6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 163:
Llínea 163: − + − El nom més important d'aquest període és [[Paracels]] (1493?-1541), qui va donar a l'alquímia una nova forma, rebutjant part de l'ocultisme que havia acumulat al llarg dels anys i promovent l'ús d'observacions i experiments per aprendre sobre el cos humà. Paracels va rebutjar les tradicions gnósticas però va mantenir molt de les filosofies hermètica, neoplatónica i pitagòrica; no obstant això, la ciència hermètica tenia tanta teoria aristotèlica que el seu rebuig del gnosticisme era pràcticament insignificant. En particular, va rebutjar les teories màgiques de Flamel i Agrippa. Paracelso no es veia si mateix com un mag i menyspreava els qui ho feien.<ref>Williams p.239-45</ref> − [[Fitxer:Alchemik Sedziwoj Matejko.JPG|thumb|450px|''Alchemik Michał Sędziwój'', oli sobre taula de [[Jan Matejko]], 73×130 cm, Museu d'Arts de [[Łódź]].]]+ − Paracels va ser pioner en l'ús de compostos químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per fabricar or i plata. Per a mi no és tal el propòsit, sinó considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosme) i la naturalesa (el macrocosme). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant aquesta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sinó al fet que els humans han de mantenir certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'aquests hi havia remeis químics que podien guarir-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentre els seus intents de tractar malalties amb remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seva idea bàsica de medicines produïdes químicament ha romàs vigent sorprenentment bé. − En [[Anglaterra]] l'alquímia en aquesta època s'associa freqüentment amb [[John Dee]] (1527?1608), més conegut per les seves facetes d'[[astròleg]], criptògraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', 1564), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar amb [[àngel]]s a través d'una bola de cristall i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver estat la font de la imatge popular de l'alquimista-xerraire.+ + − Un alquimista menys conegut d'aquesta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] (1566?-1636), filòsof, metge i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destil·lar [[oxigen]] en el laboratori al voltant del 1600, 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], escalfant [[salitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc després de descobrir aquest mètode, es creu que Sendivogius va ensenyar la seva tècnica a [[Cornelius Drebbel]], qui en 1621 li donaria aplicació pràctica en un submarí.+ − + + +
→L'alquímia en l'era moderna i el Renaixement
=== L'alquímia en l'era moderna i el Renaixement ===
=== L'alquímia en l'era moderna i el Renaixement ===
L'alquímia europea va continuar per aquesta mateixa senda fins a les albors del [[Renaixement]]. Aquesta època va veure també una florida dels estafadors que usaven trucs químics i jocs de mans per «demostrar» la transmutació de metalls comuns en or o que afirmaven posseir el coneixement del secret que (amb una «petita» inversió inicial) portaria amb tota seguretat a això.
L'alquímia europea va continuar per esta mateixa senda fins a les albors del [[Renaiximent]]. Esta época va vore també una florida dels estafadors que usaven trucs químics i jocs de mans per «demostrar» la transmutació de metals comuns en or o que afirmaven posseir el coneiximent del secret que (en una «chicoteta» inversió inicial) portaria en tota seguritat a això.
El nom més important d'este periodo és [[Paracels]] (1493?-1541), qui va donar a l'alquímia una nova forma, rebujant part de l'ocultisme que havia acumulat al llarc dels anys i promovent l'us d'observacions i experiments per aprendre sobre el cos humà. Paracels va rebujar les tradicions gnòstiques pero va mantindre molt de les filosofies hermètica, neoplatònica i pitagòrica; no obstant això, la ciència hermètica tenia tanta teoria aristotèlica que el seu rebuig del gnosticisme era pràcticament insignificant. En particular, va rebujar les teories màgiques de Flamel i Agrippa. Paracelso no es vea si mateix com un mac i menyspreava els qui ho feen.<ref>Williams p.239-45</ref>
[[Archiu:Alchemik Sedziwoj Matejko.JPG|thumb|450px|''Alchemik Michał Sędziwój'', oli sobre taula de [[Jan Matejko]], 73×130 cm, Museu d'Arts de [[Łódź]].]]
Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per fabricar or i plata. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.
En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] (1527?1608), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', 1564), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver estat la font de la image popular de l'alquimista-charrador.
[[Tycho Brahe]] (1546?-1601), més conegut per les seves investigacions astronòmiques i astrológicas, era també un alquimista. Va tenir un laboratori expressament construït per a aquesta fi en [[Uraniborg]], el seu observatori i institut d'investigació.
Un alquimista menys conegut d'esta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] (1566?-1636), filòsof, mege i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destilar [[oxigen]] en el laboratori al voltant del 1600, 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], calfant [[salmitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc després de descobrir este mètodo, es creu que Sendivogius va ensenyar la seua tècnica a [[Cornelius Drebbel]], qui en 1621 li donaria aplicació pràctica en un submarí.
[[Tycho Brahe]] (1546?-1601), més conegut per les seues investigacions astronòmiques i astrològiques, era també un alquimista. Va tenir un laboratori expressament construït per a esta fi en [[Uraniborg]], el seu observatori i institut d'investigació.
=== El declivi de l'alquímia occidental ===
=== El declivi de l'alquímia occidental ===