Canvis

Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al conreu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongacio de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del sigle XVIII i principis del XIX a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'horta. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>

Fins el [[sigle XIX]], Pinedo, llavors dependent del municipi de [[Russafa]], seguia constituint una extensa zona de [[marjal]] dedicada en part al conreu d'[[arròs|arros]], escasamente poblada i separada de la plaja per una densa pinada, prolongacio de la [[Devesa del Saler]], en la que provablement està l'orige del toponim.<ref name=pinedenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Pinedo}}</ref><ref name=ruzafa61b>{{cita llibre|apellidos=Corbín Ferer |nombre=Juan-Lluïs |título=Ruzafa: La ben plantada |editorial=Federico Domenech |edición=3ª |año=1995 |ubicación= Valencia|isbn=84-85402-88-X|capítulo=Capítulo II: Pinedo|página=61-63}}</ref> El nucleu en sí naix entre finals del sigle XVIII i principis del XIX a partir de l'eix nort-sur que conformava la ''carrera del Riu'' (aproximadament el que hui ocupa l'autovia del Saler) i atre eix menor perpendicular que enllaçava en la plaja. En [[1840]] Pinedo contava en 358 habitants i numerosos locals comercials, lo que el convertia en un dels nucleus principals d'esta zona de l'horta. En [[1877]] Pinedo, junt en el restant del municipi de [[Russafa]], quedaren anexionats a [[Valencia]].<ref name=pinedopobles /><ref name=ruzafa61b/>

En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, poblacio que se mantingue fins la [[decada de 1960]], en que la poblacio decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt mes determinant fon la construccio del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destruccio de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[decada de 1970]] la poblacio tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|epoca romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de plom. Destaca, no obstant, una escultura en bronze d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />

En [[1940]] Pinedo contava ya en 2975 habitants, poblacio que se mantingue fins la [[decada de 1960]], en que la poblacio decau rapidament. Este fet se degue per una part a l'exodo rural, encara que molt mes determinant fon la construccio del [[Pla Sur|nou caixer]] del [[riu Turia]], que dugue la destruccio de bona part de l'horta, un gran numero de vivendes i fins i tot l'iglesia parroquial. No obstant, des de la mitat de la [[decada de 1970]] la poblacio tornà a aumentar, fins alcançar els 2078 habitants en [[1986]].<ref name=pinedopobles /> Son freqüents les troballes arqueologiques submarines en la costa enfront de la localitat, en les que s'han recuperat amfores des de la [[Imperi romà|época romana]] fins l'[[Edat Mija]], ceps d'ancores i abraçadores de plom. Destaca, no obstant, una escultura en bronze d'[[Apolo]] que se trobà el [[8 de decembre]] de [[1963]].<ref name=pinedenci />

== Demografia ==

== Demografia ==