Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| == Característiques del brot epidèmic == | | == Característiques del brot epidèmic == |
− | L'apelatiu "negra" en qué els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees. | + | L'apelatiu "negra" en qué els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques en la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees. |
| | | |
− | La pesta està causada per la bactèria ''[[Yersinia pestis]]'', afecta els [[rosegadors]] en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan conseguiria infectar les rates (''[[Rattus norvegicus]]'') de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehícul de transmissió als humans. | + | La pesta està causada per la bactèria ''[[Yersinia pestis]]'', afecta els [[rosegadors]] en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan conseguiria infectar les [[rata|rates]] (''[[Rattus norvegicus]]'') de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehícul de transmissió als humans. |
| | | |
− | A l'[[edat mijana]] es pensaven que esta malaltia la portaven els gats i van començar a exterminar-los. La cosa va anar a pijor perqué els gats es menjaven les rates i en matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modi de transmissió de l'epidèmia. Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.
| + | En l'[[edat mijana]] es pensaven que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i varen començar a exterminar-los. La cosa va anar a pijor perqué els gats es menjaven les rates i al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modi de transmissió de l'epidèmia. Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. |
| | | |
| Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies. | | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies. |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| [[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]] | | [[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]] |
| | | |
− | No és del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà l'Europa del segle XIV. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots a la [[China]] durant la década de [[1330]], on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] el [[1334]]. | + | No és del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà l'Europa del [[segle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots a la [[China]] durant la década de [[1330]], on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] el [[1334]]. |
| | | |
− | Ara be, l'entrada de l'epidèmia a terres europees cal buscar-la a la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia a Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols van sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia a llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. A més a més, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades. | + | Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la a la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia a Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols van sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia a llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades. |
| | | |
− | Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'Itàlia s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans del [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap al [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es van vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. | + | Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'Itàlia s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans del [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap al [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es van vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. |
| Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per fer penitència. | | Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per fer penitència. |
| De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref> | | De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref> |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| == Formes i síntomes de la malaltia == | | == Formes i síntomes de la malaltia == |
| La '''Pesta Negra''' presentava tres variants típiques: | | La '''Pesta Negra''' presentava tres variants típiques: |
− | * La '''[[pesta bubònica]]''': era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] sota la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri. | + | * La '''[[pesta bubònica]]''': era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe en [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] sota la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri. |
| | | |
− | * La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. | + | * La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. |
| | | |
− | * La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi a tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos. | + | * La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos. |
− |
| + | |
− | Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.
| + | Aixína,originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. |
| Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies. | | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies. |
| | | |
| == L'antisemitisme desfermat i el context religiós == | | == L'antisemitisme desfermat i el context religiós == |
− | Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'aquí que es comencessin a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'[[Apocalipsis]]. | + | Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'aquí que es comencessin a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en enormes fuets i creus de [[ferro]], exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'[[Apocalipsis]]. |
| | | |
| Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les images). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga de remeis suposadament eficaços però que avui ens semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia. | | Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les images). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga de remeis suposadament eficaços però que avui ens semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia. |
| | | |
− | Sovint les acusacions envers els judeus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els [[call]]s de [[Basilea]], [[Zuric]], [[Chillon]], [[Barcelona]], [[Cervera]], [[Tàrrega]], [[Estrasburc]], [[Toledo]], [[Magúncia]] o [[Londres]], pero el [[Papa]] [[Climent VI]] va arribar a firmar una bula on negava la culpabilitat judia (perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat esta rectificació papal d'última hora.
