticents ad esta concepció progressista de l'història. Van intentar propondre una versió més [[relativisme cultural|relativista]] de l'història, encara que sense èxit, puix el corrent dominant era la dels progressistes. No fon en França, sino en [[Alemanya]] on les postures relativistes guanyaren major prestigi. El terme ''Kultur'' en sentit figurat apareix en Alemanya cap al sigle XVII -aproximadament en la mateixa connotació que en francés. Per al sigle XVIII fruïx de gran prestigi entre els pensadors burguesos alemanys. Açò es va deure al fet que fon gastat per a injuriar als aristócrates, a qui acusaven de tractar d'imitar les maneres ''"civilisades"'' de la cort francesa. Per eixemple, [[Immanuel Kant]] apuntava que "nos cultivem per mig de l'art i de la ciència, nos civilisem [a l'adquirir] bons modals i refinaments socials" (Thompson, 2002: 187). Per tant, en Alemanya el terme civilisació fon equiparat en els valors cortesans, qualificats de superficials i pretensiosos. En sentit contrari, la cultura es va identificar en els valors profunts i originals de la burguesia (Porc, 1999:13).

És necessari senyalar que no tots els intelectuals francesos utilisaren el terme. Rousseau i [[Voltaire]] es mostraren reticents ad esta concepció progressista de l'història. Van intentar propondre una versió més [[relativisme cultural|relativista]] de l'història, encara que sense èxit, puix el corrent dominant era la dels progressistes. No fon en França, sino en [[Alemanya]] on les postures relativistes guanyaren major prestigi. El terme ''Kultur'' en sentit figurat apareix en Alemanya cap al [[sigle XVII]] -aproximadament en la mateixa connotació que en francés. Per al sigle XVIII fruïx de gran prestigi entre els pensadors burguesos alemanys. Açò es va deure al fet que fon gastat per a injuriar als aristócrates, a qui acusaven de tractar d'imitar les maneres ''"civilisades"'' de la cort francesa. Per eixemple, [[Immanuel Kant]] apuntava que "nos cultivem per mig de l'art i de la ciència, nos civilisem [a l'adquirir] bons modals i refinaments socials" (Thompson, 2002: 187). Per tant, en Alemanya el terme civilisació fon equiparat en els valors cortesans, qualificats de superficials i pretensiosos. En sentit contrari, la cultura es va identificar en els valors profunts i originals de la burguesia (Porc, 1999:13).

En el procés de [[crítica social]], l'accent en la dicotomia cultura/civilisació se trasllada de les diferències entre estrats socials a les diferències nacionals. Mentres França era l'escenari d'una de les [[Revolució Francesa|revolucions]] burgueses més importants de l'història, Alemanya estava fragmentada en múltiples Estats. Per això, una de les tasques que s'havien propost els pensadors alemanys era l'unificació política. L'unitat nacional passava també per la reivindicació de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia borrar en nom de la civilisació. Ya en [[1774]], [[Johann Gottfried Herder]] proclamava que el geni de cada poble (''[[Volksgeist]] '') s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquea humana i en contra de l'universalisme. Per això, l'orgull nacional radicava en la cultura, a través de que cada poble havia de complir un destí específic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressió de l'humanitat diversa, i no excloïa la possibilitat de comunicació entre els pobles.

En el procés de [[crítica social]], l'accent en la dicotomia cultura/civilisació se trasllada de les diferències entre estrats socials a les diferències nacionals. Mentres [[França]] era l'escenari d'una de les [[Revolució Francesa|revolucions]] burgueses més importants de l'història, Alemanya estava fragmentada en múltiples Estats. Per això, una de les tasques que s'havien propost els pensadors alemanys era l'unificació política. L'unitat nacional passava també per la reivindicació de les especificitats nacionals, que l'universalisme dels pensadors francesos pretenia borrar en nom de la civilisació. Ya en [[1774]], [[Johann Gottfried Herder]] proclamava que el geni de cada poble (''[[Volksgeist]] '') s'inclinava sempre per la diversitat cultural, la riquea humana i en contra de l'universalisme. Per això, l'orgull nacional radicava en la cultura, a través de que cada poble havia de complir un destí específic. La cultura, com l'entenia Herder, era l'expressió de l'humanitat diversa, i no excloïa la possibilitat de comunicació entre els pobles.

Durant el sigle XIX, en Alemanya el terme cultura evoluciona davall l'influència del nacionalisme.<ref>Fet que va portar inclús a propondre la superioritat de la cultura alemanya, que en certes males interpretacions, donà orige al [[nazisme]].</ref> Mentrestant, en França, el concepte es va ampliar per a incloure no sols el desenroll intelectual de l'[[individu]], sino el de l'humanitat en el seu conjunt. D'ací, el sentit francés de la paraula presenta una continuïtat en el de civilisació: no obstant l'influència alemanya, persistix l'idea que més allà de les diferències entre "cultura alemanya" i "cultura francesa" (per posar un eixemple), hi ha alguna cosa que les unifica a totes: la cultura humana.<ref>Ernest Renan, en una conferència dictada en La Sorbona, va dir: "Abans que la cultura francesa, la cultura alemanya, la cultura italiana, hi ha una cosa que les unifica a totes: la "cultura humana". (Porc, 1999: 17).</ref>

Durant el sigle XIX, en [[Alemanya]] el terme cultura evoluciona davall l'influència del nacionalisme.<ref>Fet que va portar inclús a propondre la superioritat de la cultura alemanya, que en certes males interpretacions, donà orige al [[nazisme]].</ref> Mentrestant, en França, el concepte es va ampliar per a incloure no sols el desenroll intelectual de l'[[individu]], sino el de l'humanitat en el seu conjunt. D'ací, el sentit francés de la paraula presenta una continuïtat en el de civilisació: no obstant l'influència alemanya, persistix l'idea que més allà de les diferències entre "cultura alemanya" i "cultura francesa" (per posar un eixemple), hi ha alguna cosa que les unifica a totes: la cultura humana.<ref>Ernest Renan, en una conferència dictada en La Sorbona, va dir: "Abans que la cultura francesa, la cultura alemanya, la cultura italiana, hi ha una cosa que les unifica a totes: la "cultura humana". (Porc, 1999: 17).</ref>

== Definicions de cultura en les disciplines socials ==

== Definicions de cultura en les disciplines socials ==