Canvis

===== Govern democratic 1990-1993 =====

===== Govern democratic 1990-1993 =====

El 11 de novembre de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despres d'una votacio de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumi la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transicio d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Accio Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unio del Centre Nacional]] (UCN).

El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despres d'una votacio de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumi la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transicio d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Accio Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unio del Centre Nacional]] (UCN).

El 25 de maig de [[1993]], Serrà disolvió illegalment el Congrés i la Tall Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupcio. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressio internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà huyó del païs dos semanes despres d'este "Autogolpe".

El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes després d'este "Autogolpe".

El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitucio de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit politic i caria d'una base politica, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Tall Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos.

El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitucio de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos.

A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular condui a un acort en novembre de 1993 entre l'administracio i el Congrés, intermediat per la [[Iglesia Catolica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el 30 de giner de [[1994]]. En agost de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA).

A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA).

Baix el govern de De Lleo el proces de pau, ara en la participacio de les Nacions Unides, prengue nova vida. El govern i l'URNG firmaren acorts sobre drets humans (març de [[1994]]), el restabliment de persones desplaçades (juny de 1994), esclarecimiento historic (juny de 1994), i drets indigenes (març de [[1995]]). Tambe feren un progres significatiu sobre un acort soci-economic i agrari.

Baix el govern de De Lleo el procés de pau, ara en la participació de les Nacions Unides, prengué nova vida. El govern i l'URNG firmaren acorts sobre drets humans (març de [[1994]]), el restabliment de persones desplaçades (juny de 1994), esclarecimiento historic (juny de 1994), i drets indigenes (març de [[1995]]). També feren un progrés significatiu sobre un acort soci-economic i agrari.

===== Govern democratic 1996-2000 =====

===== Govern democratic 1996-2000 =====