124 862
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 33:
Llínea 33: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 74:
Llínea 74: − + − + Llínea 86:
Llínea 86: − + − +
sense resum d'edició
| nom = Pinedo
| nom = Pinedo
| senyera = Flag of the Land of Valencia (official).svg
| senyera = Flag of the Land of Valencia (official).svg
| image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
| image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
| image_país =
| image_país =
| image_província = [[Image:Poblats del Sur-Pinedo.png|200px|Localisacio de Pinedo respecte als Poblats del Sur]]
| image_província = [[Image:Poblats del Sur-Pinedo.png|200px|Localisacio de Pinedo respecte als Poblats del Sur]]
}}
}}
[[Image:Pinedo. Creu.JPG|thumb|Creu de Pinedo, a la vora del passeig maritim.]]
[[Image:Pinedo. Creu.JPG|thumb|Creu de Pinedo, a la vora del passeig maritim.]]
[[Image:Pinedo Iglesia.JPG|thumb|Nova iglesia de Maria Mare de Crist, al destruir-se l'anterior per a la construccio del nou caixer del Turia.]]
[[Image:Pinedo Iglesia.JPG|thumb|Nova iglesia de Maria Mare de Crist, al destruir-se l'anterior per a la construcció del nou caixer del Turia.]]
'''Pinedo''' és una pedania de [[Valencia]], situada al sur de la ciutat, en el distrit dels [[Poblats del Sur]].<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/webs/estadistica/infdtba/pub/Districte_19_Barri_3.pdf|título=Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo|obra=Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia|idioma=valencià i espanyol|fecha=2009|fechaacceso=17 d'octubre de 2010}}</ref> El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del [[riu Turia]], rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del [[Parc Natural de l'Albufera]]. Contava en 2667 habitants en l'any [[2011]].<ref name=ine>{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.done?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Pinedo&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|título=Instituto Nacional d'Estadistica.|fechaacceso=19 de juliol de 2012}}</ref>
'''Pinedo''' és una pedania de [[Valéncia]], situada al sur de la ciutat, en el distrit dels [[Poblats del Sur]].<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/webs/estadistica/infdtba/pub/Districte_19_Barri_3.pdf|título=Districte 19. Pobles del Sur Barri 3. Pinedo|obra=Oficina d'Estadistica. Ajuntament de Valencia|idioma=valencià i espanyol|fecha=2009|fechaacceso=17 d'octubre de 2010}}</ref> El seu caixco se localisa en la marge sur de la nova desembocadura del [[riu Turia]], rodejat d'horta, arrossars i mar, estant part del seu territori inclos dins del [[Parc Natural de l'Albufera]]. Contava en 2667 habitants en l'any [[2011]].<ref name=ine>{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.done?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Pinedo&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n|título=Instituto Nacional d'Estadistica.|fechaacceso=19 de juliol de 2012}}</ref>
== Historia ==
== Historia ==
Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valencia de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de [[Tortosa]]. En recòrt de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se coneixque com la ''Creu de la Conca'' i donà nom ad esta partida durant varis sigles.<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 46|capítulo= Pinedo}}</ref> No obstant, el [[Llibre del Repartiment de Valencia]] no parla de cap [[alqueria (Al-Andalus)|alqueria]] ni lloc d'importancia en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.<ref name=pinedopobles /> En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el [[sigle XVIII]], coincidint en el retroces dels llimits de l'[[Albufera de Valencia|Albufera]] i la cessacio de les incursions dels [[pirates berberescs]].
Les primeres noticies que se tenen de la zona de Pinedo daten de la conquista de Valencia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], ya que en esta zona acamparen els soldats provinents de [[Tortosa]]. En recort de la conquista els mateixos soldats erigiren una creu de pedra, que se va coneixer com la ''Creu de la Conca'' i donà nom ad esta partida durant varios sigles.<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 46|capítulo= Pinedo}}</ref> No obstant, el [[Llibre del Repartiment de Valencia]] no parla de cap [[alqueria (Al-Andalus)|alqueria]] ni lloc d'importància en la zona, i els texts posteriors de viagers i geografs parlen d'un terreny pantanós i erm, de terres incultes i gran insalubritat.<ref name=pinedopobles /> En molta provabilitat, esta area no començà a poblar-se fins ben entrat el [[sigle XVIII]], coincidint en el retroces dels llimits de l'[[Albufera de Valencia|Albufera]] i la cessació de les incursions dels [[pirates berberescs]].
Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al conreu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongacio de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del sigle XVIII i principis del XIX a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'horta. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>
Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al cultiu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongació de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX|XIX]] a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'[[horta valenciana|horta]]. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>
En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, poblacio que se mantingue fins la [[decada de 1960]], en que la poblacio decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt mes determinant fon la construccio del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destruccio de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[decada de 1970]] la poblacio tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|época romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de plom. Destaca, no obstant, una escultura en bronze d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />
En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, població que se mantingué fins la [[decada de 1960]], en que la població decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt més determinant fon la construcció del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destrucció de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[decada de 1970]] la població tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|época romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de [[plom]]. Destaca, no obstant, una escultura en [[bronze]] d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />
== Demografia ==
== Demografia ==
El nucleu, aparegut a finals del [[sigle XVIII]], va creixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la decada de 1960, en que la poblacio se redui drasticament degut, principalment, a la construccio del nou caixer del [[riu Turia]].<ref name=pinedopobles /> En [[2009]] contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.
El nucleu, aparegut a finals del [[sigle XVIII]], va creixer rapidament durant el sigle XIX i el XX fins la decada de 1960, en que la població se reduí drasticament degut, principalment, a la construcció del nou caixer del [[riu Turia]].<ref name=pinedopobles /> En [[2009]] contava en 2621 habitants, la majoria dels quals vivien en el nucleu principal.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
!colspan=20 |Evolucio demografica de Pinedo<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 51|capítulo= Poblacio, vivenda i activitat economica}}</ref><ref name=ine />
!colspan=20 |Evolucio demografica de Pinedo<ref name=pinedopobles>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 51|capítulo= Poblacio, vivenda i activitat economica}}</ref><ref name=ine />
|-
|-
! !! [[1840]] !! [[1940]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1985]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]]
! !! [[1840]] !! [[1940]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1985]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]]
|-
|-
| Poblacio || align=center| 358|| align=center| 2975|| align=center| 1463 || align=center| 1883 || align=center| 2011 || align=center| 2452|| align=center| 2549 || align=center| 2596|| align=center| 2621 || align=center| 2616 || align=center| 2667
| Poblacio || align=center| 358|| align=center| 2975|| align=center| 1463 || align=center| 1883 || align=center| 2011 || align=center| 2452|| align=center| 2549 || align=center| 2596|| align=center| 2621 || align=center| 2616 || align=center| 2667
|}
|}
== Politica ==
== Politica ==
Pinedo depen de l'[[ajuntament de Valencia]] en consideracio de barri del distrit de [[Poblats del Sur]]. No obstant, donada la seua condicio de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un [[alcalde de barri]] que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.<ref name=política>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 67|capítulo= Llegislacio sobre les alcaldies de barri}}</ref>
Pinedo depen de l'[[ajuntament de Valencia]] en consideració de barri del distrit de [[Poblats del Sur]]. No obstant, donada la seua condició de poblament rural, conta, d'acort en les lleis estatals i autonomiques pertinents, en un [[alcalde de barri]] que s'encomana de velar pel bon funcionament del barri i de les relacions civiques, firmar informes administratius i elevar a l'ajuntament de la ciutat les propostes, sugerencies, denuncies i reclamacions dels veïns.<ref name=política>{{cita llibre |apellidos= Egea|nombre= Alfret|coautores= Mª Lluïsa Quadrell; Pere Llopis; Miquel Arráiz; Adolf Ferrer; Amparament Medina; Josep Mª Ferrera; ??ngel Zurilla|editor= Merces Alcañiz Moscardó|otros= |título= Pobles del Sud|edición= 1ª|fecha= 1987|editorial= Ajuntament de Valencia|ubicación= Valencia|idioma= valencià i espanyol|página= 67|capítulo= Llegislacio sobre les alcaldies de barri}}</ref>
== Economia ==
== Economia ==
Durant el [[sigle XIX]] l'economia se basava en la [[peixca]] i el conreu d'[[arròs|arros]] i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la [[decada de 1970]] escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.<ref name=pinedopobles />
Durant el [[sigle XIX]] l'economia se basava en la [[peixca]] i el cultiu d'[[arròs|arros]] i de l'horta guanyada a l'antiga pinada. A partir de la [[decada de 1970]] escomençaren a apareixer locals hostelers ad lo llarc de la costa de Pinedo, aixina com discoteques i atres llocs d'oci, que donaren un important impuls economic a la pedania.<ref name=pinedopobles />
== Transports ==
== Transports ==
Per Pinedo circula la [[CV 500]] (Autovía del Saler) que unix la ciutat de [[Valencia]] en [[El Saler]].<ref>{{cita llibre|título=Mapa Oficial de Carreteres|año=2006|edición=46ª|editorial=Ministerio de Foment|ubicación=Madrid|isbn=84-498-0751-4}}</ref> Està comunicat en Valencia mediant una llinia de [[Metrobús Valencia|Metrobús]] i dos llinies de l'[[EMT Valencia|EMT]], les llinies [[llinia 14 (EMT Valencia)|14]] i [[llinia 15 (EMT Valencia)|15]].
