124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 61:
Llínea 61: − El cop que rebé la població afectada per la Pesta Negra fou considerable: es generalisà l'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels pagesos cap als nuclis urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrdua dels cultius i la seua substitució per la ramaderia (a [[Castella]] la famosa ovella merina) arruïnà molts camperols; es produïren revoltes camperoles contra l'opressió feudal (les remences catalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesos que assaltaren Londres el [[1381]]...). A Catalunya es perdé un terç de la població.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Anderson |nom=Perry |títol=El Estado Absolutista |url=http://books.google.es/books?id=6UUhUi7uEnMC&pg=PA59&dq=pesta+negra+barcelona+1497&hl=ca&sa=X&ei=QgIzUcrEL6Ws0QXknYCgBg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pesta%20negra%20barcelona%201497&f=false |llengua=castellà |editorial=Siglo XXI de España Editores |data=1979 |pàgines=p.59 |isbn=8432303623}}</ref> − + − + − + − + −
→Conseqüències demogràfiques i polítiques
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
== Conseqüències demogràfiques i polítiques ==
Les conseqüències polítiques tingueren igualment un abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronades caigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar uns quants eixemples, del rei [[Alfons XI de Castella]] (mort quan sitiava [[Gibraltar]] l'any [[1350]]), la princesa [[Joana de Plantagenet]] (filla d'[[Enric III d'Anglaterra]] que anava a casar-se en l'hereu de Castella, futur [[Pere I el Cruel]]), [[Elionor de Portugal]] (reina d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], segona esposa de [[Pere III el Cerimoniós]] que morí l'any [[1348]] a la ciutat de [[València]] a l'any de casada), el teòlec anglés [[Thomas Bradwardine]] (gran matemàtic i professor, [[arquebisbe de Canterbury]]) o l'any [[1270]] el rei [[Lluís IX de França]] (que sitiava [[Tunis]] durant la darrera de les croades).
El cop que rebé la poblacióafectada per la Pesta Negra fon considerable: es generalisàl'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels pagesos capals núcleus urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrduadels cultius i la seua substitució per la ramaderia (a Castellala famosa ovella merina) arruïnà a molts campessinos; es produïrenrevoltes camperoles contra l'opressió feudal (les remencescatalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesosque assaltaren Londres el 1381...). ACatalunya es perdé un terç de la població.[2]
Les conseqüències polítiques tingueren igualmentun abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronadescaigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar unsquants eixemples, del rei AlfonsXI de Castella (mort quan sitiava Gibraltarl'any 1350), la princesa Joanade Plantagenet (filla d'EnricIII d'Anglaterra que anava a casar-se en l'hereu de Castella,futur PereI el Cruel), Elionorde Portugal (reina d'Aragó,segona esposa de PereIII el Cerimoniós que morí l'any 1348a la ciutat de València al'any de casada), el teòlec anglés ThomasBradwardine (gran matemàtic i professor, arquebisbede Canterbury) o l'any 1270 el reiLluísIX de França (que sitiava Tunisdurant la darrera de les croades).
La fuga de nobles i burguesos en possibilitats de fugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castells on podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, per eixemple, al [[Decameró]] de [[Boccaccio]]) també fon un fet comú. El Papa [[Climent VI]] es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu mege personal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre –quasi tapiada- fins que passés l'epidèmia. Malgrat aquesta cautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que els cadàvers dels difunts fossen llançats al [[Roine]]... fins que tornaren a emergir a l'alçada de Niça i Marsella, on encara van fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.
La fuga de nobles i burguesos en possibilitats defugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castellson podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, pereixemple, al Decameróde Boccaccio)també fon un fet comú. El Papa ClimentVI es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu megepersonal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre–quasi tapiada- fins que passara l'epidèmia. A pesar d'estacautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que elscadàvers dels difunts fossen llançats al Roine...fins que tornaren a emergir a l'alçada de Niça i Marsella, onencara van fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.
Algunes tradicions dels territoris de llenguacatalana, com la rogativaque es fa cada set anys de Vallibona(Ports) a Pena-roja(Matarranya),es remonten a esta pesta.
Algunes tradicions dels territoris de llengua catalana, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Pena-roja#Rogativa_Pena-roja_-_Vallibona rogativa] que es fa cada set anys de [[Vallibona]] ([[Ports]]) a [[Pena-roja]] ([[Matarranya]]), es remonten a esta pesta.
== L'impacte en l'art i el folclore popular ==
== L'impacte en l'art i el folclore popular ==