Canvis

La '''Reforma protestant''' va ser un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], el [[1517]], tot i que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] el [[1648]]; tanmateix, moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

La '''Reforma protestant''' va ser un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], el [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

== Història i Orígens ==

== Història i Orígens ==

Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'[[Església Catòlica]] al voltant del [[segle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[segle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos segles a Europa i especialment a [[Bohèmia]].

Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'[[Església Catòlica]] al voltant del [[segle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[segle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos segles en Europa i especialment en [[Bohèmia]].

=== Inicis i precursors: Segles XIV i XV ===

=== Inicis i precursors: Segles XIV i XV ===

El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[segle XIV]] i principis del [[segle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.  

El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[segle XIV]] i principis del [[segle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.  

Després de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital a les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", van tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[segle XIII]] es va dur a bon port.  

Després de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", van tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[segle XIII]] es va dur a bon port.  

La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.  

La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.