Canvis

== Alquímia moderna ==

== Alquímia moderna ==

[[Fitxer:Distillation_by_Retort.png|thumb|[[Destil·lació]] en [[alambí]].]]

[[Fitxer:Distillation_by_Retort.png|thumb|[[Destilació]] en [[alambí]].]]

En l'època actual s'han realitzat progressos per aconseguir les metes de l'alquímia usant mètodes diferents als de l'alquímia tradicional. Aquests avanços poden de vegades ser cridats «alquímia» per raons retòriques.

En l'época actual s'han realisat progressos per conseguir les metes de l'alquímia usant mètodos diferents als de l'alquímia tradicional. Estos avanços poden de vegades ser cridats «alquímia» per raons retòriques.

En l'actualitat la panacea universal segueix resultant esquiva, encara que futuristes com [[Ray Kurzweil]] creuen que una [[nanotecnologia]] prou avançada podria perllongar la vida indefinidament. Alguns diuen que la tercera meta de l'alquímia ha estat aconseguida amb la [[fecundació in vitro]] i la [[clonació]] d'embrions humans, encara que aquestes tecnologies queden molt lluny de crear una vida humana des de zero.

En l'actualitat la panacea universal seguix resultant esquiva, encara que futuristes com [[Ray Kurzweil]] creuen que una [[nanotecnologia]] prou avançada podria perllongar la vida indefinidament. Alguns diuen que la tercera meta de l'alquímia ha estat conseguida en la [[fecundació in vitro]] i la [[clonació]] d'embrions humans, encara que estes tecnologies queden molt llunt de crear una vida humana des de zero.

Podria dir-se que l'objectiu de la investigació en [[intel·ligència artificial]] és precisament crear una vida des de zero, i els filosòficament oposats a la possibilitat de la IA l'han comparat amb l'alquímia, com Herbert i Stuart Dreyfus en el seu assaig de 1960 ''Alquímia i IA'' (''Alchemy and AI''). No obstant això, a causa que l'objectiu específic de l'alquímia és la transmutació humana més que la creació de vida des de zero, la investigació genètica, especialment el ayuste, estaria més prop de la mateixa.

Podria dir-se que l'objectiu de la investigació en [[inteligència artificial]] és precisament crear una vida des de zero, i els filosòficament oposts a la possibilitat de la IA l'han comparat en l'alquímia, com Herbert i Stuart Dreyfus en el seu ensaig de 1960 ''Alquímia i IA'' (''Alchemy and AI''). No obstant això, a causa que l'objectiu específic de l'alquímia és la transmutació humana més que la creació de vida des de zero, la investigació genètica, especialment el ajuste, estaria més prop de la mateixa.

=== Transmutació nuclear ===

=== Transmutació nuclear ===

En 1919 [[Ernest Rutherford]] va usar la [[desintegració]] artificial per convertir nitrogen en oxigen. Aquest procés o transmutació ha estat posteriorment realitzat a [[Radioisòtop sintètic|escala comercial]] mitjançant el bombardeig de nuclis atòmics amb partícules d'alta energia en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i [[reactor nuclear|reactors nuclears]].

En 1919 [[Ernest Rutherford]] va usar la [[desintegració]] artificial per convertir nitrogen en oxigen. Este procés o transmutació ha estat posteriorment realisat a [[Radioisòtop sintètic|escala comercial]] per mig del bombardeig de núcleus atòmics en partícules d'alta energia en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i [[reactor nuclear|reactors nuclears]].

La idea de convertir plom en or no és del tot incorrecta donat que, teòricament, n'hi ha prou extraient 3 protons d'un àtom de plom (82 protons) per obtenir altre d'or (79 protons).<ref> Álvaro Rincón Arce, ''ABC de Química, Primer Curs'', Editorial Herrero, Mèxic, 1982, ISBN 968-420-294-6 </ref> De fet, en 1980 [[Glenn T. Seaborg]] transmutà plom en or, solament que l'or resultant amb prou feines dura uns segons per la seva inestabilitat atòmica i la quantitat obtinguda és tan microscòpica que fa impensable la seva rendibilitat.