| + | A sovint les acusacions envers els judeus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els [[call]]s de [[Basilea]], [[Zuric]], [[Chillon]], [[Barcelona]], [[Cervera]], [[Tàrrega]], [[Estrasburc]], [[Toledo]], [[Magúncia]] o [[Londres]], pero el [[Papa]] [[Climent VI]] va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia (perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat esta rectificació papal d'última hora. |
| | | |
| Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons de morts arreu del món a causa d'esta [[pandèmia]], fet que suposà almenys una disminució notable de la població humana de l'época (quelcom que molts científics han classificat com un mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografia planetària). El tercer ginet de l'[[Apocalipsis]] (la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del [[segle XIV]] patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la [[Guerra dels Cent Anys]] entre [[França]] i [[Anglaterra]], l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques [[Itàlia|italianes]], la [[Reconquista]] a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, car entre [[1315]] i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta [[era glacial]]) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra. | | Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons de morts arreu del món a causa d'esta [[pandèmia]], fet que suposà almenys una disminució notable de la població humana de l'época (quelcom que molts científics han classificat com un mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografia planetària). El tercer ginet de l'[[Apocalipsis]] (la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del [[segle XIV]] patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la [[Guerra dels Cent Anys]] entre [[França]] i [[Anglaterra]], l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques [[Itàlia|italianes]], la [[Reconquista]] a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, car entre [[1315]] i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta [[era glacial]]) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra. |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament. | | Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament. |
| | | |
− | D'altra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ja que metges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia amb els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada a les ciutats en males condicions higièniques. Ja al [[segle XI]], el gran metge àrab [[Avicenna]] havia relacionat amb força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els metges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i amb un bec ben llarg i metàl·lic farcit d'estopa amb vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts. | + | D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada en les ciutats en males condicions higièniques. Ya al [[segle XI]], el gran mege àrap [[Avicenna]] havia relacionat en força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els meges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i en un bec ben llarc i metàl·lic farcit d'estopa en vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts. |
| | | |
| == La marginació social i la histèria colectiva == | | == La marginació social i la histèria colectiva == |
− | Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiu terriblement marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seua presència). No només la Pesta Negra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada; d'atres fenòmens de caire més aviat sicològic contribuïren a desfermar una incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava a llímits de paroxisme místic. Moltes contrades del continent es van vore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivament o be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimir els seus pecats. Un bon eixemple n'és la [[Croada_dels_nanos|Croada dels Nanos]] del [[1212]], originada per les prèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influir completament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquista de [[Terra Santa]] de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallers croats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'[[Església catòlica]] va condenar aquella bogeria, el Papa [[Inocenci III]] es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dos expedicions infantils i jovenils sortissin de [[França]] i [[Alemanya]] encapçalades per dos nanos –Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors en Déu. | + | Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiu terriblement marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seua presència). No només la Pesta Negra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada; d'atres fenòmens de caire més aviat sicològic contribuïren a desfermar una incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava a llímits de paroxisme místic. Moltes contrades del continent es van vore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivament o be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimir els seus pecats. Un bon eixemple n'és la [[Croada_dels_nanos|Croada dels Nanos]] del [[1212]], originada per les prèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influir completament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquista de [[Terra Santa]] de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallers croats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'[[Església catòlica]] va condenar aquella bogeria, el [[Papa]] [[Inocenci III]] es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dos expedicions infantils i jovenils sortissin de [[França]] i [[Alemanya]] encapçalades per dos nanos –Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors en Déu. |
| | | |
− | A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tard també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. Condenats també per l'església, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminar aquella subversió que discutia el [[feudalisme]] i la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'[[Enric III d'Anglaterra]]). | + | A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tary també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. Condenats també per l'església, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminar aquella subversió que discutia el [[feudalisme]] i la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'[[Enric III d'Anglaterra]]). |
| | | |
| == El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni == | | == El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni == |
Llínea 92: |
Llínea 92: |
| {{Enllaç AD|ru}} | | {{Enllaç AD|ru}} |
| | | |
| + | |
| + | [[Categoria:Malalties]] |
| [[Categoria:Malalties bacterianes]] | | [[Categoria:Malalties bacterianes]] |
| [[Categoria:Història de la medicina]] | | [[Categoria:Història de la medicina]] |