Per Pinedo circula la [[CV 500]] (Autovía del Saler) que unix la ciutat de [[Valéncia]] en [[El Saler]].<ref>{{cita llibre|título=Mapa Oficial de Carreteres|año=2006|edición=46ª|editorial=Ministerio de Foment|ubicación=Madrid|isbn=84-498-0751-4}}</ref> Està comunicat en Valéncia mediant una llinia de [[Metrobús Valencia|Metrobús]] i dos llinies de l'[[EMT Valencia|EMT]], les llinies [[llinia 14 (EMT Valencia)|14]] i [[llinia 15 (EMT Valencia)|15]].
== Patrimoni ==
== Patrimoni ==
En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes [[Barraca|barraques]] centenaries de l'horta valenciana. Aixina com [[Duna|dunes]] d'arena fina, formant ya part del [[Parc natural de l'Albufera]]. Destaquen, ademes:
En el terme de Pinedo se troben algunes de les últimes [[Barraca|barraques]] centenaries de l'horta valenciana. Aixina com [[Duna|dunes]] d'arena fina, formant ya part del [[Parc natural de l'Albufera]]. Destaquen, ademés:
* '''Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist''': Se construi en [[1975]] segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]] i que tingue anexa, fins [[1942]], a l'iglesia de [[El Palmar (Valencia)|El Palmar]].<ref name=pinedenci /> L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradicio templaria, es de rajola vista, en bona part oscura. Consistix en un ample local cobert per voltons de ferro, a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, mes acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica es de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.<ref>{{cita web |url= http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/Infociudadaccesible.nsf/vDocumentosWebListado/A32971EC947916B9C12572C20023FDD2?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título= Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)|fechaacceso= 26 de març de 2010|formato= html|obra= Ajuntament de Valencia|idioma= espanyol}}</ref>
* '''Iglesia parroquial de Maria Mare de Crist''': Se construí en [[1975]] segons plans de Camil Grau, per a substituir a l'antiga parroquia (de tall tradicional, tart-barroc i classiciste, en torre del tipo valencià quadrangular i en calats cossos de campanes en lo alt), que fon destruida per les obres del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]] i que tingue anexa, fins [[1942]], a l'iglesia de [[El Palmar (Valencia)|El Palmar]].<ref name=pinedenci /> L'obra, totalment funcional i alluntada de la tradició templaria, és de rajola vista, en bona part oscura. Consistix en un ample local cobert per voltons de [[ferro]], a la vista, que sostenen un sostre de molades. Hi ha un batisteri als peus i atre sobre el presbiteri, més acort en les normes conciliars. A l'exterior, la fabrica és de rajola groguenca, en una torre quadrangular en creu superposta.<ref>{{cita web |url= http://www.ayto-valencia.es/ajuntament/Infociudadaccesible.nsf/vDocumentosWebListado/A32971EC947916B9C12572C20023FDD2?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título= Iglesia parroquial de María, Mare de Crist (Pinedo)|fechaacceso= 26 de març de 2010|formato= html|obra= Ajuntament de Valencia|idioma= espanyol}}</ref>
* '''Creu de Pinedo''': Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la [[decada de 1990]]. Hereu de l'antiga ''Creu de la Conca'', s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.<ref name=ruzafa61b/>
* '''Creu de Pinedo''': Se tracta d'una creu de pedra d'uns dos metros d'altura, restaurada en la [[decada de 1990]]. Hereu de l'antiga ''Creu de la Conca'', s'alça a la vora de la plaja, en l'extrem est del caixco urba.<ref name=ruzafa61b/>
* '''[[Falles]] ''': del [[15 de març|15]] al [[19 de març]]. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
* '''[[Falles]] ''': del [[15 de març|15]] al [[19 de març]]. Hi ha dos comissions falleres, Carrer Mossén J.Conca i Tres Camins.
* '''Festes de la joventut''': tenen lloc en juliol.
* '''Festes de la joventut''': tenen lloc en [[juliol]].
* '''Festa grossa''': se celebra en agost.
* '''Festa grossa''': se celebra en [[agost]].
== Referencies ==
== Referencies ==
* [https://www.ayto-valencia.es/planosurbanismo/GUIA_URBANA_POR_BARRIOS/A3_19_03.pdf Pla de Pinedo en la web de l'ajuntament de Valencia]
* [https://www.ayto-valencia.es/planosurbanismo/GUIA_URBANA_POR_BARRIOS/A3_19_03.pdf Pla de Pinedo en la web de l'ajuntament de Valencia]
[[Categoria:Barris de Valencia]]
[[Categoria:Barris de Valéncia]]
[[Categoria:Pedanies de la provincia de Valencia]]
[[Categoria:Pedanies de la provincia de Valéncia]]
[[Categoria:Poblats del Sur]]
[[Categoria:Poblats del Sur]]
[[Categoria:Pedanies dins del Parc Natural de l'Albufera|Pinedo]]
[[Categoria:Pedanies dins del Parc Natural de l'Albufera|Pinedo]]