La idea de convertir plom en or no és del tot incorrecta donat que, teòricament, n'hi ha prou extraent 3 protons d'un àtom de plom (82 protons) per obtindre atre d'or (79 protons).<ref> Álvaro Rincón Arce, ''ABC de Química, Primer Curs'', Editorial Herrero, Mèxic, 1982, ISBN 968-420-294-6 </ref> De fet, en 1980 [[Glenn T. Seaborg]] transmutà plom en or, solament que l'or resultant en prou feines dura uns segons per la seua inestabilitat atòmica i la quantitat obtinguda és tan microscòpica que fa impensable la seua rendibilitat.

=== Afirmacions de transmutació no verificades ===

=== Afirmacions de transmutació no verificades ===

El 1964, uns deixebles de [[Georges Ohsawa]], basant-se en una de les primeres afirmacions de [[Corentin Louis Kervran]], van informar haver transmutat [[sodi]] en [[potassi]] usant un arc elèctric.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cater |nom=Joseph H. |títol=The Ultimate Reality |url=http://books.google.cat/books?id=ySsNiCPUPecC&pg=PA504&dq=1964+Georges+Ohsawa+sodium+potassium&hl=ca&ei=nuheTdvrIcLg4wblw52rCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Health Research Books |data=1998 |pàgines=p.504 |isbn=0787313408 }}</ref> En 1994, R. Sundaresan i J. Bockris van informar haver observat reaccions de fusió en descàrregues elèctriques entre barres de carboni submergides en aigua. No obstant això, cap d'aquestes afirmacions ha estat reproduïda per altres científics i la idea està en l'actualitat àmpliament desacreditada.

El 1964, uns discípuls de [[Georges Ohsawa]], basant-se en una de les primeres afirmacions de [[Corentin Louis Kervran]], van informar haver transmutat [[sodi]] en [[potassi]] usant un arc elèctric.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cater |nom=Joseph H. |títul=The Ultimate Reality |url=http://books.google.cat/books?id=ySsNiCPUPecC&pg=PA504&dq=1964+Georges+Ohsawa+sodium+potassium&hl=ca&ei=nuheTdvrIcLg4wblw52rCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglés |editorial=Health Research Books |data=1998 |pàgines=p.504 |isbn=0787313408 }}</ref> En 1994, R. Sundaresan i J. Bockris van informar haver observat reaccions de fusió en descàrregues elèctriques entre barres de carbono sumergides en aigua. No obstant això, cap d'estes afirmacions ha estat reproduïda per atres científics i la idea està en l'actualitat àmpliament desacreditada.

=== Psicologia analítica ===

=== Sicologia analítica ===

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte amb l'alquímia des d'un clar desinterès: «L'alquímia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seva opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari sol·licitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les vuit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica xinesa del segle XIII: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] amb base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte amb l'alquímia es va veure per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, així com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades amb la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els textos alquímics, així com quinze anys per disposar d'una biblioteca semblant a les dels seus somnis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquímia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del segle XIII: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, així com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, així com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

Jung va veure l'alquímia com una proto-psicologia occidental dedicada l'assoliment de la individuació. En la seva interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure les seves diverses purgues en el [[Renaixement]]. En aquest sentit, Jung veia l'alquímia com a comparable al [[ioga]] d'[[Occident]]. També interpretava els textos alquímics xinesos en termes de la seva [[psicologia analítica]] com a mitjans per la individuació. Jung sosté en la seva obra ''Psicologia i Alquímia'' (1944) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somnis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. A més, dedica una anàlisi al paral·lelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una altra. Va il·lustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials esdevinguts en el Procés d'Individuacin en la seva obra ''La psicologia de la transferència'' (1946). Finalment, en la seva obra ''Mysterium Coniunctionis'' (1955-1956), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la psicologia analítica. Com a tercera part d'aquesta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en termes de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' (1944) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. A més, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' (1946). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' (1955-1956), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'aquesta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

A tot això cal no oblidar la importància que van revestir per a l'accés de Jung a l'essència de l'alquímia dues figures històriques rellevants: [[Zòsim]] de Panópolis i [[Paracels]].

A tot això cal no oblidar la importància que van revestir per a l'accés de Jung a l'essència de l'alquímia dos figures històriques rellevants: [[Zòsim]] de Panópolis i [[Paracels]].

== Alquímia en la cultura ==

== Alquímia en la cultura ==