Canvis

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en la universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], aviat van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’església sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].  

Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], aviat van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’església sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].  

El moviment de reforma aviat es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el període és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Església Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.

El moviment de reforma aviat es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el període és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Església Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.